Ruta per Jaizkibel: millors llocs a veure de Pasaia a Hondarribia

El litoral del País Basc és un territori especial que mereix un viatge per l'abundància i la varietat de llocs d'interès.

A més de les ciutats que tots coneixem, com San Sebastián o Donostia y Bilbao, hi ha petits pobles mariners, platges àmplies i, també, alguns trams allunyats de les carreteres que són un veritable tresor natural.

Els interessats en la geologia saben de sobres de la bellesa del flysch, una paraula alemanya que designa un tipus de formacions rocoses creades per l'erosió del mar en terrenys on alternen roques de diferent composició i duresa.

La costa basca és un dels millors llocs per conèixer i gaudir d´aquesta peculiaritat de la natura, que crea un paisatge singular.

Hi ha molts llocs on es poden observar el flysch.

Així és la ruta entre Pasaia i Hondarribia (la nostra experiència)

En el nostre últim viatge al País Basc decidim recórrer el tram de litoral entre Pasaia y Hondarribia, a la província de Guipúscoa.

En aquesta zona es dóna la circumstància que la carretera corre per dins, deixant diversos quilòmetres de costa intacta.

La raó que la carretera que va a San Sebastián o Donostia vagi per l'interior es deu al muntanya Jaizkibel, que sorgeix directament del Cantàbric.

Ruta costanera per la Muntanya Jaizkibel

Per això aquest tram de costa és un dels més esplèndids i solitaris de tota la Península Ibèrica.

Si ens diuen que una muntanya té 543 metres d'alçada, pensarem que és una cosa sense gaire importància.

Però si veiem que està just a la vora del mar, descobrim que es tracta de la muntanya costanera més alta de tot el Cantàbric.

De fet és una de les muntanyes costaneres més prominents de tot Europa, només superada a la Península per Vixia Herbeira, al litoral atlàntic gallec.

Les muntanyes que sorgeixen a la vora del mar són veritables fars per als mariners i pescadors dels voltants, i generen al seu voltant un espai molt atractiu per als viatgers.

Com que impedeixen el traçat de carreteres, la natura brilla de manera esplèndida.

Els límits de Jaizkibel són molt clars ja que s'estén entre la ria de Pasaia/Passatges i la badia de Txingudi, en Hondarribia/Fuenterrabia.

Són poc més de 20 quilòmetres que es poden recórrer fàcilment seguint el tram final de la NI, ara anomenada GI-636, però l'objectiu de la nostra excursió és descobrir el que s'amaga entre la muntanya i el mar.

Hi ha diferents maneres d'explorar aquesta zona i totes són molt atractives. Nosaltres comencem la ruta a Pasaia i acabem a Hondarribia, però es pot fer perfectament en sentit contrari.

Què veure a la visita de Pasaia

Pasaia es troba al fons de la ria i el port està perfectament protegit.

Es divideix en quatre districtes, però pensem que els més atractius són els que es troben a banda i banda de la bocana del port.

Al costat occidental està Pasai Sant Pere, que té un agradable conjunt de cases tradicionals.

Si camineu al costat de l'aigua s'arriba a Albaola, un drassana on es construeix una rèplica exacta del balener Sant Joan, que al segle XVI es va enfonsar a les costes canadenques.

Cal consultar i reservar la visita prèviament, ja que es fa en recorreguts guiats a determinades hores.

Resulta impressionant l'aspecte de la ria en aquesta zona, que té gairebé l'aspecte d'un fiord noruec amb les parets rocoses dels dos costats gairebé verticals.

Davant de Pasai Sant Pere es troba Pasai Donibane, amb un esplèndid conjunt de casalots dels segles XVI i XVII.

Una és un museu dedicat a Víctor Hugo, que va escriure diverses pàgines per destacar els encants d'aquesta vila marinera i els seus voltants.

Hi ha un servici de llanxa per passar d'una banda a l'altra de la ria, i també es pot anar amb cotxe fent la volta a tot el fons de la ria.

Què veure de Passatges a Fuenterrabía per Jaizkibel

La forma ideal de recórrer la zona des de Pasai Donibane fins Hondarribia és a peu, seguint la trucada ruta Talaia.

Aquest camí recorre en part la mateixa riba i en altres ocasions s'endinsa a les altures a la recerca de passos més còmodes, per la qual cosa es passa de les cales rocoses del flysch als boscos ombrívols on les falgueres flanquegen la ruta.

Aquesta caminada permet descobrir el tram intacte més llarg de la costa basca, però no s'ha d'emprendre a la lleugera ja que pot ser molt cansat per als excursionistes poc preparats.

Si es fa la excursió a peu, sempre es pot tornar al punt d'origen a la recerca del nostre vehicle amb taxi, o utilitzant el servei d'autobusos que uneix Sant Sebastià amb Hondarribia.

Nosaltres preferim recórrer aquesta zona seguint la carretera GI-3440, que recorre tota la serra per dins.

La carretera puja i baixa adaptant-se al terreny i els caps de setmana hi ha molts ciclistes i motards. També aprofitem alguna parada per caminar fins a la costa i descobrir alguns trams magnífics de flysch.

Zona de costa Labetxu a Jaizkibel

La zona coneguda com Labetxu és una de les més espectaculars, ja que uneix la bellesa de les formacions, cosa que ha permès que el lloc sigui conegut com el Vall dels colors, a la formidable solitud d'aquesta costa intacta.

Però hi ha molts altres racons que també valen la pena i mereixen una parada en aquesta ruta per la muntanya Jaizkibel.

Per exemple, la escultura Herriaren batasuna, de l'escultor Remigi Mendiburu, que és molt a prop de la carretera i gaudeix d'un d'un emplaçament envejable per a qualsevol escultor.

També veurem una sèrie de torrasses que ens parlen de la importància estratègica de la zona.

Els torrasses, perduda la seva funció defensiva, es converteixen en excel·lents miradors ja que sempre estan situats a llocs prominents. Des d'ells la vista vola pels voltants.

Santuari de la Verge de Guadalupe a Jaizkibel

Una altra parada obligatòria al costat de la carretera és el santuari de la Verge de Guadalupe, l' patrona d'Hondarribia.

Un mirador ofereix unes vistes esplèndides sobre el tram final del riu Bidasoa i és el moment de descobrir la illa fluvial dels Faisans.

Es tracta del condomini més petit del món i la sobirania del qual és compartida entre Espanya i França, sis mesos a l'any cadascuna.

Molt a prop del santuari es troben les restes del Forta de La nostra Senyora de Guadalupe.

I abans d'entrar a Hondarribia, un curt desviament ens porta fins al far del cap Higer, just a la desembocadura del riu Bidasoa.

Què veure a la visita d'Hondarribia

Hondarribia té dues parts molt diferenciades.

Enfilat a una lloma, el burg antic és un tresor a descobrir amb calma.

Després dels seus muralles hi ha torrasses medievals, cases pairals renaixentistes e esglésies gòtiques i barroques que expliquen històries de personatges històrics.

El castell de Carles V, convertit en parador de turisme, domina la plaça d'Armes d'Hondarribia, la qual està flanquejada de precioses cases tradicionals.

Entre els edificis a destacar hi ha els palaus i casalots de Eguiluz, Mugarretenea, Zuloaga, Casadevante y Etxebestenea, a més de la església de l'Assumpció.

Extramurs, el Barri de la Marina crida latenció pels seus edificis de brillants colors i la bona oferta gastronòmica dels seus bars i restaurants.

Tots dos conjunts estan declarats monuments historicoartístics.