Així és la Setmana Santa de Badajoz: la nostra experiència, processons

Després de diversos anys tenint-lo al cap, per fi hem pogut visitar la Setmana Santa de Badajoz.

I encara que el temps no ha estat ideal, hem pogut viure des de dins una festivitat que ens ha encantat.

Badajoz és una ciutat de Extremadura que coneixem força bé i que ja hem visitat en nombroses ocasions.

Ja hem estat un parell de vegades vivint els Carnestoltes de Badajoz, unes festes que ens encanten, i en aquesta ocasió volíem visitar una altra de les seves grans festes com és la Setmana Santa.

I encara que ha plogut a mars, hem pogut gaudir d'algunes processons que han sortit i de les confraries per dins en els moments en què la pluja no donava treva.

I és que la Setmana Santa no són només els passos quan recorren els carrers, sinó l'ambient que es viu a la ciutat durant aquests dies.

Per això us ensenyaré tot el que heu de saber per visitar Badajoz aquests dies tan especials des d'un punt de vista personal, una visió d'algú que sense ser un especialista en temes religiosos, vol simplement viure l'experiència mentre gaudeix d'uns dies a la ciutat.

El millor a veure i fer a la Setmana Santa de Badajoz

Igual que qualsevol Setmana Santa, el programa d'actes a Badajoz se centra principalment a tenir en compte els horaris de les processons per poder-les veure.

Però en realitat això és força incomplet i ho hem pogut viure en primera persona.

Almenys la Setmana Santa de Badajoz és una cosa molt més complexa que reduir les festes veure les processons.

Igual que al seu dia els Carnestoltes de Badajoz em van sorprendre per la intensitat amb què es viu a la ciutat, aquesta mateixa sensació l'he tingut durant la Setmana Santa.

Com visitar les esglésies des d'on surten els passos processionals

La majoria de processons són a la tarda, però els matins en aquesta ciutat i en aquestes dates no són per dormir.

Durant el dia és el millor moment per visitar les diferents esglésies des d'on surten després els passos i així veure com es preparen.

Totes les esglésies obren mentre van preparant i decorant les imatges religioses damunt les cames dels passos.

I això és una cosa que a algú com jo, que com he comentat, no sóc especialista en temes religiosos, m'ha sorprès força.

Poder veure amb quina devoció munten tot i ho adornen de flors és una cosa que m'ha encantat i que qualsevol pot fer perquè les mateixes confraries estan encantades d'ensenyar-ho a tothom.

A més, cal tenir en compte que durant la Setmana Santa hi ha moltes processons i cada església sol tenir diverses confraries que van traient diferents processons.

I, precisament, poder entrar a les esglésies als moments previs et permet veure-les totes juntes.

Però si alguna cosa m'ha encantat d'aquest previ és que quan veus les processons pels carrers, en realitat no és possible apreciar els detalls dels diferents passos processionals, i poder-los veure tranquil·lament a l'interior de les esglésies et permet apreciar allò que és al·lucinant i complexa que és tota la seva ornamentació.

El que pensi que els passos de la Setmana Santa de Badajoz són una mica menors està molt equivocat, i només s'ha de fer una volta per l'interior de les esglésies per veure com són d'impressionants i el gran treball que hi ha darrere de cada pas.

Quines processons és imprescindible veure a Badajoz

Si no coneixes la Setmana Santa de Badajoz i és la primera vegada que la visites, és probable que en veure el programa de les processons t'aclapares una mica.

Hi ha processons amb molta solera ja que algunes de les confraries són centenàries, d'altres que s'havien perdut i s'han recuperat, i d'altres que són més “noves”, però amb un gran interès històric i cultural.

Són molts els passos que surten i per això anem a fer-vos un resum dels que creiem que són els més interessants i importants.

Processons en Diumenge de Rams i Dilluns Sant

La Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams, de manera que des d'aquell dia ja es pot començar a veure l'ambient a la ciutat.

En el Diumenge de Rams surten dos importants passos a Badajoz, la Entrada Triomfal de Crist a Jerusalem i el complet pas de Pal de la Verge de la Palma.

Del dilluns Sant jo destacaria dos passos de la mateixa processó que són força antics i amb un gran valor simbòlic,  Jesús de la Humanitat, d'any 1707, ia la Verge dels Dolors, del S. XVII.

Processons a Dimarts Sant

El dimarts Sant surt el Crist de més devoció de Badajoz i, sens dubte. un imprescindible, El nostre Pare Jesús de l'Espina.

Un Crist amb la Creu a coll del S. XVII, que deu el seu nom a una relíquia de Crist que es conserva al Convent de les Descalces, i que, entre les seves túniques brodades en or, destaca la que li va regalar Isabel II en 1868.

El pas de pal·li de la Verge de l'Amargor que l'acompanya és una joia i dels més complets de la Setmana Santa pacense.

Processons a Dimecres Sant

Del dimecres Sant les estrelles que cal destacar pel valor històric de les seves imatges religioses són el pas del Misteri del Descendiment, obra cimera de Castell Lastrucci i la Verge de l'Esperança i Maria Santíssima del Major Dolor, totes dues també de Lastrucció.

Aquesta processó surt des de la església Sant Andreu.

Per sort. aquest any va ser una de les que va poder sortir i que vam poder veure, tot i que va estar tot el matí plovent.

Del dimecres Sant també destaca la processó del Natzarè de l'Empara del S. XVII, que no vam poder veure eixir per pluja.

Processons a Dijous Sant

Dimecres a la nit o dijous a la matinada, des de la església de la Concepció, surt una de les processons del Silenci i de les que més ens va impressionar, que us en parlaré més endavant, Via Crucis del Prendiment a la Plaça Alta

Ja durant el Dijous Sant surt l'estrella del dia i de la Setmana Santa de Badajoz que és la Patrona de Badajoz.

La Verge de la Soledat, tallada a Nàpols entre 1660 i 1664, és una veritable joia sobre el seu superb pas de pal·li. És la Mare de Badajoz i la que més passions aixeca.

Amb ella va el Crist “Amarrao”, una de les millors obres, del taller del gran Pedro Roldán, del S.XVII i el Ecce-Homo de la mateixa època.

També destacaria la serietat, l'ordre, l'elegància i els passos de la Vera Creu.

Processons a Divendres Sant

Dijous a la nit, però que es considera matinada de divendres, surt el Crist de la Pau, del segle XVI-XVII, des de la església de Sant Roc, l'altra Processó del Silenci que vam veure, de la qual et parlo una mica més endavant a l'article.

Del divendres Sant a Setmana Santa de Badajoz cal destacar, sens dubte, el Sant Enterrament amb el Crist Jacent del S. XVII i la deliciosa Verge de les Llàgrimes, del S. XVII a la església de Sant Agustí que vam poder veure al seu interior ja que no va poder sortir per la pluja.

Sense oblidar la Processó del Roser de la Verge de la Soledat que se celebra des d'inicis del S. XIX i que porta una munió il·luminant i acompanyant-la. És la mateixa imatge que surt dijous, però d'una manera més austera i sense el pal·li.

Així són les Processons del Silenci a Badajoz

Veure els passos sortir de les esglésies sol ser un dels moments més impressionants d'aquesta festivitat, ia Badajoz hi ha alguns passos que tenen sortides força complicades, cosa que li dóna encara més interès al moment, com passa a la església de Sant Agustí.

Però, al meu entendre, si hi ha alguna cosa realment impressionant per a algú que com nosaltres veiem la Setmana Santa de Badajoz amb els ulls d'un turista, són els seus processons del Silenci.

Són processons que solen sortir a la nit on la il·luminació fa el moment més especial.

En estar absolutament en silenci. és impressionant com se sent i se sent el rachear de les espardenyes dels carregadors i el copejament de les forquetes amb el terra. De veritat que veure'l en directe posa la pell de gallina.

N'hem pogut veure dues processons del Silenci en aquesta Setmana Santa de Badajoz, la de Crist del Prendiment i Crist de la Pau.

La primera ja ens va posar en context de com és de brutal aquesta experiència que vivim dimecres a la nit o dijous a la matinada, com vulgueu veure-ho, sortint des de la església de La Concepción, durant la qual es realitza un via Crucis.

Vestits de blanc amb grans caputxos i en un ambient penitencial i auster, aquesta processó ideada el 1988 recorre el nucli antic de Badajoz passant per algun dels llocs més bonics i històrics de la ciutat.

Però potser el més brutal va ser precisament l'aturada per a les 14 estacions del Via Crucis que fan en arribar a la plaça Alta, que és un lloc molt bonic de Badajoz amb les seves façanes vermelles.

Mentre es llegeixen els textos a les diferents estacions, la processó es manté en silenci en un ambient esfereïdor que li donen unes torxes enceses que envolten el pas.

I la segona processó del Silenci amb què al·lucinem va ser la del Santíssim Crist de la Pau que surt des de la església de Sant Roc dijous a la nit o divendres a la matinada.

Si us sóc sincer aquesta em va semblar la més salvatge de totes, ja que sens dubte és la més penitencial i esglaiadora de la Setmana Santa de Badajoz.

Després d'un solemne recolliment i vot de silenci a l'interior de l'església, van sortir tot i que plovia, i van fer un recorregut de més de 4 hores en complet silenci, sota la pluja, el fred i, algun d'ells, descalços.

Una penitència de veritat que recorre els carrers estrets del nucli antic que ens va deixar realment impressionats; cent per cent recomanable veure-la.

Què fer si plou a la Setmana Santa de Badajoz

Saber què fer en una Setmana Santa quan plou és una cosa que, la veritat, mai no m'havia plantejat abans.

En les ocasions en què he viscut una Setmana Santa amb tanta tradició, com és el cas de Badajoz, el programa és molt clar, i si plou, fa la sensació que arruïna el pla.

Però si alguna cosa hem après en aquest viatge és que res més lluny de la realitat.

Les processons són una part més de la festivitat, i el fet que no surtin, no entela gens l'experiència.

A ciutats on la Setmana Santa té menys tradició, és possible que faci malbé la festa, però a ciutats com Badajoz, hem pogut comprovar que no desllueix per res la festa.

I arribats a aquest punt, la pregunta és clara, què es pot fer si no surten els passos, però vull continuar gaudint l'experiència.

Quan arriba el moment en què cal prendre la decisió de si surten els passos i es decideix que no ho faran, el full de ruta canvia.

En lloc de ser els passos els que surten perquè els vegi la gent, se li gira i són les esglésies les que obren les portes perquè la gent entri a veure'ls a l'interior.

A més, les bandes de música que acompanyen els passos mantenen l'ambient, ja que igual que al Titanic els músics van tocar fins al final, a Badajoz passa el mateix.

Això fa que l'experiència no desllueixi gens ni mica i, de fet, és una vivència que ens ha semblat molt interessant, ja que pots sentir la intensitat amb què es viuen aquestes festes.