5 llocs què veure a Salzburg + Guia per visitar la ciutat de “Somriures i Llàgrimes”

Fa molts anys vaig viatjar per primera vegada a Salzburg i em va encantar.

I en aquesta segona visita he pogut redescobrir la ciutat i conèixer una part de Salzburg que gairebé ningú no visita, la qual és impressionant.

La ciutat austríaca de Salzburg és una ciutat que em sembla preciosa.

Un centre històric d'estil barroc perfectament conservat, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, fortaleses medievals, palaus, jardins, coves, llacs als voltants i una ubicació ideal per a excursions a la natura.

I, per descomptat, la casa de Mozart i el lloc on es va gravar “El so de la música”, o com es coneix aquesta pel·lícula a Espanya, “Somriures i Llàgrimes".

Si ets per aquí, és que estàs planejant fer un viatge a la ciutat i vull ajudar-te a que la gaudeixis al màxim com hem fet nosaltres.

I t'aviso que no només em centraré en Salzburg ciutat, perquè n'hi ha diversos llocs als voltants que són impressionants.

És fonamental que tinguis clars alguns aspectes de l'organització del viatge que crec que t'anirà bé saber.

Millor època per viatjar a Salzburg

• Per mi, els mesos de setembre i octubre són els millors sens dubte, menys aglomeracions, clima agradable i si tens una mica de sort, pots començar a veure els colors de tardor.

• Un altre bon moment, al meu entendre, és la primavera, sobretot abril i maig. Potser encara no se n'ha anat l'hivern, i amb tanta naturalesa, t'aviso que pots tenir al·lèrgia, com em passo a mi, però la temperatura sol ser agradable

• Si et dono la meva més sincera opinió, evita en tant que sigui possible juliol-agost si no t'agraden les multituds. És temporada alta i coincideix amb el Festival de Salzburg  cosa que fa que tot sigui més car. Si són els únics mesos que tens per viatjar, no deixis d'anar per això, que t'encantarà.

   

   

• I després hi ha el tema de viatjar a Salzburg a l'hivern, A mi em sembla que una ciutat com Salzburg té molt d'encant amb neu. El millor és que tens els mercats nadalencs, i el dolent, que pot fer força fred.

Com arribar a Salzburg

En funció de la teva procedència hauràs de valorar unes opcions o altres, i t'explico:

• Avió: Salzburg no té un gran aeroport amb grans connexions i unes freqüències de vols altes. A més a més, varien molt en funció de les èpoques d'any. Et dic més, jo no vaig arribar a Salzburg amb avió. Des d'Alacant hi havia vol directe, però des de Madrid aquests dies no.

• Tren: El tren és una molt bona opció per viatjar a Salzburg, jo la vaig fer servir a l'anada ia la tornada. A l'anada vaig volar a Viena, i des d'allà, tren a Salzburg (2:20 minuts), ia la tornada vaig anar a Munic (1:28 minuts)

Com arribar des de l'aeroport de Salzburg al centre

• Hi ha autobusos locals (línies 2 i 10) que connecten l'aeroport amb l'estació central de Salzburg (Hauptbahnhof). El trajecte és de 20 minuts aproximadament.

• també pots contractar un transfer que us recull a l'aeroport i us porta al vostre hotel directament sense complicacions. Una mica més car però molt més còmode, aquí tu tries.

Transport dins de la ciutat

• El centre històric és petit i es recorre caminant. Però si ho necessitessis, que sàpigues que Salzburg disposa d'una xarxa d'autobusos i troleibusos per moure't a zones més allunyades que funciona molt bé. Jo vaig anar caminant a tot arreu i només vaig necessitar el transport per a un tram.

• Hi ha també la Targeta de Salzburg, que inclou el transport. Nosaltres la teníem perquè quan visites dos llocs, ja et surt rendible, ia més tens el transport inclòs

Orígens i història de Salzburg

La meva idea amb aquest article no és simplement donar-vos informació de Salzburg, això ja ho pot fer qualsevol intel·ligència artificial.

La idea és que llegint aquest article, entengueu bé la ciutat i així, quan la visiteu, sigueu capaços de gaudir-la com he fet jo.

D'on ve Salzburg?

El nom de Salzburg comença l'any 696, quan el bisbe Ruperto de Franconia, que era part de Baviera avui dia, ve aquí.

En aquell moment hi havia una ciutat en ruïnes, abandonada pels romans, que es deia Jobabon. Aquest era el nom original de Salzburg.

Llavors Rupert troba les ruïnes d'un castell romà que es deia Salzburg i tradueix aquest nom a l'alemany. Per això ara es diu Salzburg: “sal” i burg, que significa castell o fortalesa.

El castell actual del que després us parlaré més detalladament, és de l'any 1077, però el nom Salzburg ja existia des del 696.

El castell original, en realitat, ja no existeix. Al seu lloc hi ha avui la Abadia de Nonnberg, un convent de monges benedictines fundat l'any 714.

Aquí comença a formar-se un petit poble catòlic que, de mica en mica, va adquirint més poder gràcies a la riquesa de la sal.

La Sal, l'Or Blanc de Salzburg

La sal va ser clau per a aquesta ciutat, com ho ha estat durant molts anys per a moltes ciutats del món.

És un patró que veig que es repeteix pel món. Si em diuen que una ciutat tenia o extreia sal, de seguida penso que el més probable és que fos rica. És una cosa que no sol fallar.

Fa 250 milions d'anys hi havia un mar a aquesta zona. El mar es va assecar i va quedar la sal. I quan es van formar els Alps, aquesta sal va quedar atrapada sota la roca.

Els primers a descobrir la sal aquí abans dels romans van ser els celtes, fa uns 3.000 anys, als afores de Salzburg, a Hallstatt.

Són les mines de sal més antigues del món i es calcula que tenen uns 7.000 anys

I el millor és que encara estan operatives. I es poden visitar!

En realitat tota la regió és plena de sal. Totes les roques tenen sal.

Usaven el riu Salzach, que significa “riu de sal”, per transportar-la i vendre-la als països del centre d'Europa que no tenien accés al mar, com sí que tenim, per exemple, a Alacant.

La venien a un preu tan elevat, que Salzburg es va convertir a la ciutat més poderosa de Centreeuropa en termes de diners.

Tothom volia viure aquí, músics, arquitectes... tots volien treballar per a l'arquebisbat.

I un exemple és el pare de Mozart, que vivia a Augsburg i va venir a Salzburg perquè aquí hi havia diners, hi havia sal... d'aquí ve també la paraula “salari”.

Prínceps arquebisbes, religió, poder i plaer a Salzburg

Amb el temps, l'arquebisbat catòlic va anar guanyant poder. Salzburg era un país petit, amagat als Alps, protegit per Roma i l'imperi.

Manaven diners (de la sal, “l'or blanc”) a Roma, i com que Roma era lluny, van decidir començar a autogovernar-se. Feien el que volien, literalment.

Per això li diuen la “petita Roma” o la “Roma dels Alps”.

Per exemple, l'arquebisbe Wolf Dietrich tenia una amant i 15 fills, i va fer construir palaus de plaer i de festa.

Avui dia, aquesta és part de la bellesa de Salzburg, Ja que hi ha més de 50 palaus d'aquelles famílies arquebisbals i més de 50 esglésies catòliques.

Juntament amb el Vaticà, Salzburg és un dels pocs llocs a Europa on no hi va haver guerra en mil anys.

Des de l'any 696 fins al 1803 va viure en pau, fins que el 1803 va arribar Napoleó i va acabar amb aquesta bona vida.

Fi de l'arquebisbat i annexió a Àustria

Va ser la fi del país eclesiàstic, doncs Napoleó va regalar Salzburg als veïns per sis anys.

Després del Congrés de Viena el 1815, es va prendre una decisió política: com que Salzburg estava enganxat a la frontera amb Àustria, aquest país es va quedar amb la millor part, incloent Salzburg.

Des del 1816, la ciutat forma part d'Àustria per aquesta decisió política.

Què veure i fer a Salzburg (la nostra experiència)

Aquí arriba una de les parts més importants de tot viatge. Aquests són els meus imprescindibles a veure a Salzburg.

Fortalesa de Hohensalzburg 

Al meu entendre, el lloc més cridaner de Salzburg és sens dubte el castillo. Situat a dalt del muntanya Festungsberg, domina la ciutat.

Aquest castell romà antic que va donar origen a Salzburg, no estava a dalt com el castell actual, sinó en un montet.

És on avui hi ha la Abadia de Nonnberg (“Nonn” significa monja, i “berg” és muntanya).

El que és la fortalesa que veiem avui dia dalt es va construir l'any 1077 amb un objectiu molt clar: protegir els diners i el territori dels prínceps arquebisbes de Salzburg.

Als seus inicis, la fortalesa era només la part central de la muntanya, envoltada per una muralla. Amb el pas del temps, va anar creixent.

L'expansió més notable va ser el 1500, sota l'arquebisbe sobrenomenat humorísticament “Leonardo del Nabo”, l'escut d'armes del qual tenia… una remolatxa.

Com a broma, als turistes se'ns diu: “cal buscar el nap de Leonardo”.

Al llarg dels segles, ha estat reformada diverses vegades, adaptant-se a les diferents guerres que passaven a Europa, mentre Salzburg intentava mantenir-se al marge de tot aquest caos.

És el cinquè castell fortalesa més gran d'Europa., i el desè més gran del món.

Va ser atacada alguna vegada la fortalesa de Salzburg?

sorprenentment, mai va ser atacada formalment.

Només va passar una revolta el 1525, quan els camperols, molestos per l'alt impost a la cervesa imposat per l'arquebisbe, van pujar amb un canó i van fer uns quants trets. Va ser l?únic atac que va patir.

Qui vivia a dins?

Fins al voltant de 1600, la fortalesa era una ciutat en si mateixa, amb capacitat per refugiar entre mil i dues mil persones.

Vivien treballadors de l'arquebisbe i tot estava preparat per sobreviure a una invasió.

Tenien menjar, llits i el més important, l'aigua, que es recollia a cisternes mitjançant canaletes.

Van viure a dalt, fins a un gran incendi al voltant de 1598-1600. Es van sentir més segurs a baix i van construir una nova residència just a la Plaça de la Residència, on avui hi ha el museu més gran de la ciutat i on per cert es venen vestits típics per si us interessa.

La ciutat no es refugiava a la fortalesa. Només els treballadors de l'arquebisbe hi tenien accés.

Us recomano que feu una visita guiada pel castellperquè aquesta és una d'aquestes coses que si no arribo a fer la visita amb una guia, no m'hauria assabentat de detalls com aquests.

Palau i jardins de Mirabell (Schloss Mirabell & Mirabellgarten), escenari de “Somriures i Llàgrimes”

El cinema, i més concretament la pel·lícula “Somriures i Llàgrimes”, ha fet del Palau de Mirabell i els seus jardins un dels llocs més interessants i visitats de la ciutat.

I en realitat em va semblar sorprenent la de gent de tot el món que ve fins aquí per la pel·lícula.

Ho vaig notar especialment als jardins on es va rodar la famosa cançó “Do-Re-El meu”, on els nens Von Trapp y María canten i ballen al voltant de la Font de Pegàs. Si has vist la pel·lícula, saps que et parlo.

I si no, no passa res perquè com a dada que em va cridar molt l'atenció, gairebé cap austríac va veure al seu dia la pel·lícula, va ser un fenomen mundial a tot arreu menys al seu propi país.

El complex de Mirabell es divideix al palau per una banda i els jardins per l'altra.

El palau va ser dissenyat en estil barroc i construït el 1606 pel príncep-arquebisbe Wolf Dietrich von Raitenau com un símbol del seu amor pel seu amant.

Amb els anys es va anomenar el palau com a Mirabell, derivat de l'italià “mirabile” (admirable) i “Bella” (bella)

Tot i que avui veiem el palau dins el nucli històric de Salzburg, en realitat es trobava va ser de les muralles de la ciutat. Actualment és la seu de l?ajuntament.

El més bonic en realitat són els seus jardins, molt ben cuidats amb diversos espais, com el Jardí dels Nans que surt a la pel·lícula.

És un lloc ideal per passejar i gaudir de vistes del centre i de la fortalesa. I per si t'ho preguntaves, visitar-ho és de franc.

Carrer Getreidegasse i altres carrers bonics de Salzburg

Al meu cap, en el record que tenia del meu anterior viatge a Salzburg, estaven les carrers barrocs plens de rètols de ferro forjat.

I encara que és cert que n'hi ha diverses pel nucli històric, en arribar al centre de Salzburg vaig ser el primer a buscar la que més em va agradar anys enrere i la que recordava que era la més emblemàtica de totes, Getreidegasse.

carreró de cereals és el carrer més famós de Salzburg i l'ànima del nucli històric.

El seu nom significa "carrer del gra”, perquè a la edat Mitjana fou l'eix on es comerciaven cereals i es concentraven tallers d'artesans. Des de llavors, va ser la via més transitada de la ciutat, plena de mercaders i viatgers.

Cases altes i estretes, amb façanes barroques dels segles XVI al XVIII, època en què la riquesa de la sal va convertir Salzburg en una ciutat pròspera.

El més característic de Getreidegass, i el que a tots ens crida més l'atenció, són els seus rètols de ferro forjat.

En els seus orígens, com que molts clients no sabien llegir, els negocis s'identificaven amb símbols: tisores per a sastres, botes per a sabaters, ferradures per a ferrers.

Amb el temps, es van fer cada cop més elaborats, fins a convertir-se en autèntiques obres d'art.

Una cosa que em sembla brutal per part dels que posen les normes a la ciutat és que fins i tot avui dia, les marques modernes estan obligades a mantenir un d'aquests cartells, cosa que explica per què aquí trobaràs fins un McDonald's amb un logo barroc daurat.

Casa Natal de Mozart

El lloc més visitat és el número 9: la Casa Natal de Mozart, on va néixer el 1756.

Avui és un museu que mostra objectes, instruments i records de la seva infància, i dóna al carrer un pes cultural únic.

Jo no vaig entrar aquesta vegada, però tens la informació per si ets un apassionat de la música i sobretot de Mozart.

Però Getreidegasse no està sola. Salzburg conserva diversos carrers germans, igual de plens d'història i d'encant:

• A l'altra riba del riu, la Linzer Gasse era l'antiga ruta cap a Linz i Bohèmia. Avui és de vianants, amb botigues, restaurants i un aire més tranquil que Getreidegasse, però igual de pintoresca.

• Molt a prop de la catedral, la Goldgasse deu el seu nom als orfebres i joiers medievals que hi treballaven. És un carrer estreta i elegant, amb petites botigues i un ambient més artesanal.

• La Judengasse, antic carrer del barri jueu, conserva aquest aspecte de via gremial estreta i ombrejada, connectant amb places importants com la Residenzplatz.

• I la Steingasse, potser la més antiga, al peu del Kapuzinerberg, va ser el camí medieval cap a Itàlia. Amb les cases senzilles i murs antics, manté un aire autèntic i menys turístic, amb bars locals i racons amagats.

Una cosa que em mola molt és que moltes cases amaguen passatges interiors (Durchhäuser), que porten a patis ocults i comuniquen amb altres carrers, un tret molt típic de Salzburg.

Et recomano que si veus un d'aquests atzucacs, et fiquis a explorar-los perquè et trobes racons molt bonics.

Residenzplatz, la gran plaça de Salzburg

La Residenzplatz és la plaça més majestuosa de Salzburg i es troba just davant de la catedral. A mi em va servir molt per ubicar-me al casc vell.

Va ser creada al segle XVI pel príncep-arquebisbe Wolf Dietrich von Raitenau, que va enderrocar cases medievals per obrir un gran espai renaixentista digne del seu poder.

Al centre, una font barroca monumental amb cavalls marins i figures mitològiques, considerada una de les més belles d'Europa.

Al voltant hi ha diversos edificis importants per a la ciutat com Alte Residència, residència dels arquebisbes, la Neue Residenz, amb el seu carilló de campanes i la pròpia catedral, que completa un entorn solemne i grandiós.

Comparada amb Mozartplatz, la Residenzplatz té un caràcter molt diferent.

Residenzplatz reflecteix la força política i religiosa dels prínceps-arquebisbes.

Aquí tot transmet monumentalitat i poder, davant de l'aire commemoratiu i més humà de Mozartplatz, la plaça propera dedicada al compositor.

Els famosos Jocs d'Aigua del Palau Hellbrunn 

Encara que aquesta visita podria incloure-la en les excursions a fer des de Salzburg, perquè està molt a prop de la ciutat, us en parlaré perquè crec que si viatges a Salzburg és imprescindible fer-la. Només t'emportés mig dia.

Entre boscos i turons dels afores de Salzburg, s'hi amaga un dels llocs més màgics d'Àustria.

El Palau Hellbrunn no és un castell qualsevol, és una bogeria o excentricitat dels governants de lèpoca.

Si no saps res i arribes al palau, pots pensar que és una visita a un castell més com hi ha a moltes ciutats, però així que entres, comencen les sorpreses.

Aquí l'aigua cobra vida, les estàtues juguen amb tu i les fonts et sorprenen si més no ho esperes.

El Palau Hellbrunn va ser construït entre 1613 i 1619 per ordre del príncep-arquebisbe Markus Sittikus von Hohenems, com a residència d'estiu i lloc d'oci.

No tenia dormitoris, perquè mai no es va pensar per viure, era un espai per a celebrar, descansar i gaudir.

L'arquitecte italià Santino Solari (també responsable de la catedral de Salzburg) va dissenyar aquest conjunt que barreja art, naturalesa i humor d'una manera única.

Com és la visita al Palau de Hellbrunn

El gran atractiu de Hellbrunn són els seus trick fountains, fonts, grutes i escultures que amaguen mecanismes hidràulics secrets.

Està pensat perquè segons vas recorrent els jardins del palau, vagis sorprenent-te contínuament, perquè hi ha fonts i raigs d'aigua a tot arreu.

La idea és molt boja i el que em va agradar més, és que la primera vegada que el visites, vius l'experiència que qualsevol visitant de l'època tindria. T'aviso que et mulles segur.

Tot va ser ideat per Markus Sittikus per sorprendre els seus convidats i fer-los riure.

Quan creus que estàs fora de perill, un raig d'aigua salta sota els teus peus o des d'una estàtua o des de llocs que no t'esperes.

A mi em recordava un parc aquàtic, però d'època medieval.

Alguns dels racons més cridaners són:

• 💧 La Taula de l'Arquebisbe: un menjador de pedra amb seients al jardí pensada per menjar amb els convidats sense que sabessin res, de manera que quan s'acciona el mecanisme, comencen a sortir raigs d'aigua des de tot arreu amb la idea de mullar els comensals.

• ⛲ El Teatre Mecànic: una mini ciutat en moviment amb més de 200 figures animades per la força de l'aigua.

• 🧜‍♂️ Les grutes i figures mitològiques, amb llums naturals i detalls barrocs que semblen trets d'un conte.

• 🎭 El Teatre de Pedra, una escenografia natural tallada a la roca.

I tot això és al parc de Hellbrunn, que s'estén per més de 60 hectàrees de jardins, senders, estanys i boscos.

Aquí pots passejar tranquil·lament o fer un pícnic amb vistes a la muntanya Hellbrunner Berg.

🎟️Consells pràctics per visitar el Palau de Hellbrunn

Nosaltres vam llogar una bici a Salzburg i vam anar recorrent la llera del riu per una ruta plana i molt bonica. Triguem uns 30 minuts. I encara que ens va ploure tot el trajecte, l'experiència va ser brutal.

Però si no vols pedalar, també pots anar al bus núm. 25 des del centre fins a la parada “Hellbrunn”

Si aneu amb cotxe, hi ha aparcament gratuït al costat del palau.

Us recomanem que calculeu unes 2 o 3 hores de visita.

Els jardins són gratuïts, però si voleu veure els jocs de l'aigua, us heu d'apuntar a una visita guiada que dura uns 50 minuts.

• • Preu aprox.: €15 adults / €8 nens d'abril a octubre (els jocs d'aigua tanquen a l'hivern).

Excursions que recomano a prop de Salzburg

Salzburg és una ciutat preciosa, però si la visitareu us recomano, que us apunteu a algunes d'aquestes excursions de natura que mereixen molt la pena als voltants de Salzburg.

Us dic més, al meu entendre, alguna hauries de considerar-la com una visites imprescindible.

Si teniu 3 dies per visitar Salzburg, dedicar-hi almenys un dia a alguna d'elles, encara que l'ideal seria allargar una mica més el viatge per poder fer-ne almenys dos. I ara veureu el per què.

Resumint les visites serien:

• Tren de muntanya Schafbergbahn i zona dels llacs, per a mi, la més top de totes
• Coves de gel d'Eisriesenwelt, una meravella de la natura
• Mines de sal de Hallein, el que va fer ric Salzburg
• Hallstatt, el poble més bonic d'Àustria

Cadascuna de les excursions requereix un dia sencer. Fins i tot al tren i els llacs jo hi dedicaria 2 dies.

Com opinió personal, el tren de muntanya amb els llacs les inclouria al viatge si o si. És una aproximació espectacular als paisatges dels Alps sense fer una gran ruta.

Itineraris suggerits per visitar Salzburg

En funció del temps que tinguis al teu viatge a Salzburg això és el que jo recomano:

• Dia 1 : Fortalesa de Hohensalzburg + Getreidegasse i Casa de Mozart + Catedral/Residenz + Mirabell Gardens + passeig pel nucli antic

• Dia 2: Si et faltés alguna cosa del que us he posat deixar-ho per al segon dia. A més, incloure al matí oa la tarda el palau de Hellbrunn,

• Dia 3: Para el tercer dia recomanaria sens dubte Wolfgangsee i el tren de muntanya Schafbergbahn, passar el dia allà veient els llacs des del vaixell i pujant al tren fins a la impressionant cimera. Passar la nit allà

• 4 o més dies: excursió a Hallstatt o les mines de gel de Werfen, passejades més tranquil·les.

Què menjar a Salzburg i on, restaurants recomanats

Hem dinat a molts llocs a Salzburg, però aquests són els que jo recomano:

Augustiner Bräu Mülln, cerveseria en un monestir

Augustiner Bräu Mülln és una cerveseria en un monestir on es mengen plats típics austríacs en un lloc brutal.

Només amb això t'hauria de valdre per tenir-lo com un imprescindible. És un dels meus llocs favorits de Salzburg, vulguis anar a dinar, a prendre alguna cosa o passar l'estona.

La cervesa se serveix com fa segles, en gerres de ceràmica i directament del barril.

Fundat per monjos el 1621, el Augustiner Bräu Mülln és molt més que una cerveseria, és una institució salzburguesa on el temps sembla haver-se aturat.

Us aconsello provar el Laberkase, rave picant, el embotit de porc en diverses formes i la amanida de patata. Tot i que tots els plats em van encantar.

• Preu aprox 15-25 Euros

Restaurant Stadtalm amb vistes a la fortalesa

La Stadtalm és un restaurant i petit alberg situat al Mönchsberg, Amb les millors vistes panoràmiques de Salzburg.

Fundada al segle XIX, combina història, natura i bon menjar alpí.

La seva terrassa és brutal, em sembla el millor mirador de tot Salzburg.

Es pot pujar caminant, com vam fer nosaltres després de visitar el castell, o al ascensor del Mönchsberg.

No ho vam fer, però pel que sembla es pot també dormir allà en habitacions senzilles amb encant rústic. Un racó perfecte per sentir Salzburg des de les altures.

Em va encantar la amanida de pota d'aquest indret. També molt recomanable el goulash.

• Preu aprox 25-35 Euros

Zum Fideler Affe

Zum Fideler Affe és un restaurant tradicional en format cerveseria al centre de Salzburg.

Aquí ens demanem un Snichel véns tan típic del centre d'Àustria, que era brutal.

Hi ha molts més plats tradicionals, també com el goulash.

• Preu aprox 20-30 Euros

On dormir a Salzburg

Hi ha moltes zones per allotjar-se a Salzburg. Evidentment, tot depèn del teu pressupost.

Jo us vull recomanar en què ens vam quedar nosaltres, perquè estava molt ben ubicat i les habitacions molaven molt. perquè estaven com a tematitzades.

A més. el restaurant per esmorzar estava molt bé.

És al Hotel & Villa Auersperg Salzburg