La Serra d'Ayllón és un dels racons més bonics i, tanmateix, menys coneguts de la província de Segòvia.
És, per tant, una destinació perfecta per a un viatge de turisme de cap de setmana.
Riaza y Ailló són les dues poblacions més importants daquesta zona.
Totes dues tenen molt d'encant, i com que estan sobre la carretera N-110, s'hi arriba molt fàcilment.
Estan separades per només 18 quilòmetres, així que no hi ha motiu per no visitar-les si estem per la zona.
Però com passa gairebé sempre, hi ha molt més a veure i conèixer, més enllà del que és evident.
Encara que es pot arribar de Riaza a Ayllón en pocs minuts, resulta molt més interessant desviar-se per les valls que baixen de la muntanya i on s'amaguen pobles amb alguns tresors inesperats immersos en un paisatge agrest.
Aquesta ruta per carreteres secundàries permet descobrir una zona que va viure molt aïllada durant segles, cosa que li ha permès conservar un caràcter únic.
A més, per les característiques geològiques de la zona i, per tant, dels materials locals que s'han utilitzat històricament per construir els pobles, aquests tenen unes cromàtiques dominants molt accentuades que varien cada pocs quilòmetres.
Tota la informació al detall
De Riaza a Ayllón, ruta per pobles grocs, vermells i negres de Segòvia
Per això a aquesta recorregut per carreteres secundàries entre Riaza i Ayllón se la coneix com la Ruta dels pobles grocs, vermells i negres.
El millor a veure a Riaza
Riaza és la porta d'entrada a aquest univers serrà i mineral de la província de Segòvia.
En Riaza tots els camins condueixen a la Plaça Major, gairebé perfectament circular i molt atractiva amb els seus porxos de genuí caràcter castellà i els seus cases pairals.
La pròpia estructura de la plaça té alguna cosa de cós taurí, i així s'utilitza durant les festes.
L'edifici de l' Ajuntament, del segle XVIII, trenca l'esquema circular de la plaça. A dalt destaca la torre del rellotge coronada per un chapitel de ferro.
Per un costat de l'edifici de l'Ajuntament s'arriba de seguida a la església de La nostra Senyora del Manto, tan robusta com airosa, que guarda un Museu d'Art Sacre.
Cal caminar pels voltants admirant les fermes casalots pairals, blasonades i de port serrà.
I també cal aprofitar l'ocasió per buscar un lloc on menjar, perquè a la ruta és probable que no trobem cap lloc si no anem a l'estiu o cap de setmana.
Pobles grocs a Sierra de Ayllón
En Riaza cal agafar la carretera SG-V-1111 per arribar de seguida a Vaig llogar, i comencem a entendre la ruta dels colors.
Alquíté, poble groc a Sierra de Ayllón
Aquí els edificis tenen un to groguenc pel fet que en aquesta zona abunden les quarsetes.
A primera vista podem pensar que es podria incloure a Vaig llogar Entre els pobles vermells, però quan hi arribem, veurem que aquests últims tenen un color encara més marcat.
En Vaig llogar destaca la església de Sant Pere, situada sobre una petita lloma, lleugerament separada del caseriu.
ORGANITZA el teu VIATGE
- No oblidis la teva ASSEGURANÇA de VIATGES amb 5% descompte
- Reserva l'HOTEL pel teu viatge
- LLOGAR un COTXE pel teu viatge
- Els millors TOURS i EXCURSIONS en espanyol
- ENTRADES SENSE CUES per a museus i monuments
- Millors FREE TOURS per tot el món
- Reserva el TRASLLAT des de l'aeroport
- Targeta eSIM amb INTERNET al millor preu
és d' origen romànic i molt senzilla, amb només alguns detalls a la portada.
Imposa per la seva humilitat i sobrietat, i ens dóna una idea del que trobarem al llarg de la ruta.
Aquí veiem ja una característica molt comuna a la arquitectura tradicional dels pobles segovians, i és que les teules de les teulades estan col·locades al revés del que és usual, amb la part còncava cap amunt.
Un desviament ens porta a Martín Muñoz d'Ayllón, un altre caseriu minúscul on també l'edifici més destacat és la església de Sant Martí, igualment romànica i aïllada.
Cal fixar-se, però sobre l'entrada hi ha una talla una mica grollera d'una figura femenina nua.
Pobles vermells a Sierra de Ayllón
En arribar a Villacorta comencem a entendre per què els criden els pobles vermells.
Villacorta, poble vermell a Sierra de Ayllón
Aquí la geologia torna a manar i el sòl abunda a argiles y materials ferruginosos, el que proporciona aquest característic color vermellós a les construccions.
Villacorta és un poble amb molt pocs habitants que, en realitat, només cobra vida a l'estiu, però les cases estan ben rehabilitades, traient partit als materials vermellosos.
El conjunt és força atractiu i ja des de la carretera destaca amb el seu colorit aquest caseriu al voltant de la torre de l'església.
Madriguera, poble vermell a Sierra de Ayllón
Seguint per la carretera s'arriba a cau, potser el poble vermell més espectacular.
Aquí el que convé és passejar tranquil·lament fixant-se en els detalls de la arquitectura popular.
Ens adonarem que a les cases abunden les balconades, el que no és gaire freqüent és els pobles serrans segovians.
Pobles negres a Sierra de Ayllón
No ens hem d'acostumar perquè de seguida canvia la imatge d'aquestes poblacions i arribem a una sèrie de pobles foscos, gairebé negres, de arquitectura de pissarra.
Becerril, poble negre a Sierra de Ayllón
Val la pena el desviament a Becerril des de Villacorta per arribar a aquest petit llogaret pel paisatge, la solitud i la església de La nostra Senyora de l'Assumpció.
Un altre cop cal fixar-se en els detalls petits, com aquest ràfec que envolta l'absis i es recolza en mènsules amb figures molt tosques però plenes d'encant.
Si està oberta, cal aprofitar per veure els capitells de l'arc triomfal de la nau central, amb una decoració d´aus i pinyes.
Altres desviaments que valen la pena són els que, des de Madriguera, porten fins a Serrací y el Muyo, altres pobles negres on hi va haver mines de pissarra i carbó i ara hi ha silenci.
El Negredo, poble negre a Sierra de Ayllón
En El Negredo trobem una altra característica que apareix de tant en tant pels pobles segovians, i és que el poble s´agrupa al voltant de l´ermita mentre que l´església principal està en despoblat.
L'església és a uns 500 metres, entre roures, alzines i estepes.
No t'oblidis de la teva assegurança de viatges
Estàs organitzant el teu viatge o escapada? No te'n vagis sense contractar abans la teva assegurança de viatges, i aquí t'expliquem per què. Si el contractes amb nosaltres, tens un descompte del 5%
El pòrtic és un afegit posterior, renaixentista, a la construcció romànica i sorprèn pels seus capitells encara que alguns estiguin molt malmesos.
Ruta pel riu Aguisejo a Serra d'Ayllón
El riu Aguisejo és el guia de la darrera part de la ruta.
Si emprenem el camí riu a dalt, cal arribar fins al final de la vall, a Grau del Bec, un poble que sembla posat sobre la pròpia naturalesa.
Hi destaca l'església, amb un dels porxos romànics més bonics de la comarca, on són visibles els capitells ben conservats, encara que alguns arcs estan encegats.
Als voltants s'hi amaguen alguns dels paratges més bonics i solitaris de la zona, entre parets verticals de roca calcària on sembla que només hi ha silenci.
seguint el riu Aguisejo, de camí a Ayllón es passa per Santibáñez d'Ayllón, Estebanvela y francs, pobles tranquils on gairebé sempre hi ha una església austera de traces romàniques que formen un bon conjunt amb els alts arbres de ribera que flanquegen la llera del riu.
El millor que veure a Ayllón
I s'arriba a Ailló, Una de les poblacions amb més història de la província de Segòvia, el que és molt dir.
Per visitar aquest bonic poble, si ho prefereixes, et pots apuntar aquest Tour privat per Ayllón de dues hores de durada, amb un guia especialitzat, ideal per a grups familiars o amics
Els arqueòlegs han trobat restes d'un poblat neolític i se sap que aquí s'han instal·lat arèvacs, visigots i àrabs abans que arribés a la glòria com a vila pertanyent al Senyoriu de Don Álvaro de Lluna, un dels nobles castellans més poderosos del segle XV.
És emocionant travessar l'Arc, una de les tres portes de la muralla, i endinsar-se en aquest poble ple d´encant.
Primer apareix la façana gòtic florida del Palau dels Contreras, de finals del segle XV, abans de penetrar a la Plaça Major, Amb cases de porxos sobre les quals sobrevola l'espadanya de la església de Sant Miquel.
Després, a l'atzar del passeig, es camina entre cases i palaus amb façanes blasonades que parlen de temps esplèndids, com les Cases Consistorials, la Casa de l'Àliga o el Palau del Bisbe Velosillo, que ara acull el sorprenent Museu d'art Contemporani d'Ayllón.
També hi ha diverses esglésies, i del convent de Sant Francesc, ara en ruïnes, es diu que va ser fundat pel mateix sant Francesc d'Assís.
Aquí acaba la ruta per la serra d'Ayllón, encara que molt a prop encara queda la possibilitat d'aturar-se a Santa Maria de Riaza per admirar la seva església romànica.
Està situada sobre un turó que cau sobre la plana de l'altiplà. El paisatge de la serra ja ha quedat enrere.
Reserva el teu hotel, descompte 15%, cancel·lació gratuïta
En planificar el teu viatge, t'aconsellem que amb força antelació, reserva ja el teu hotel a booking.com on podràs trobar descomptes des del 15% i tindràs de franc una possible cancel·lació
comentar