D'entrada, reconec que fins a l'arribada de la exposició de Hopper al museu Thyssen Bornemisza de Madrid no coneixia l'obra d'aquest pintor nord-americà pretigiós.
I això tot i que el propi museu Thyssen té en la seva col·lecció permanent la mostra més gran de la seva obra a Europa.
Però des de la seva inauguració tenia anotat visitar-la, encara que anava demorant la cita amb Hopper. És més, vaig tenir l'ocasió d'acompanyar la visita al meu company Angel Martínez Bermejo, però vaig tornar a declinar aquesta oportunitat.
I precisament després de llegir la molt original visió d'Àngel sobre l'exposició, és quan ja vaig anotar a l'agenda: visita immediata.
La meva primera reflexió de la visita de l'exposició de Hopper és que, una vegada més, he pogut constatar que a l'estiu a Madrid hi ha una gran activitat cultural.
He fet la visita el darrer dissabte de juliol, a última hora, i les sales que el Thyssen ha dedicat a l'exposició estaven plenes de visitants.
En excés…tal com va passar a la exposició d'Antonio López a l'estiu del 2011.
Diu Ángel que Hopper és un pintor que agrada a la gent aficionada a la fotografia. No sé si és per això o per altres raons que ara enumero, pel que considero que val la pena visitar l'exposició de Hopper.
Edward Hopper s'enquadra al realisme nord-americà, i de fet va participar en una primera mostra organitzada per Robert Henri el 1908 a Nova York.
Aquests pintors rebutjaven l'impressionisme per considerar-lo artificiós i aliè a la cultura americana.
Però no hi ha dubte que Hopper està influït per l'impressionisme en el tractament del color. I això m?agrada.
I també m'agrada la possibilitat de veure obres realitzades a aquarel·la, tècnica en què Hopper es va deixar influenciar per Manet i, sobretot, per Rembrandt.
En la exposició de Hopper pots veure lluminosos paisatges costaners i escenes marineres, però també acolorides escenes de la vida quotidiana, entre les quals vull destacar les seves vistoses benzineres rurals.
Aquestes escenes quotidianes adquireixen un to fosc quan s'ambienten a la ciutat, on les finestres es converteixen en grans protagonistes de la pintura de Hopper, bé per personatges que miren cap a fora, o perquè a través seu el pintor s'introdueix a la vida de els seus personatges, a casa seva oa les seves oficines.
Veient aquestes pintures d'escenes urbanes, d'edificis de Manhattan o de les perifèries de Nova York, ciutat on va viure gairebé tota la vida, o dels seus ambients, és on realment aprecies la vinculació de Hopper amb el cinema nord-americà.
En contemplar moltes de les seves obres et sembla veure pel·lícules de cinema negre.
Tot plegat, una exposició realment recomanable que pots visitar fins al 16 de setembre.
comentar