Així va ser l'exposició de Toulouse-Lautrec a CaixaForum de Madrid

Fins al 19 de maig tens l'oportunitat de visitar la fabulosa exposició de Tolosa-Lautrec que es presenta a Madrid de la mà de CaixaForum.

Una magnífica presentació que pretén recuperar l'explosió cultural que et traslladés sense adonar-te'n barri parisenc de Montmartre, bressol de grans artistes i bohemis de l'època.

Per tant, per tenir una millor comprensió de la exposició, val la pena conèixer com era l'ambient que es vivia en aquest popular fang a l'època en què Henri Tolosa-Lautrec va residir a París.

I també quina era la relació que els grans artistes de finals del segle XIX com ell, un gran geni que va marcar una època amb un estil innovador, van establir amb la capital francesa.

Montmartre, un barri parisenc diferent

El 1880 Montmartre era una zona marginal i fins i tot perillosa lluny del centre de <font style="vertical-align: inherit;"><font style="vertical-align: inherit;">Paris, però que va atreure joves artistes, pintors, escriptors i músics de l'època que buscaven alguna cosa diferent i que s'hi van mudar buscant desenvolupar la seva creativitat.

Tots volien viure gastant el mínim possible treballant a l'atractiu <font style="vertical-align: inherit;"><font style="vertical-align: inherit;">Paris.

El barri de Montmartre els donava aquell punt bohemi que buscaven i així evitar el centre burgès de la capital francesa, que a més de car no responia a les seves inquietuds.

Els carrers estaven sempre animats amb els seus cabarets, teatres, cafès concert i els circs que es convertien en font d'inspiració per als artistes.

Els artistes i intel·lectuals de l'època no només assistien als espectacles, sinó que a més empatitzaven amb els rodamóns, ballarins i prostitutes.

Els atreia el costat més fosc de la vida, veient-se a si mateixos com a persones al marge de la societat establerta, i d'aquí van sortir nombrosos talents a tots els camps de l'art.

Se sentien orgullosos de la seva forma de vida al marge del que és habitual.

El Moulin de la Galette era el local d'espectacles que freqüentava la classe treballadora, mentre que al Molí Vermell anava la gent més adinerada que pagaven quantitats enormes per veure els curiosos i provocatius balls del cancà o rumor.

Va ser un barri transformador i Toulouse-Lautrec va ser una figura clau que enllaço artistes i intel·lectuals del moment i que van col·locar a Montmartre al punt de l'avantguarda i la transgressió de finals del segle XIX.

Curiositats a la biografia d'Henry Toulouse Lautrec

 Toulouse-Lautrec va néixer al Castell d'Albi el 1864, en una família de la noblesa.

Ara el museu dedicat a la seva obra és una de les visites imprescindibles a la citada i molt bonica ciutat de Albi, Al sud de França.

En aquella època era habitual que en moltes dinasties de l'antiga aristocràcia els matrimonis estiguessin concertats, per això era molt normal emparentar amb cosins i familiars.

Amb això s'intentava evitar les divisions territorials i que la fortuna es dispersés.

Aquest va ser el cas de Toulouse-Lautrec ja que els seus pares eren cosins germans i això va comportar a l'artista molts problemes de salut des de ben petit.

Amb quatre anys va tenir un germà petit, però va morir un any després, i al cap de poc els seus pares es van separar i el va quedar al càrrec de la seva mare Adele.

Tot i patir una malaltia que afectava el desenvolupament normal dels seus ossos, la qual va començar amb deu anys, l'artista va tenir una infància feliç, això sí, marcada per moltes visites als metges.

Un any després la debilitat dels seus ossos va provocar dues fractures als fèmurs de les dues cames i no va poder créixer més.

Era una persona d'aspecte fràgil i feble que no va assolir més que 1,52 m d'alçada.

Ja des de petit li agradava dibuixar i feia esbossos de cavalls ja que el seu pare va ser un gran aficionat a la caça i l'equitació.

Pintava tot el que l'envoltava al voltant del castell des que amb 13 anys va pintar el primer quadre, Artillers a cavall.

Davant l'interès que mostrava, els pares li van posar classes de pintura amb pintors amics de la família i això va marcar la seva vida per sempre.

Se'n va anar a viure a París el 1881 i allà va ser alumne de Lleó Bonnat, retratista de moda a l'època.

En una de les classes que va rebre, va conèixer i es va fer amic de Vincent van Gogh i el 1884 se'n va anar a viure a Montmartre, on un dels seus veïns més famosos era Degas.

Toulouse-Lautrec sentia fascinació pels locals nocturns, sent client habitual de molts d'ells com del El Xat Noir o El Folies Bergére.

El món de la prostitució l'apassionava i va ser tema reiterat a les seves obres; pintava prostitutes, ballarins i actors a la seva vida quotidiana, ja s'estiguessin canviant, actuant o en una visita al metge.

Li interessaven els ambients tancats i els llums artificials molt lluny dels paisatges que els impressionistes de l'època agradaven de retratar.

Va ser un gran observador i va ridiculitzar amb mestria la hipocresia dels més poderosos que en privat agradaven dels vicis que criticaven en públic.

Va ser íntim amic de la ballarina i prostituta Louise Weber coneguda com la Goulue” i com La Reina de Montmartre, a la qual va dibuixar en nombroses ocasions ballant el cancà parisenc, ball de moda on s'aixecava la cama i les faldilles.

Els amos dels locals que visitava li demanaven que fes cartells per promocionar els seus espectacles, i això encantava a Lautrec, que dibuixava als locals tot el que veia, venent les seves obres per les taules.

Tenia una memòria fotogràfica que li permetia pintar amb gran rapidesa.

A la pintura a l'oli no va destacar gaire, però on va aconseguir molta popularitat va ser a les il · lustracions que va fer per a revistes i cartells publicitaris.

El món del vici i l'extravagància va atrapar Tolosa Lautrec des del primer moment, i era allà on es refugiava tot el dia, així com a l'alcohol.

En Montmartre podia dissimular sense temor la seva minusvalidesa i passar desapercebut, de manera que donava curs a les seves debilitats ia la seva vida bohèmia.

Es va considerar a si mateix com un cronista social del moment i es va barrejar amb els sectors més baixos del poble, representant la vida nocturna parisenca.

Lautrec també va viatjar a Londres on va conèixer Oscar Wilde amb qui va congeniar ràpidament, i del que diuen va fer el retrat que més va aconseguir reflectir la personalitat de Wilde.

La sífilis i l'alcohol van deteriorar la seva salut moltíssim, patint alguns episodis de bogeria, ia partir del 1897 va patir manies, depressions i quadres de neurosi.

Se li paralitzaven les cames i diverses vegades el van haver de recollir tirat als carrers per una borratxera, ja que bevia de tot, sent la seva preferida la absenta, la qual prenia sense control.

En una ocasió un delírium tremens el va fer disparar a les parets de casa seva perquè es creia que estaven plenes d'aranyes.

Després de diversos d'aquests episodis el van internar en un sanatori mental, on va continuar pintant, i on va fer pintures sobre el circ.

Quan finalment va sortir del sanatori, la seva mare se'n va fer càrrec gasta que el 1901 va morir a prop de Bordeus completament alcoholitzat.

Al contrari que altres contemporanis, Lautrec va ser un artista reconegut en vida i el seu treball va ser molt valorat.

La seva mare Adele, juntament amb el seu marxant, va obrir el 1922 l'abans citat museu Toulouse-Lautrec a un palau del centre d'Albi, on avui es conserva una gran part de la seva obra.

Què veure a l'exposició de Toulouse-Lautrec

La exposició que ara pots visitar a CaixaForum de Madrid presenta més de 350 obres i prové de préstecs de tot el món, tant de col·leccions privades com públiques.

És una mostra d'obres que intenta fer-nos comprendre l'esperit que es va viure al barri parisenc de Montmartre des que es va annexionar a París el 1860.

L'exposició us presenta obres que no havien compartit espai des que van ser creades; podràs contemplar litografies amb grans imatges en color, ombres xineses, revistes humorístiques i dibuixos, a més de peces inèdites amb la signatura.

També hi ha obres d'alguns dels artistes més reconeguts del moment que van compartir entorn Lautrec, com Pierre Bonnard, Alexander Stein, Paul Signac, Lluís Cheret o Vincent van Gogh.

A l'exposició et trasllades a una explosió de creativitat en un entorn bohemi i d'avantguarda, on joves artistes i intel·lectuals de l'època es van reunir per crear un moviment que trencava amb allò establert i que es trobava molt al marge de la burgesia.

L'art ja no volia estar penjat a les cases dels aristòcrates, sinó als carrers.

L'exposició posa de manifest els valors col·lectius d'un moment cultural en què l'art esdevé una festa on es barregen l'alegria, el vici, la música, la poesia, el teatre, les arts plàstiques i el circ.

Podràs fer un recorregut pel París bohemi d'entre segles i comprendre el que va significar el esperit de Montmartre desenvolupament de l'art modern.

Aquí va destacar la creació d'una producció artística efímera com ara cartells, il·lustracions, impressions i dissenys que es van perpetuar en el temps.

Veureu com amb l'arribada de la fotomecànica el dibuix va prendre una nova dimensió amb la creació de cartells amb un estilisme absolutament diferent i innovador.

En aquesta època es comença a donar l'esquena al realisme fent pòsters de colors plans i formes sintètiques, i suposa el començament de la il·lustració moderna i el disseny gràfic.