Davant del que passa a ciutats altres històriques, on és possible passejar per barris que conserven cases medievals, a Madrid és gairebé excepcional trobar aquest tipus de cases degut a les nombroses reformes urbanístiques realitzades al llarg de la història.
No obstant això, quan a la teva viatge a Madrid visites el centre històric de la ciutat, en podràs trobar alguna casa medieval, encara que no us serà fàcil identificar-les.
En la Plaça de la Vila, pots veure la Casa i Torre dels Lujans, del segle XV, i la Casa de Cisneros, del segle XVI, però es tracta d'edificis palatins medievals.
Per veure algun exemple de com eren les cases populars al Madrid medieval, un bon lloc és al denominat Barri de les Lletres, pels carrers que estenen a l'est de la Plaça de Santa Anna. I això tot i que la gran majoria de les cases medievals, com les cases on va viure Cervantes, van ser substituïdes per nous edificis a la fi del segle XIX.
A aquesta zona, que a l'època medieval estava fora dels límits de l'antiga muralla del segle XII de Madrid, van anar sorgint nombroses cases medievals. Aquestes cases es configuren amb façana de maons vistos i granit a la part baixa de la mateixa.
Un exemple d'aquestes cases medievals el tens al carrer Lope de Vega 18, al costat del Convent de les Trinitàries, el qual va ser construït el 1606. Aquesta casa en ple Barri de les Lletres et mostra la característica façana de les cases medievals de Madrid.
Així mateix, és un exemple d'una casa de malícia, que és com es denominaven les cases que es van anar construint després de l'arribada de la Cort a Madrid, el 1561, en convertir-se a la capital del Regne.
Aquestes cases de malícia intentaven evitar la regalia d'estança, norma que obligava els habitants de la ciutat on s'assentava la Cort a cedir part de l'habitatge per albergar els seguicis reials, funcionaris i militars. Amb la finalitat d'evitar aquest “impost”, es construïen cases que només mostraven una planta superior i tractaven d'amagar la disponibilitat d'espais addicionals, com ara un àtic.
Com a conseqüència de la regalia d'estança, aquelles cases del Madrid medieval que tinguessin més d'una planta superior havien de cedir l'espai addicional per allotjar els funcionaris del Regne. Com que finalment la Cort ja no es va moure de Madrid, els habitants de la ciutat van haver de conviure amb aquest “impost” fins al segle XIX, quan finalment va desaparèixer.
Però el millor exemple de casa medieval de Madrid el tens a molt pocs metres, al número 11 del proper carrer Cervantes, on se situa la Casa Museu de Lope de Vega, la qual a més pots visitar.
Amb una façana de característiques similars, en el temps en què Lope de Vega va habitar en aquesta casa va complir la citada regalia d'estança. Per exemple, va tenir com a hoste durant nou mesos al Capità Alonso de Contreras, en qui es va inspirar l'escriptor Pérez Reverte per al seu famós personatge de les novel·les del capità Alatriste , l'habitació del qual pots veure recreada durant la visita guiada.
comentar