Durant el teu passeig turístic pels voltants de la Porta del Sol a Madrid, tens l'oportunitat de veure un dels establiments centenaris i més tradicionals que hi ha a Madrid, el prestigi de les quals transcendeix de les nostres fronteres.
Es tracta d' Capes Seseña, un establiment dedicat a la confecció artesanal i venda de la capa espanyola, tradició que manté des del l'any 1901.
Situat a la carrer de la Creu 23, carrer que uneix la Plaça de Jerónimo Benavente amb la Carrera de Sant Jerónimo, Capes Seseña és regentada pels descendents del seu fundador, Santos Seseña.
A principis del segle XX, el carrer de la Creu era un carrer conegut a Madrid per les seves nombroses sastreries on, entre altres peces, es confeccionaven i venien capes espanyoles, malgrat que ja era una peça en desús després de la proliferació des de finals del segle anterior dels abrics MacFerlan.
Si bé la capa és una peça d'abric utilitzada a tot el món des d'abans de l'època romana, en concret la capa espanyola va arribar a adquirir un gran protagonisme a la història d'Espanya al segle XVIII amb motiu del conegut com Motí d'Esquilache.
El marquès d'Esquilache era el ministre d'Economia del rei Carles III, i s'havia guanyat una gran impopularitat per diverses mitges preses, però la gota que va vessar el got, i que va conduir a un motí popular, va ser una ordre que afectava l'ús de la capa.
Amb l'objectiu de millorar la seguretat al carrer, i que els delinqüents no s'amaguessin darrere la capa, que llavors s'emportava molt llarga, va dictar una ordre que obligava que les capes havien de ser curtes perquè es poguessin veure els espadatxins.
Així mateix els tradicionals chambergs, barrets d'ala ampla, havien de ser substituïts per barrets de tres bec. Després d'aquest motí popular, el rei Carles III es va veure obligat a cessar el seu ministre Esquilache.
La sastreria Seseña aviat es va guanyar fama per les seves capes, arribant a ser nomenada proveïdor oficial de la Casa Reial a l'època del rei Alfons XIII. I ja des de llavors, els personatges espanyols i estrangers més il·lustres es van convertir en clients de Capes Seseña. Entre ells cal citar Rodolfo Valentino, Picasso, Buñuel, Gary Cooper, Federico Fellini, Camilo José Cela…
El 1966, quan Enrique Seseña, nét del fundador, va prendre les regnes del negoci, i davant el declivi del negoci de la sastreria tradicional, va decidir fer el pas de deixar la venda de la roba de cavaller i especialitzar l'establiment a la confecció i venda de la capa espanyola. Aquesta decisió va ser un èxit, cosa que va incrementar sensiblement el negoci i la fama mundial de Capes Seseña.
Actualment, les capes espanyoles es continuen confeccionant al mateix establiment del carrer de la Creu, artesanalment una a una, amb un drap de quatre a cinc metres de llarg, provinent d'una fàbrica de Béjar, i amb vellut a l'interior .
Els preus de les capes espanyoles en Capes Seseña van des dels 575 euros fins als 1.200 euros que poden costar capes brodades. El 50% de la producció es ven a clients estrangers.
La capa espanyola actualment és una peça que es compra sobretot com regal, si bé ja no s'utilitza en el dia a dia com a peça d'abric, sinó per assistir a esdeveniments, com anar al teatre oa un casament.
Capes Seseña està regentat actualment per Marcs Seseña, fill d'Enrique, i si bé els clients segueixen acudint directament al centenari establiment del carrer de la Creu, també comercialitzen a través d'Internet.
M'GUST MOLT AQUEST REPORTATGE DE LES CAPES.
M'AGRADA EL DISSENY DE MODA I AIXÒ M'INTERESSA SOBREMANERA
M'AGRADARIA UN SOBRE ELS VESTITS TÍPICS DEL FLAMENC.
FELICITATS.