Llegenda Negra de les Hurdes: Buñuel, història i realitat

el recent viatge a Las Hurdes m'ha permès rememorar el motiu de la meva primera escapada a aquesta comarca de Extremadura ja fa molts anys, la curiositat per conèixer un lloc la història del qual ha estat marcada per una llegenda negra.

Una llegenda d'aïllament geogràfic i pobresa fins a límits insospitats que encara queda a la memòria dels hurdans i de molts dels que viatgem a les Hurdes en una escapada turística a aquesta zona de la província de Càceres.

Al maig de 1933 va esdevenir un dels fets més polèmics de la dita llegenda negra de Les Hurdes, el rodatge del documental “Terra sense Pa” per part del cineasta Luis Buñuel.

Llegenda negra de Las Hurdes

Si no en tens notícia, o no has tingut ocasió de veure'l, es tracta d'un documental de 25 minuts de durada que el genial director espanyol va rodar per tal que es convertís en un document de denúncia de la situació d'aquesta comarca.

Documental de Bunyol de les Hurdes

La duresa de les imatges, de la realitat que mostrava, augmentada per la dramàtica locució de Paco Rabal en una posterior versió sonora, va fer que aquest documental hagi estat injuriat fins als nostres dies per la majoria dels hurdans.

Del documental de Buñuel es considerava que aquest suposat document de denúncia falsejava la realitat, més quan se sap que moltes escenes van ser “teatralitzades".

Tu mateix pots tenir la teva pròpia opinió visualitzant el vídeo del documental inclòs a aquest article.

A més, la cruesa del documental va provocar en el seu temps l'arribada de “turistes morbosos” que volien comprovar de primera mà si les Hurdes eren tan pobres i “abandonades de la mà de Déu” com reflectia Buñuel.

Reconec que potser aquest va ser el detonant de la meva primera visita de les Hurdes ja fa molts anys.

Viatge a Alfons XIII a Las Hurdes

La veritat és que abans de Buñuel, al juny de 1920 el propi rei Alfons XIII havia visitat les Hurdes en un primer viatge històric.

Allà va arribar alarmat per l'avís de l'il·lustre Doctor Marañón sobre els greus problemes de salut, en concret de goll y cretinisme, que tenien molts dels pobladors de les Hurdes.

En aquesta època l'hispanista francès Maurici Legendre va dur a terme nombrosos viatges per realitzar estudis geogràfics sobre les Hurdes i els seus pobladors.

Aquests viatges es van iniciar el 1913 quan juntament amb l'escriptor i filòsof Miguel d'Unamuno, llavors Rector de la Universitat de Salamanca, va realitzar un primer viatge per conèixer aquesta comarca, a la qual van ser també atrets per la fama d'endarreriment i misèria de la mateixa.

És veritat la Llegenda Negra de les Hurdes?

Però, fins a quin punt és veritat la llegenda negra de Las Hurdes?

Un dels moments més interessants del meu viatge turístic recent a aquesta comarca extremenya ha estat l'experiència viscuda amb el tradicional Serano al costat de la foguera promoguda per l'empresa Sabors Hurdans.

Es tracta d'una xerrada amb hurdans, gent gran que ha estat protagonista de la vida a les Hurdes, durant la qual podeu aprofundir en la realitat històrica d'aquesta comarca extremenya.

O també a les nombroses llegendes de misteri que es comparteixen als Serans d'ànimes, i que des d'aquesta altra vessant han convertit les Hurdes en focus d'un dels programes de Iker Jiménez.

Aquesta activitat cultural es va iniciar compartint el foc d´una xemeneia i veient tots junts l´històric i controvertit documental de Buñuel.

Després de finalitzar el mateix, el punt clau del debat era si reflectia la realitat viscuda en aquella època de principis del segle XX…i els hurdans, que aleshores eren nens, ens van dir que sí, que efectivament els recordava les circumstàncies de la seva infantesa.

En finalitzar aquesta activitat que ve a durar unes tres hores, amb sopar inclòs, la conclusió dels qui hi participem era clara: les Hurdes ha viscut fins no fa gaire les conseqüències negatives de l'aïllament geogràfic.

Però aquesta pobresa i dificultats patit pels hurdans en bona mesura han degut ser similars a la que van haver de viure els pobladors d'altres zones rurals de muntanya aïllades a la nostra geografia espanyola.

Turisme de natura a Las Hurdes

Actualment, però, aquest “aïllament” propicia un turisme que busca precisament trobar llocs “no contaminats per l'urbanisme”, és a dir, racons rurals “autèntics” que cada cop són més difícils de descobrir.

després del viatge realitzat a Las Hurdes hem pogut constatar que aquesta comarca és un lloc ideal per al turisme de natura, però on també es poden veure racons culturals.

I també bons exemples de arquitectura negra de pissarra, com l'alqueria de Oliva on arriba Buñuel després d'accedir a les Hurdes des de la propera població salmantina de la Alberca.

Això sí, a través de sinuoses carreteres de muntanya, però en molt bon estat.

I on ja trobareu les escoles i dotacions sanitàries, i on podreu gaudir d'una gastronomia de molt bon nivell.

Tot plegat, una zona d'Espanya on fer un turisme molt atractiu per a molts de nosaltres, lluny dels grans i molt concorreguts circuits turístics de la nostra geografia.