Així es cultiven les cireres a Vall del Jerte: com visitar una cooperativa

"Disculpeu…he de deixar-vos doncs està començant a ploure i he d'anar a recollir cireres“, ens diu la mare de Vencedor, jove agricultor del Vall de Jerte que també es dedica a activitats turístiques a l'empresa Alberget.

En l'època de la recollida de les cireres en aquest vall del nord d'Extremadura, la qual té lloc des de maig fins a principis d'agost, els agricultors estan cada dia pendents del cel.

Un fort xàfec de primavera pot fer malbé bona part de la feina de tota la temporada.

A la més recent visita que he realitzat al Vall de Jerte, no a la tradicional època dels cirerers en flor (que també…), sinó durant la denominada Cerissera, he pogut descobrir com tota la població viu de la cirera…i pendent d'ella.

Quan circules per aquesta època pels petits pobles de la Vall del Jerte, veuràs que a cada garatge les dones estan fent la selecció i primer envasat de les cireres que els homes recol·lecten cada dia.

Però quan plou, tot corren als camps a accelerar la recollida abans que les cireres s'humitegin, doncs llavors, si no s'han fet malbé, les han de deixar als arbres fins que s'assequin.

Com és el cultiu de cireres a la Vall del Jerte

En el Vall de Jerte actualment hi viuen uns 13.000 habitants que es distribueixen pels onze pobles de la comarca.

Gairebé es pot dir que tots es dediquen a l'agricultura, en una economia familiar amb petites finques.

De mitjana, cada agricultor té cinc finques distribuïdes en zones de diferent alçada a la vall, amb una superfície mitjana d'1,5 hectàrees.

Ens expliquen que amb prou feines s'ha notat la crisi, que hi ha feina per a qui vulgui, però que, en realitat, estan sempre en crisi, o sigui, a costa de les pluges.

Ens recorden que el 1985 va ploure sense parar des d'abril, cosa que va fer malbé tota la recol·lecció.

Però, quant cobren els peons que treballen al camp en la recol·lecció de les cireres?

Sol aplicar-se el denominat sistema “a mitges“; o sigui, el grup de peons que recull un camp es reparteix a mitges amb l'agricultor propietari del terreny les cireres recol·lectades cada dia.

Per part seva, als peons d'origen romanès, que prefereixen salari fix, se'ls paga 55 euros per cada dia de feina.

En la visita de la vall durant la Cerecera, a més de degustar les jornades gastronòmiques a fer senderisme, pots veure com les cireres s'han de recollir a mà, ja que és un fruit molt delicat i la recol·lecta no es pot mecanitzar.

Per això, els agricultors van arbre per arbre agafant les cireres madures, les quals guarden en unes cistelles que acaben pesant de 5 a 7 quilos.

Tinc la impressió que, realment, a la vall no saben el número de varietats de cireres que hi ha actualment, ja que en cada visita ens van dir un número diferent.

Però vaja, n'hi ha entre 100 i 120, ja que a les varietats més tradicionals i conegudes, on destaquen les cinc variants de picotes, i altres amb denominacions tan suggerents com Navalinda, en versions Bec Llimona, Bec negre y Bec Colorao.

A elles cal sumar les que en els darrers temps han implementat els més joves i innovadors agricultors.

Com és la cirera picota, autòctona de la Vall del Jerte

Però et sorprendrà veure com, segons vas caminant pel camp entre arbres plens de cireres, Vencedor va reconeixent les diferents varietats, que tenen sabors i dolçor ben diferents.

Això sí, et diré que la varietat més famosa és la cirera picotat, de la qual hi ha cinc variants, quatre elles sense peduncle (rabeta), el qual es desprèn en recollir el fruit de l'arbre.

Autòctona de la Vall del Jerte, és la gran estrella de les cireres, amb el seu color fosc i textura més ferma.

També la més tardana a l'hora de recollir-la i la de preu més elevat.

Cooperatives a la Vall del Jerte

Un altre aspecte que et sorprendrà és la gran tradició i sentiment cooperatiu que existeix a la comarca, que ens transmet amb les seves explicacions Chelo Bardón, agricultora i tècnica de desenvolupament rural de la Societat de Gestió de la Vall del Jerte.

A la Vall del Jerte i la propera comarca de Vera hi ha 16 cooperatives, de manera que cada agricultor, una vegada ha recol·lectat les cireres, i molts d'ells les han seleccionat als seus garatges, les porten a la cooperativa del poble, des d'on es transporten a la Agrupació de Cooperatives de la Vall del Jerte.

Des d'allà es duu a terme la comercialització de les famoses cireres del Jerte, cada cop més dirigides cap a l'exportació, on sobretot han de competir amb les cireres de Turquia…que són quatre vegades més barates.

En aquesta agrupació cada any s'envasen més de 16 milions de quilos de cireres, de les quals una mica menys de la meitat es calibren i seleccionen en les cada vegada més modernes línies de producció.

Sorprèn veure com es va fotografiant cada cirera que es desplaça a tota velocitat per les línies de selecció, i gràcies a un programari, depenent de la mida, de forma automàtica van a la zona d'envasament corresponent.

Amb les cireres que es rebutgen (destrio) pel seu deteriorat estat o petita grandària, a l'agrupació s'elabora un aiguardent molt agressiu (42º) , un licor dolç (17º) i també melmelades i picotines (cireres en aiguardent i sucre).

A més de les cireres, durant altres èpoques de l'any a la Vall del Jerte es produeixen olives i castanyes, però també figues, gerds, groselles o móres.

Tot això ho podeu conèixer vivint l'experiència de la visita d'una cooperativa, la qual s'organitza durant la citada Cerissera.

O a la visites guiades per a grups que a l'època de recol·lecció duu a terme l'empresa abans esmentada Albergar-te, on aprendràs a recol·lectar cireres…i segur que en tastaràs algunes.