Com visitar i què veure a Judería de Hervás (Càceres): història

Enclavat al Vall de l'Ambroz, Hervás és un poble molt atractiu i una de les principals destinacions en una ruta de turisme pel nord de la província de Càceres, a Extremadura.

Val la pena anar a Hervás per recórrer els boscos que cobreixen els seus voltants i que ho estan convertint a poc a poc en una destinació molt important de turisme actiu i naturalesa.

però la seva patrimoni cultural i històric no es queda enrere.

Jueria de Hervás, barri medieval

De fet, Hervás sempre ha estat conegut fonamentalment per la seva jueria, un barri de caràcter medieval molt ben conservat on durant el segle XV hi va viure una bona quantitat de famílies jueves.

Aquest conjunt de arquitectura tradicional és tan interessant i està tan poc alterat que el 1969 va ser declarat conjunt Històric.

El seu traçat urbà té molt de laberint, amb estrets passadissos i carrers irregulars, moltes en costa.

Encara que en Hervás hi ha molts altres atractius, el call jueu és des de fa molt de temps la principal destinació turística.

És un d'aquells espais plens d'encant, on la arquitectura popular centenària s?ha conservat tan bé que transmet la sensació, en recórrer-lo, d?un viatge en el temps.

És un tòpic dir una cosa així, però en aquest cas té tot el sentit.

Arquitectura tradicional de Hervás: com són les cases

Cal remarcar que un dels aspectes més interessants d'un recorregut per la Call de Hervás és que les cases mostren clarament les formes de construcció tradicionals del segle XV.

Una bona quantitat no mostra cap tipus d'arrebossat que oculti els materials utilitzats.

Així s'aprecia clarament que n'hi ha una planta baixa construïda amb pedra, i un cos principal de un o dos pisos de maó o tova, amb un entramat de fusta de castanyer, normalment cobertes per voladís.

Moltes cases tenen balcons sortides, que solen estar poblats de testos.

Pot sorprendre en recórrer el call jueu com altres barris de Hervás, i així mateix altres pobles de la zona, que algunes cases tenen una o dues parets revestides de teules.

Això és degut a que aquí la pluja es combina amb el vent i cau freqüentment de manera inclinada.

Les teules protegeixen la paret com ho fan normalment amb els sostres.

Curiositats de la història del Barri Jueu de Hervás

Aquest barri, que ha sabut conservar la seva empremta medieval, és sens dubte una de les senyes d'identitat de Hervás.

Als anys 90 del segle passat es va iniciar una tasca de rehabilitació integral, pionera a Extremadura, en què van participar organismes públics i els mateixos veïns, la qual ha donat excel·lents resultats.

Quants jueus vivien a Hervás i des de quan

Es calcula que des de finals del segle XIV i gairebé la totalitat del XV, a Hervás residien unes 45 famílies de jueus, una quantitat important si pensem que la població total podria ser de 200.

Moltes s'havien refugiat en aquest lloc a partir del 1391 fugint dels disturbis antijueus en diferents llocs de Castella i Andalusia.

Aquí van trobar una població petita i acollidora, la protecció del senyor de Béjar, de qui depenien aquests territoris, i la proximitat a Portugal, país que podia convertir-se en un refugi si es complicava la situació.

Amb el temps es va formar una comunitat pròspera, però tot es va complicar el 1490 quan els Reis Catòlics van dictar la expulsió dels jueus d'Espanya.

Es pensa que aproximadament la meitat de la població jueva de Hervás va fugir a Portugal i l'altra meitat va romandre al poble, quedant subjecta a la conversió forçosa al cristianisme.

Anys després, alguns dels jueus fugits van tornar a Hervás.

El 1522 es va formar la Confraria de La nostra Senyora de l'Asunción amb cristians nous.

Aquesta confraria els va permetre probablement mantenir alguns costums jueus sota una aparença d'acceptació del cristianisme.

Se sap que tenien el seu propi cup, cosa que fa suposar que van continuar elaborant el vi segons els preceptes kosher.

Cal tenir present que aquest barri que ara coneixem com el call jueu no era un gueto, sinó un espai on convivien famílies jueves i cristianes.

El millor a veure i fer a la visita del Call de Hervás

No cal dir que lúnica manera de per visitar el call jueu de Hervás és caminant donades les costes i de vegades els esglaons que trobarem, a més dels carrers estrets.

Aquesta visita es pot fer amb un plànol per saber a cada moment on és, o bé passejant a l'atzar i deixant-se sorprendre pel que es va descobrint en doblegar cada cantonada.

En qualsevol cas, lespai ocupat per el call jueu és prou compacte per recórrer-ho íntegrament fàcilment.

Al mateix temps cal tenir en compte que la seva peculiar traçat laberíntic i les costes poden complicar la visita a persones amb problemes de mobilitat.

Gran Estrella de David a La Plaça de Hervás

El recorregut per el call jueu pot començar a la Plaça. En un dels seus extrems veurem a terra una gran estrella de David, que d?alguna manera simbolitza l?entrada a aquest barri.

Prenem llavors pel carrer que s'obre en aquest lloc, el carrer d'A baix i de seguida sentim que entrem en una zona de carrers estrets i atzucacs una mica diferent als barris de Hervás que hem recorregut fins arribar aquí, que encara que de gran sabor tradicional, mostraven carrers més amples.

Olivera de Jerusalem al Call de Hervás

El primer que trobarem, en una mínima placeta, és una olivera portada des de Jerusalem.

Per aquest carrer ja anem trobant bons exemples de la arquitectura centenària que caracteritza el call jueu.

Aviat arribem a una bifurcació amb dos carrers que s'obren al voltant d'un habitatge amb un gran balcó corregut i una font.

Prenem la que surt a mà esquerra, que és la continuació de la pròpia carrer d'A baix.

Si la seguim, acabarem arribant al riu Ambròs, però just abans d'arribar al pont podem girar cap a l'esquerra per agafar la carrer Cuesta.

Pati dels Cactus al Call de Hervás

En avançar uns pocs metres, a mà esquerra arribem al curiós Pati dels Cactus.

Allí un veí ha anat formant un jardí de cactus, molts diminuts, però que formen un conjunt excepcional.

Pont de la Font Chiquita a Judería Hervás

De tornada arribem al riu, que podem creuar pel pont de la Font Chiquita.

El detall més interessant del pont és la làpida funerària que es troba a dalt.

Encara que molt desgastada, encara es pot reconèixer la imatge d'un cavaller, i la làpida probablement provingui d'un sepulcre de finals del segle XIV.

En creuar el pont ja ens trobem fora del nucli urbà, i si girem cap a la dreta, podem gaudir d'una de les vistes més conegudes de el call jueu.

L'espai que queda entre les cases i el riu es converteix durant la celebració del Festival Els Conversos a l'escenari on es representa una obra dramàtica relacionada amb la història de Hervás.

Carreró de Morón, carrer més estret d'Espanya a Hervás

Cal tornar al pont, creuar-lo de nou i agafar a l'esquerra per la carrer del Gual, que és la que passa per darrere de les cases que hem vist abocant-se al riu.

Si aquest carrer sembla força estret, cal fixar-se en el Carreró de Morón, el qual surt a la nostra dreta i és considerat com el carrer més estret d'Espanya.

Seguint per la carrer del Gual arribem a la carrer d'Amistat Judeo Cristiana, amb una placa que commemora la trobada de les dues cultures.

Cap a l'esquerra prenem ara la carrer Rabilero, una de les més interessants de tota el call jueu.

Cistelleria artesanal a Judería de Hervás

No s'ha de perdre, al número 25, la Cistelleria Longinos.

Es tracta del darrer representant d'una antiquíssima tradició de cistelleria artesanal realitzada amb la fusta dels castanyers de la zona.

A més, podem dir que els seus preus són realment barats per a la qualitat dels treballs.

Tot i que ja ha desaparegut, la tradició afirma que al número 19 d'aquest carrer hi havia la Sinagoga de Hervás, la qual va ser enderrocada al segle XX.

Su escola talmúdica va ser un important centre educatiu al segle XV.

Aquest temple jueu també es recorda a la carrer Sinagoga, que ja és el límit del nucli urbà.

Toca ara pujar per la carrer Cuestecilla per buscar el centre de Hervás.

Antic Convent dels Trinitaris a Hervás

Quan sortim de el call jueu ens trobem en una zona més plana i de carrers més amples. I si mirem cap a l'esquerra, veurem el antic convent dels Trinitaris.

De la segona meitat del segle XVII, és molt posterior a tot el que hem vist de fort regust medieval a el call jueu.

Cal esmentar, però, que aquest convent va ser construït amb les donacions de María López Burgalés, descendent d'antics jueus conversos.

Això ens indica que la presència i l'herència jueva a Hervás va durar molt més que el segle en què van habitar en aquesta població una sèrie de famílies en bona convivència amb la majoria cristiana.