Així és la Ruta d'esglésies romàniques pel riu Duratón (Segòvia)

En pensar en una excursió pels pobles de la província de Segòvia, una bona idea és seguir el curs del riu Duratón.

Sepúlveda i el Parc Natural de les Hoces del Riu Duratón, on es troba el santuari de Sant Fruits, són els llocs més coneguts, però hi ha altres pobles i monuments a les rodalies que bé mereixen ser coneguts.

Fins a l'aparició de les carreteres modernes, els rius definien moltes de les vies de comunicació. Per això, plantejar-se una ruta seguint un riu permet de vegades recórrer una zona que en altres temps formava una unitat.

És sabut que el riu Duratón, que només té poc més de 100 quilòmetres de longitud, està carregat d'història.

Encara neix a la Comunitat de Madrid i s'uneix al riu Duero a prop de Peñafiel, ja a la província de Valladolid, es pot dir que la major part del seu curs transcorre per la província de Segòvia.

Aquesta part oriental de les terres segovianes va tenir gran importància durant la edat Mitjana, a l'època de la reconquesta. Per això conserva molts monuments d'aquesta època, sobretot del estil romànic.

La idea de buscar els monuments romànics al llarg del curs del riu Duratón és un bon suggeriment per a una excursió d´un cap de setmana.

Els paratges naturals de les Hoces del riu Duratón i els famosos rostidors de Sepúlveda són el complement perfecte per a una visita cultural després dels monuments històrics.

Com que està molt a prop de les carreteres NI i la N-110 es pot arribar a Sepúlveda molt fàcilment des de molts llocs.

Per exemple, Sepúlveda es troba a 130 quilòmetres de Madrid, i per això el viatge dura poc més d'una hora i mitja.

Ruta d'esglésies romàniques de Duratón a Fuentidueña

El recorregut proposat en aquesta ruta seguint el curs del riu Duratón per la província de Segòvia és el tram comprès entre els pobles de Duratón i Fuentidueña.

El recorregut complet, incloent el desviament a la ermita de Sant Fruits, no arriba a 60 quilòmetres.

Durató a província de Segòvia

Si optem per seguir la llera del Durató riu avall, la primera parada és el poble amb el mateix nom que el riu.

Durató és un petit poble de només 30 habitants. De fet, forma part del terme municipal de Sepúlveda, que és a uns set quilòmetres de distància.

Església romànica de Duratón

El tresor a descobrir a Durató és la bella església romànica de La nostra Senyora de l'Asunción, un dels exemples més bells del romànic rural de la província de Segòvia.

El temple és al peu d'un turó als afores del poble.

S'hi pot arribar fàcilment a peu creuant el Durató per un pont romànic, el qual ara és de vianants, i també es pot arribar amb cotxe fent una petita volta, i hi ha una zona d'aparcament al costat de l'església.

El temple es va construir entre els segles XII i XIII encara que té afegits posteriors, com ara la torre.

Enclavada en un paratge solitari, l'església és molt atractiva, però del conjunt en destaca la decoració dels capitells de la galeria porxada. Alguns dels capitells estan molt ben conservats.

Al costat de l'església apareixen uns sarcòfags visigots. Aquí es troba una de les necròpolis visigodes més extenses de la Península.

Sepúlveda a província de Segòvia

El lloc més conegut d´aquesta ruta és Sepúlveda. Es tracta, sens dubte, d'un dels pobles més bonics de la província de Segòvia.

L'arribada a Sepúlveda, és molt espectacular, amb les cases en un vessant costerut i el conjunt envoltat per les falçes excavades pels rius Duratón i Caslilla.

La silueta de la església romànica del Salvador domina el panorama.

Tot i que els seus orígens són molt anteriors, des del segle VIII es va convertir en el centre d'una comarca els terrenys de la qual arribaven a diverses de les províncies circumdants.

Sepúlveda és un lloc perfecte per passejar sense rumb i descobrir els seus racons a poc a poc.

Però, pel costerut d'alguns carrers, convé anar proveïts d'un bon calçat.

El centre del nucli històric és el Plaça Major, Una típica plaça castellana, amb porxos i cases centenàries.

Els restes del castell amb una antiga espadanya sobre la casa de la Vila li donen una autèntica personalitat.

Des del primer moment començarem a veure els cartells dels típics rostidors que ofereixen un dels millors bens rostits de tota la província. Per a molts, de tot Espanya.

També hi ha algunes pastisseries tradicionals que bé mereixen una visita.

Església del Salvador a Sepúlveda

Entre els llocs que no cal perdre's destaca l'esmentada abans església del Salvador.

Es tracta d'una església romànica d´una sola nau. L'absis és preciós però el més destacat és la galeria porticada, la més antiga de les conegudes a la província.

Des de l'església hi ha unes precioses vistes del poble de Sepúlveda i els seus voltants.

Una altra església romànica interessant és la de La nostra senyora de la Penya, Però, sobretot, Sepúlveda destaca per l'entramat de carrers amb cases aportalades, casalots gòtics, renaixentistes i barroques, a més de restes de les muralles amb els seus arcs.

Hoces del Duratón a província de Segòvia

Just al costat de Sepúlveda comença el Parc Natural de les Hoces del Duratón.

Recomanem que abans de recórrer-ho fem una visita a la Casa del Parc que es troba en el nucli històric de Sepúlveda, a la antiga església romànica de Santiago, per obtenir informació.

Cal saber que per endinsar-se a determinades zones del parc, durant alguns mesos de l'any cal obtenir un permís. Així es limita el nombre de visitants en època de cria dels voltors.

El parc és força gran ja que el riu Duratón ha anat excavant, al llarg del temps, una sèrie de falçs fins a crear un canó de més de 20 quilòmetres de longitud.

Part d'aquest canó està cobert per les aigües del embassament de Burgomillodo i es pot recórrer a excursions en caiac.

Ermita de Sant Fruits a Hoces del Duratón

Un dels llocs favorits de tots a les Hoces de l'Duratón és el ermita de Sant Fruits.

Aquesta ermita ocupa un enclavament excepcional, abocant-se als precipicis del Durató.

Per arribar-hi cal anar a Villaseca i després agafar una pista de terra duns cinc quilòmetres. La pista és apta per a qualsevol tipus de vehicle, però cal conduir molt a poc a poc.

Des de l'aparcament al final de la pista hi ha poca distància a peu fins a l'ermita., zona on hi ha molt bons miradors ja que el Durató traça diversos meandres.

Un dels atractius de la zona és la abundància de voltors que sobrevolen les falçs en gran nombre, sobretot a última hora de la tarda.

Sant Fruits va ser un eremita que es va recloure en aquest apartat lloc, i amb el temps va adquirir fama de miracler. Al segle XI es va construir una ermita en el seu honor que després va ser ampliada amb altres dependències.

Fuentidueña a província de Segòvia

Fuentidueña és un dels tresors poc coneguts de la província de Segòvia.

Les seves cases s'estenen al vessant d'un turó coronat per un castell i envoltat per muralles.

Alguns trams de la muralla tenen merlets, cosa que li dóna una imatge com de pel·lícula.

A la part alta, la porta d'Alfons VIII s´obre directament a una zona despoblada amb camps de cereal travessat per una pista de terra.

Si s'entrés per aquest camí, la imatge que es tindria de Fuentidueña seria un altre temps.

Esglésies romàniques a Fuentidueña

Fuentidueña tenia dues esglésies romàniques, La de Sant Martí y Sant Miquel.

En església de Sant Martí només quedava el presbiteri i l'absis, però ara ni això ja que l'absis es va vendre el 1958 i ara es troba al museu Els Claustres a Nova York.

La església de Sant Miquel sí que està ben restaurada. Com tantes altres de Segòvia, es tracta d'una església d'una nau i amb una galeria porxada.

Els capitells, mènsules i metopes estan decorats amb relleus amb tota mena d'escenes, des de rostres a sirenes i des d'escenes sexuals a caps d'animals.