10 llocs imprescindibles: què veure i fer a La Alcarria (Guadalajara)

Segur que saps que Viatge a l'Alcarria és un dels relats més famosos de qui fos Premi Nobel, Camil José Cela.

Al narra el seu recorregut i les aventures que va viure en la seva visita a la comarca natural de l'Alcarria en l' província de Guadalajara.

Els darrers mesos ja havia fet alguna escapada a racons d'aquesta província molt propera a Madrid, en concret als pobles negres ia la històrica Sigüenza.

Recentment he tingut l'oportunitat de participar en un viatge de turisme que emulava la ruta que a la primavera de 1946 va realitzar el, durant el qual en un cap de setmana hem visitat diversos dels enclavaments del famós viatge a l'Alcarria de el.

El millor a veure i fer en un viatge per La Alcarria a Guadalajara

A continuació et detallaré els llocs més destacats que pots visitar a la teva escapada a aquesta ruta de viatge literària per la província de Guadalajara.

Torija a La Alcarria

Igual que va fer Camil José Cela, el nostre viatge el comencem a la ciutat de Guadalajara, i des d'aquí avancem fins a la nostra primera parada, la qual realitzem al poble de Tory, més concretament al seu castell.

Dins del mateix vam poder veure un museu dedicat al viatge del Premi Nobel.

El castell de Torija té el seu origen a l'època dels romans, doncs ja ells van construir una torre guaita des de la qual podien controlar tots els territoris dels voltants davant possibles atacs enemics.

En el museu dedicat al viatge a l'Alcarria podem trobar peces originals que descriu el al seu llibre, a més d'un facsímil que regalo al seu amic Jesús Campoamor  el qual ho va donar a la diputació i ara es troba al museu.

Camil José Cela va acordar donar a la diputació una col·lecció de diferents edicions del seu llibre perquè fossin exposades a canvi que el seu amic Jesús s'encarregués de fundar-lo i gestionar-lo, la qual cosa va fer amb ajuda de la diputació.

A més, dins del museu de Torija trobaràs un resum del patrimoni natural de la província de Guadalajara.

Brihuega a La Alcarria

Continuant el nostre viatge arribem a la localitat de Brihuega, on vam conèixer els jardins de la Reial Fàbrica de Draps amb gran tradició i importància per a la zona, des d'on vàrem poder veure una bonica panoràmica del poble.

Dins la mateixa localitat ens trobem amb la església de Sant Felip que data del primer quart de segle XII i que va ser utilitzada durant la guerra Civil com a magatzem o graner; el 1943 es va esfondrar la sostrada, cosa que va obligar a la seva restauració.

El Nobel ens explica al seu llibre com va arribar al poble i va descansar al parc de les Heras abans d'entrar per la porta de la Cadena, que és un dels restes de la muralla medieval actualment restaurada.

Aquesta porta donava pas a la Font dels Dotze Canelles del segle XVIII a la part posterior del qual es trobava el safareig de la blanquina que formava part de la política d'escomesa d'aigües i creació de fonts de la Il·lustració.

Com a curiositat, una llegenda explica que les dones casadores que beuen dels dotze canelles troben parella.

Encara que una de les coses que més ens va sorprendre a Brihuega és el visita a les Coves Àrabs (entrada, 2 euros) que es troben a la plaça del Coso, en la qual se celebraven els mercats des del segle XIII.

Construïdes als segles X i XI, aquestes coves són galeries d'un total de vuit quilòmetres que es feien servir com a magatzem per a la ciutat, però sobretot per protegir-se dels atacs, a més de tenir accés a l'exterior de les muralles de la ciutat.

No ens vam poder anar de Brihuega sense conèixer la església de Santa Maria de la Penya i la seva portada nord que es va alterar al segle XVI amb el cardenal Tavera, la qual apunta més al gòtic que al romànic després de la seva reconstrucció.

A destacar també que els voltants de Brihuega s'han convertit en els darrers temps en un lloc molt visitat pels turistes durant la època de la floració de l'espígol, al mes de juliol.

Cívica a La Alcarria

De camí a Masegós de Tajuña vam fer una breu parada a Cívica, un antic llogaret abandonat a mig camí entre els dos pobles.

Aquest llogaret es troba excavat a la roca, a més de comptar amb unes fonts naturals que brollen de la roca formant unes boniques cascades que aboquen al riu Tajuña.

Masegós de Tajuña a L'Alcarria

En aquesta localitat el primer que vam fer va ser reposar forces on crec és l'únic restaurant del petit poble de Masegós, Las Vegas, el qual realment val la pena recomanar pel saborós xai que degustem.

En Masegós de Tajuña vam fer una ràpida visita del museu del Pastor i del Labrador, on es podien veure quines eren les tècniques de cultiu usades a la zona.

Aquest museu recrea una casa de pagès típica on t'ensenyen des de les estances de les cuines, on la gent a més de per menjar la feien servir com a zona on escalfar-se i penjar i assecar els productes de la matança, fins als utensilis amb què recollien les collites i elaboraven els productes del camp .

Cifuents a L'Alcarria

A la següent etapa a la ruta del viatge a l'Alcarria de Camil José Cela ens trobem amb el poble de Cifuents, el qual pren el seu nom del riu que creua el poble.

Aquest poble està coronat, de banda, per la església del Salvador del segle XIII, ia l'altre, el castell de Cifuentes, el qual va ser casa dels condes de Cifuentes.

Tot i que l'autèntica joia del poble és la portada de Santiago en l' església del Salvador, la qual barreja diferents estils arquitectònics com són el gòtic, romànic, renaixentista i barroc.

Per aquesta localitat passava la Ruta Jacobea de la Llana, que és un dels més antics traçats comercials peninsulars, camí usat des de finals de la edat Mitjana pels pastors d'ovelles i productors de mel per acudir a les fires de Burgos i Medina del Campo.

Camil José Cela va retratar a Cifuents com un poble bonic, alegre, amb molta aigua i dones d'ulls negres i profunds.

Trillo a La Alcarria

El primer dia a la nostra ruta del Viatge a l'Alcarria acaba amb la visita del poble de Trillo on vam fer nit al balneari de la localitat.

Al dia següent comencem la jornada amb la visita dels seus espectaculars cataractes.

Després ens saltem algunes de les etapes del llibre en seguir la ruta amb cotxe, des d'on veiem les conegudes Tetes de Viana, dues muntanyes bessones que presideixen la zona.

Després de passar la localitat de la Porta, arribem al monestir de Monsalud.

Monestir de Monsalut a l'Alcarria

Aquest monestir es troba a la localitat de Córcoles, i és un lloc ple d'història, tal com ens va explicar el nostre guia que ens va omplir de vida les ruïnes actuals.

El Monestir de Santa Maria de Monsalud també se situa a l'esmentat Camí de Sant Jaume de la Llana, de manera que en el passat era una zona dimportància comercial.

El monestir disposava d'estades per als pelegrins i d'altres exclusives de culte religiós per als monjos que hi vivien.

La Verge de Monsalud era de les verges que més miracles tenia codificats al segle XVIII amb atribucions a la salut, amor i als endimoniats.

També visitem l'exposició “Bruixes de l'Alcarria” i les coves de l'antic monestir usades al seu dia com a cellers.

La entrada amb visita guiada costa 2 euros i et dóna accés a visitar el jaciment romà d'Ercàvica a més de les restes del monestir.

Aquí pots consultar els horaris de visita del Monestir de Monsalud.

Parc arqueològic de Recópolis a Zorita de Canes

Seguint el nostre camí per la ruta del Viatge a l'Alcarría, arribem a la localitat de Zorita de Canes, on vam fer tres petites visites dins del parc arqueològic de Recópolis.

Comencem pel centre d'interpretació, on vam poder veure un petit museu on vam conèixer la història de la zona i de com evoluciono la civilització visigoda i posteriors a la mateixa.

Després pugem pel vessant de la muntanya fins arribar a l'alt on trobem els restes arqueològiques de Recópolis.

Es tracta d'una antiga ciutat visigoda en la qual vam veure els jaciments de les excavacions realitzades, les quals fins ara només han tret a la llum tot just el 10 per cent de la superfície que ocupés la ciutat al seu dia.

Cal assenyalar que a Recòpolis no s'han trobat restes de civilitzacions anteriors, tot just algunes restes romanes als voltants, i posteriorment només van passar tres cultures, els visigots entre els segles VI i VII; els musulmans fins al segle IX; ia partir d'aquí, els cristians.

La ciutat està creada al voltant de dos carrers que es creuaven, que generaven tota l'activitat. Un mur delimitava la ciutat, i coronant la zona, una església de tres naus.

Al segle XIV la ciutat va ser totalment abandonada, i al XV sobre les restes de l'església cristiana es construeix una ermita en honor a la Verge de l'Oliva.

Castell de Zorita dels Canes

La darrera visita que realitzem dins del poble va ser la del Castell de Zorita dels Canes.

Situat dalt d'un turó, era important per les seves característiques estratègiques en estar flanquejat per davant pel riu Tajoi per darrere pel rierol de Badujo.

Aquest castell va passar per diverses mans ja que es trobava en una zona de molta importància a les guerres entre àrabs i cristians durant l'època de la reconquesta.

Pastrana a La Alcarria

Finalitzem el nostre propi Viatge a l'Alcarria a la localitat de Pastrana, on a més de passejar pels seus medievals carrers visitem la seva església-col·legiata.

D'aquesta última cal destacar el retaule dedicat a deu dones santes màrtirs del segle III, sense oblidar-nos del Sagrari de l'Asunción, verge a què està dedicada l'església.

Però, sens dubte, a la visita de la Col·legiata de Pastrana una de les coses que més ens va impressionar va ser la exposició de Tapissos de Pastrana de estil gòtic flamenc del segle X, considerats dels més importants del món per la seva complexitat compositiva que narra fets contemporanis.

També s'hi exposen peces escultòriques, pictòriques i d'orfebreria d'autors de l'època, sense oblidar-nos de la cripta visitable que té la col·legiata.

Mapa de la Ruta del Viatge a l'Alcarria

Aquí tens el mapa amb el detall de la ruta amb cotxe del Viatge a l'Alcarria en l' província de Guadalajara.