Millors llocs de Turisme cultural a Astúries

Els bells paisatges i la gastronomia sempre han estat els grans arguments per fer un viatge turístic o passar-ne unes vacances a Astúries.

I a més, els asturians diuen que als madrilenys ens agrada viatjar a Astúries a l'estiu per la suavitat de les temperatures. En el meu cas, això també és cert.

De fet, reconec que sempre he estat un apassionat de la costa cantàbrica, especialment de Astúries y Cantàbria.

En concret a Astúries sempre he apreciat la seva combinació paisatgística, des de les muntanyes més escarpades, fins a la costa, amb els seus pintorescos pobles pesquers i petites platges entre penya-segats.

I, per descomptat, els seus atractius gastronòmics, en concret, la fabada, l'arròs amb llet (sublim!) i la sidra natural ben tirada.

Tot i això, en els viatges que he realitzat en aquests darrers anys he tingut l'oportunitat de descobrir “una altra Astúries“, la del patrimoni cultural i industrial.

Preromànic asturià

Si vas a fer turisme cultural a Astúries tindràs a veure les joies de l'art preromànic asturià, que n'estic convençut és suficient atractiu per justificar per si mateix la visita d'aquesta regió, no només pels espanyols, sinó també per turistes forans.

Ja coneixia el monument icona d'aquesta arquitectura, Santa Maria del Naranco a Oviedo, encara que no vaig poder completar la visita veient la propera església de Sant Miquel de Lillo per trobar-se cobert per lones degut a unes obres.

Però a la meva última visita vaig poder descobrir dues joies menys conegudes. D'una banda, Santa Cristina de Lena, situada al consell de Lena, a la Muntanya Central, a l'atractiu arquitectònic del qual uneix un impressionant enclavament paisatgístic.

De l'altra, Sant Salvador de Valdediós, En el consell de Villaviciosa, església de l'any 893 que conforma un conjunt monumental amb l'església d'un antic monestir cistercenc.

Romànic asturià

A més, fins a aquest viatge no era conscient de la gran importància que el art romànic també té a Astúries.

De les esglésies romàniques que he tingut l'ocasió de visitar, sens dubte la gran protagonista és Sant Vicent de Serrapio, situada a dalt d'un turó al Vall d'Aller, a la Muntanya Central.

També és destacable la façana principal de la església de Santa Maria de l'Oliva, a Villaviciosa, un exemple de transició del romànic al gòtic, o la església de Sant Joan d'Amandi, a la citada capital de la Comarca de la Sidra.

O molt a prop el monestir romànic de Santa Maria de Valdediós, situat al costat de l'esmentada església preromànica de Valdediós.

Així mateix a Astúries pots veure mostres de esglésies rurals d'origen romànic, que amb les seves modificacions, encara perviuen com a parròquies, com són els casos de Sant Julià de Vinyó o Sant Andreu de Valdebárcena, totes dues al consell de Villaviciosa.

I com a curiositat, la església de Santa Eulàlia d'Ujo, En el consell de Mieres, que es va reconstruir completament el 1922 per poder ampliar el traçat ferroviària, i en què es van aprofitar alguns elements d'una antiga església romànica del segle XII, inclòs l'antic absis.

Però parlar de patrimoni cultural a Astúries no només és parlar d'arquitectura, ja que l'anomenat patrimoni industrial també té una gran importància.

Patrimoni industrial d'Astúries

La tradició minera i siderúrgica d'Astúries, indústries que fa unes dècades recobrien de negre les façanes de les cases i trencaven els paisatges naturals, ara s'ha reconvertit en un centre d'atenció d'un turisme cultural interessat per com van influir en la vida i els costums de la població.

Així, no fa gaire, durant la visita de la Vall del Nalón, a Langreo vaig conèixer el MUSI, museu de la Siderúrgia de la Felguera, Així com el nou Ecomuseu miner de Samuño. I amb anterioritat, fa uns anys, vaig poder baixar a la interessant mina imatge del MUMI museu de la Mineria en L'Entregament.

En el darrer viatge, el protagonisme del patrimoni industrial ho ha tingut Mieres i la conca del riu Cabal. I sobretot, la molt curiosa experiència de paternalisme industrial que va suposar el antic poblat miner de Bustiello.

Aquesta visita es complementa amb altres mostres del patrimoni industrial al Vall del Turón, Com el Pou Espí, el més antic que queda a Astúries amb el motor a la pròpia torre d'extracció, o el curiós polvorí del Pou Fortuna, lloc més conegut en els últims temps per la fossa comuna immersa en el procés de recuperació de la memòria Històrica.

Turisme etnogràfic a Astúries

Un altre vessant del patrimoni cultural d'Astúries, és el denominat turisme etnogràfic, associat a les tradicions i costums del poble.

En aquest sentit, al seu dia vaig tenir ocasió de visitar un taller de marenyes, el típic calçat rural asturià, i ara he descobert l'enorme varietat de horris que hi ha a Astúries durant la visita de Bon, molt petit poble prop de Mieres que concentra fins a 47 d'aquests típics graners rurals, exemple d'arquitectura popular, i al centre d'interpretació del qual podràs conèixer diverses curiositats sobre els hòrreos.

Però a més he tingut ocasió de visitar un entranyable museu de l'escola rural a Viñón, al consell de Cabranes, a la Comarca de la Sidra.

I, per descomptat, les grans ciutats d'Astúries també concentren un patrimoni cultural important.

Reconec que fa temps no em suscitava interès la possibilitat de visitar Oviedo. Però en els darrers tres anys he tingut l'ocasió de visitar-lo dues vegades, i he quedat sorprès per l'encant del seu centre històric peatonalitzat (un altre exemple de l'atractiu que peatonalitzar crea per a una ciutat), amb els seus monuments, com la catedral, i els seus edificis palatins.

O Gijón, on ara he pogut descobrir diverses mostres del seu passat, visitant jaciments arqueològics de les termes romanes de Campo Valdés, del castre astur de Campa Torres, O de la vila romana d'Estiu.

A més de veure els edificis palatins de l'antic barri pesquer de Cimavilla, on es troba el museu Casa Natal de Jovellanos, amb la impressionant Retaule del Mar de Sebastián Miranda, he quedat impressionat per la majestuositat de l'edifici de la ciutat cultural la Laboral, que no ha deixat de recordar-me al Monestir de l'Escorial, encara que és més gran!!

I, finalment, no vull deixar de parlar de Avilés, poble que ha experimentat una gran transformació en els darrers i s'ha convertit en focus cultural després de la inauguració del centre Niemeyer, gran obra del prestigiós arquitecte brasiler recentment mort.

En suma, com deia al principi, he constatat que Astúries ofereix als visitants un important vessant cultural, més enllà dels bells paisatges costaners i de muntanya, i de la fama de la seva gastronomia.