El millor a veure i visitar a Tarazona (Aragó) en 1 dia

És gairebé segur que el que et portarà a visitar Tarazona, històric enclavament al nord-oest de la província de Saragossa, és no fa gaire restaurada catedral mudèjar, però la veritat és que aquesta localitat aragonesa té altres atractius culturals i patrimonials que he tingut l'ocasió de descobrir en un viatge recent.

Només t'avançaré que Tarazona, per la seva posició geogràficament estratègica entre Castella, Aragó y Navarra, ha estat un important enclavament a l'època medieval, del que el seu millor reflex és el seu imponent catedral.

Però Tarazona té a més un barri medieval que s'ubica sobre un turó, amb restes de la seva antiga muralla, ple de carrerons, passatges i unes cridaneres cases penjades.

Què veure a la visita de turisme de Tarazona

També compta amb un antic barri Jueu, i monuments destacats com el Palau Episcopal i la església de la Magdalena, i ja a la zona més moderna de la localitat, una de molt curiosa plaça de toros del segle XVIII.

El fet que se'n construís una gran catedral és el millor exponent de la importància estratègica que tenia Tarazona al segle XII, quan el poble estava ubicat a l'esmentat turó envoltat d'una muralla.

Catedral de Tarazona

Consagrada el 1235, a destacar que la catedral de Tarazona es va construir a la mateixa època que les catedrals de Toledo i Burgos.

Després de patir greus desperfectes a finals del segle XIV, va ser a finals del segle XV quan l'edifici va ser reconstruït a estil mudèjar, i al segle XVI el seu interior va ser redecorat a estil renaixentista.

Aquí tens tota àmplia informació i consells per visitar la catedral de Tarazona.

Barri medieval de Cinto a Tarazona

Quan durant el teu visita de Tarazona, Al nord de Aragó, recorris els estrets carrers de l'antiga Call i el barri medieval de Cinto, entendràs per què el poeta romàntic Gustavo Adolfo Bécquer la va denominar la «petita Toledo» després de la vostra estada.

Com ja hem comentat, històricament Tarazona ha estat sempre terra fronterera, ara als límits de les comunitats d'Aragó, Navarra i Castella i Lleó.

La seva barreja de cultures es remunta a la seva creació pels celtíbers, i la seva colonització pels romans al segle I, quan la van denominar Turiaso.

Tarazona va ser considerada seu episcopal ja al segle V, i de la importància que ha tingut en la història n'és bona mostra la construcció de l'esmentada catedral.

Des de la riba del riu Queiles inicies el teu passeig, primer, per les pomes del antic barri de la Call, ara pertanyent a la xarxa Sefarad.

Després, després de passar sota les sorprenents cases penjades de Tarazona, arribes a la porta d'entrada del barri medieval. al costat dels edificis del Palau Episcopal i la església de la Magadalena.

Als estrets carrers del barri de Cinto, Juntament amb la Call, en procés de recuperació patrimonial, amb els seus diversos racons, pòrtics i paisatges, és fàcil que us sentiu traslladats a l'època medieval.

Des del mirador que hi ha al costat de la muralla tindràs les millors vistes panoràmiques de Tarazona.

Palau Episcopal de Tarazona

Ja en la vista panoràmica de l'antiga Tarazona que pots gaudir des del riu Queiles, als peus del turó on s'ubica l'antiga zona medieval, et cridarà l'atenció la façana d'estil renaixentista del Palau Episcopal, la qual es distingeix al costat de la torre campanar de la citada església de la Magdalena.

Però pujant des del barri jueu, el primer que veuràs del Palau Episcopal és una imponent estructura de pedra, reflex dels seus orígens com a castell, tant de l'època cristiana com a musulmana, amb restes arqueològiques que es remunten a l'època romana.

Va ser després de la Guerra dels dos Peres, que tant ha marcat la història de Tarazona, quan el llavors arquebisbe de la ciutat, Pedro Pérez Calvillo, va decidir construir un nou palau arquebisbal.

Era l'any 1386 quan s'adquirí l'antiga Suda, fortalesa musulmana on van residir els governadors militars durant l'ocupació, per convertir-lo en la seva residència.

Sobre l'estructura de pedra, a la part alta de l'edifici es va aixecar una nova estructura, però realment el palau episcopal no es va acabar de construir fins gairebé 200 anys després, a mitjans del segle XVI, en un estil arquitectònic renaixentista.

Aleshores es va aixecar el gran corredor amb arcs que sobresurten de la penya rocosa, façana que és la imatge més característica de l'edifici.

Utilitzat des de llavors fins a 2006 com a residència dels bisbes de Tarazona, el 2008 el palau va ser reobert a la visita del públic per part de Tarazona Monumental, la fundació creada per restaurar el patrimoni cultural d'aquesta localitat aragonesa.

Què veure a la visita del Palau Episcopal

A la teva visita del Palau Episcopal, entraràs per un pati renaixentista i pujaràs per la Escala Noble fins a la segona planta, després de passar pel costat de la porta de l'estada on residia el bisbe.

En aquesta escala ja us cridarà l'atenció la vostra gran cúpula decorada amb elements renaixentistes, entre les quals s'hi inclouen escultura.

Segur que t'aturaràs a les arcades del llarg corredor de la façana principal, des d'on tens les millors vistes panoràmiques de Tarazona i el proper Moncai.

I ara és quan arribaràs a la principal estada del palau, un dels racons més sorprenents de Tarazona, l?imponent Saló dels Bisbes.

A les parets es disposen els frescos amb els retrats de tots els bisbes que ha tingut la ciutat durant la seva història. El precedent d'aquesta galeria de retrats és la sèrie de papes pintats a la Capella Sixtina de l'Vaticà.

Aquesta gran estança, amb un sostre de fusta, està pendent de ser restaurada, fet que constataràs per les esquerdes d'algunes de les parets.

En una petita sala contigua es disposen els quadres amb els retrats dels més recents bisbes de Tarazona, els quals estan ubicats aquí perquè ja no hi ha espai a l'esmentat gran Saló dels Bisbes.

Així mateix, vull destacar la petita capella que hi ha al costat del saló, amb les parets decorades amb frescos.

Horaris visita Palau Episcopal de Tarazona

Aquí pots consultar els horaris de visita del Palau Episcopal de Tarazona que de dimarts a diumenge són de 11 a 13 hores, i dissabte, diumenges i festius, de 11 a 14 hores i de 16 a 18 hores.

El preu de l'entrada és 1,50 euros, amb entrada gratuïta per a nens menors de 6 anys.

Església de la Magdalena a Tarazona

L'església més emblemàtica de Tarazona és la de la Magdalena, edifici situat a l'interior del recinte emmurallat, i la torre campanar del qual ara forma part de la més típica imatge panoràmica de la vila.

Davant l'entrada del palau Arquebisbal s'obre la denominada plaça del Palau, amb un mirador, i sobre aquest s'alça el citat edifici de la església de la Magdalena, actualment un exponent de la arquitectura mudèjar.

Més tard, al segle XVII, es va tornar a reformar a estil manierista.

Quan entris al interior de l'església de la Magdalena veuràs el estrany resultat de tanta reforma.

D'entrada, l'interior manté la distribució de tres naus, però la del fons té una decoració totalment diferent de la resta.

D'una banda, manté l'auster absis romànic, mentre que el sostre ens mostra un enteixinat que va ser tret a la llum als anys 60.

I les altres dues naus tenen les típiques parets blanques d'una església barroca, resultat de la reforma realitzada al segle XVII.

A banda de l'absis esmentat, altres elements destacats a l'interior de l'església són el facistol mudèjar del segle XVI (gran faristol de fusta per recolzar llibres de cant) i el retaule del mateix segle.

A emplaçament destacat es mostra la imatge de Sant Atilà, patró de Tarazona, les relíquies del qual van arribar al poble el 28 d'agost de 1968.

Com a curiositat, cada 28 d'agost és quan se celebren les festes del patró, i no el dia del sant, que és el 5 d'octubre.

Com pujar a la torre de l'església de la Magdalena

Tu visita de l'església de la Magdalena estarà incompleta si no puges a dalt de tot de la torre campanar. Amb base romànica de l'original edifici del segle XII, mentre puges pots veure els successius creixements de la torre.

un primer capitel es va situar a dalt de tot de la torre el 1610, però l'actual de quatre aigües és del 1963.

A l'època hivernal no es pot pujar a la torre campanar, doncs no està prou ben condicionada per a les visites.

Però si durant el teu visita de Tarazona tens l'oportunitat de pujar, gaudiràs d'unes excel·lents panoràmiques d'aquest històric poble, amb el primer pla de la plaça de Toros Vella, així com del proper muntanya Moncayo.

Plaça de Bous Vella de Tarazona

Pel que fa a la citada plaça de Toros Vella, va deixar de complir la seva funció per als esdeveniments taurins el 1868, quan va ser substituïda per l'actual plaça de bous de Tarazona.

Es va acabar de restaurar el 1998 i veuràs que, en realitat, es tracta d'un edifici d'habitatges de planta octogonal amb un gran pati central, que era el cos taurí, però potser et resultarà curiós saber que va ser així des del principi.

La plaça de bous de Tarazona es va construir a finals del segle XVIII, en concret, el 1792.

Va ser per aquesta època quan a Espanya es van començar a construir les places de bous estables, ja que els espectacles taurins se solien celebrar a les places dels ajuntaments, que es tancaven per a l'ocasió.

Amb capacitat per a 5.500 espectadors per a una població aleshores d'uns 9.000 habitants, la seva construcció va suposar Tarazona l'expansió definitiva de la població fora dels límits de l'històric recinte medieval.

Des del principi es van construir 32 habitatges de tres pisos, tres a cadascun dels costats de l'octògon (cada dos arcs), i vuit més als xamfrans exteriors.

L'accés a l'interior de la plaça ia l'antic brogit es fa per quatre passatges, contraposats dos a dos.

Al cap de poc temps, les arcades van ser cobertes per maons per guanyar superfície per als habitatges, una vegada van anar perdent la seva funció com a miradors, quan els propietaris van deixar de permetre l'accés del públic.

Finalment, per quedar-se la roda petita, entre altres raons, es va abordar la construcció d'una nova plaça per substituir-la. No havien passat cent anys. Des de llavors, passo a albergar el mercat de bestiars.

En la Restauració realitzada a finals del passat segle a la Plaça de Bous Vella de Tarazona, es van obrir de nou els balcons i es va donar uniformitat a les façanes de l'interior, recuperant el color alber.

Això ha permès recuperar l'ambient taurí original, davant de l'aspecte que tenia la plaça en els darrers temps, en què era utilitzada com un mer aparcament de cotxes.

En l'actualitat, la antiga plaça de toros, de la qual ha desaparegut els cotxes, és utilitzada per a activitats cultures i festives.