Mòmies d'Egipte a CAIXAFORUM Sevilla: horaris, preus

Sis mòmies d'Egipte són protagonistes actualment a les sales d'exposicions de CaixaForum.

Es tracta d'una exposició realitzada en col·laboració amb el Museu Britànic de Londres que ens explica la vida oculta del antic Egipte i ens ofereix una visió dels seus costums més quotidians.

Tot gràcies a la tecnologia digital més capdavantera, no invasiva, que desenvolupa virtualment les seves fràgils restes i permet analitzar totes les capes que hi ha sota les seves benes.  

Una exposició increïble amb imatges tridimensionals de suport, que semblen tornar la vida a aquestes persones del passat més llunyà.

Un funcionari, dos sacerdots, una dona casada, un nen i un jove grecoromà són els protagonistes de “Mòmies d'Egipte. Redescobrint sis vides", Una exposició que dóna compte de la vida al Vall de Nil entre el 800 ac i el 100 dc

La mostra ens explica com mai ho havies vist la idea de la momificació, el concepte de la mort i el més enllà.

Gràcies a tècniques com la tomografia computada, els investigadors han aconseguit revelar dades increïbles, sobre la seva personalitat, hàbits alimentaris, malalties i creences.

A més de les famoses mòmies, trobaràs nombrosos objectes, fins a 260, trobats a tombes i jaciments que ens adonen de les seves aficions i gustos.

Després de la seva inauguració a Madrid, aquesta exposició ja ha passat per Barcelona, ​​i es pot veure a la seu de CaixaFvaig penjar Sevilla des del 5 de maig fins al 3 de setembre, per després seguir la seva gira per les sales de València y Saragossa, on finalitza el seu recorregut per Espanya. 

Un consell, si aniràs en cap de setmana, reserva les entrades online doncs aquesta exposició té una gran afluència de públic.

Què veure a l'exposició Mòmies d'Egipte de CaixaForum

El recorregut d'aquesta mostra es divideix en vuit àmbits, començant per una introducció escrita i en vídeo que ens adona del que veurem.

Després passarem a les diferents sales que es corresponen amb cadascuna de les mòmies on trobarem diferents temàtiques, com vivien, la seva família, quina música escoltaven, com s'arreglaven i, per descomptat com morien, la seva religió i que es portaven a la una altra vida.

Els mòmies es troben exposades en caixes de vidre, en àmplies sales on podràs tafanejar les seves nombroses pertinences.

A més dels cartells explicatius, hi ha diverses pantalles digitals que ens adonen de totes les capes que amaguen aquests costosos sarcòfags.

A l'últim punt del recorregut disposes d'una sala a tall de conclusió, juntament amb una interpretació digital, on pots posar-te aprova i demostrar el que has après.

Les diferents sales tenen una temperatura baixa per ajustar-se a les necessitats d'aquestes antigues restes i en garanteix el repòs amb tot el respecte i cura.

Qui són les mòmies de l'exposició de CaixaForum

Cada mòmia de l'exposició de CaixaForum  té una Història de comptar, i ho fan a través dels seus estris i els seus ossos. 

Enterrats en diferents èpoques, el primer protagonista és Ameniryit, pertanyent a la Dinastia XXXVI c 600 AC, un funcionari que treballava a Tebes, l'actual Luxor.

Embolicat en lli amb molta cura, la tomografia presa revela que tenia entre 25 i 49 anys quan va morir, probablement de càncer d'ossos o ateroesclerosi (malaltia cardiovascular).

Nesperennub, és la segona mòmia a descobrir en aquest recorregut, un sacerdot de Tebes.

Per les inscripcions del seu sarcòfags sabem que era un membre del temple de Karnak, el complex religiós més important de Tebes.

Aquesta mòmia tenia molts amulets, els quals es consideraven objectes màgics que protegien el seu amo i l'ajudaven a renéixer a l'altre món.

Suposadament també ajudaven a curar malalties, ja que es consideraven una mica sobrenatural.

Entre les mòmies hi ha un altre sacerdot, Penamunnebnesuttawy, natural del Delta de l'Nil, el seu cos va ser acuradament momificat.

A diferència dels altres dos, l'embalsamador no va extreure el cervell, tampoc el cor, que es considerava la llavor de l'intel·lecte.

En aquest punt, l'exposició es dedica a estudiar les malalties més freqüents a l'antic Egipte.

Algunes són difícils de detectar malgrat les reveladores tomografies, però la majoria són comunes i semblants a les d'avui dia.

L'ateroesclerosi n'és una, més freqüent en les persones de classe social alta en aquella època, les que podien permetre's una dieta rica en greixos animals, ja que de fet, la carn era un luxe, igual que el vi, la cervesa, peixos i aus.

Takhenemet, una dona casada de Tebes era la senyora de la casa, la qual va ser enterrada en tres sarcòfags encaixats consecutivament.

Els cabells s'han conservat molt bé, amb un recollit en forma de monyo.

Porta amb si un instrument musical conegut com sistre, una mena de sonall. No sabem com sonava la música en aquesta època, però sí els instruments que tenien.

Un nen petit de Hawara de quatre anys, és una de les mòmies més estranyes i alhora interessant d'aquesta mostra.

És poc habitual que es momifiqués els nens, pràctica que es va estendre durant el període romà. El sarcòfag està perfectament conservat i el retrat mostra que era fill d'una família noble.

Un jove de l'Egipte grecoromà és la darrera mòmia de l'exposició.

La màscara de cartonatge ens necessita millor l'època en què va viure i el lloc de l'enterrament, a la necròpolis de Hawara.

Va morir als 18 anys, segons les tomografies que revelen que no havia completat tot el seu desenvolupament ossi.

La seva identitat continua sent un misteri en no aparèixer cap inscripció en un lloc visible.

Com saber què amaguen les mòmies d'Egipte

Gràcies a una investigació del Museu Britànic, s'han descobert aspectes ocults fins ara a l'ull humà.

Els últims avenços en tomografia computada e imatge tridimensional han permès desenvolupar virtualment les capes ocultes d'aquestes restes sense que pateixin cap mal.

Un escàner gens invasiu analitza un a un tots els estadis i ens els reconstrueix per adonar-ne l'aspecte i els costums. Tot es pot veure a pantalles que ens ofereixen imatges en 3D i digitals.

L'esquelet ens diu la seva edat, sexe i estat de salut. Des d'infeccions a les dents, fins a càncer d'ossos, són algunes de les malalties que ens revela aquesta tècnica avançada.

Com era la momificació a antic Egipte

Els antics egipcis tenien la convicció que la presentació del cos havia de ser la correcta per poder continuar vivint al més enllà.

La momificació permetia a cada individu seguir el camí marcat per Osiris, déu de l'altra vida i el primer a ser momificat.

No se sap amb exactitud quan van començar els egipcis a fer momificacions, encara que les primeres daten d'entre el 4000 i 3500 AC

Era la pròpia calor del desert la que assecava els cossos enterrats en tombes poc profundes; es creu que aquest descobriment va orientar els seus treballs cap a la conservació.

La feina dels embalsamadors per preparar els cossos, és tot un repte.

Al taller es rentava completament a la víctima, després es procedia al procés de evisceració, on s'extreia el cervell i els òrgans del cos, per procedir després a la deshidratació ia posar els embenats.

Les tècniques varien al llarg del temps i segons la regió.

Objectes de l'antic Egipte en exposició Mòmies

Crida l´atenció l´apartat dedicat al món de la música; era una part molt important de la vida a l'antic Egipte.

Mostra d'això és que se'n conserven molts instruments daquesta època, com la flauta, l'arpa o una mena de llaüt que podem observar a l'exposició, a més d'una àmplia gamma d'instruments de percussió, vent i corda.

A les dones se les sol representar tocant instruments als temples, on acompanyaven els rituals dels sacerdots.

A les nombroses vitrines podem trobar també un papir del llibre dels morts de Reri, estàtues de diferents persones i fins i tot composicions d'escenes quotidianes del dia a dia.

Als enterraments es trobaven també nombrosos adorns i joies, com braçalets, arracades, anelles, polseres i collarets per mostrar l'estatus del seu amo.

Però sorprèn la presència de cosmètics, com maquillatges, olis i perfums per cuidar l'aspecte al més enllà. El kohl va ser molt comú per delinear els ulls, seria una cosa així com el folre ocular actual.

El pèl i les perruques eren també un element simbòlic que informava sobre l'edat i la condició social. Com més elaborades, més nivell.

Els nens portaven el cap rapat o amb una trena de banda. El pèl de les dones tenia connotacions eròtiques, el treballaven amb arrissadors, pintes i fermalls que també podem contemplar en aquesta mostra.

Apartat destacat és el dels retrats de les mòmies, que ens donen una idea més real de com eren aquestes persones en carn i ossos.

Són de gran realisme, es realitzaven en els sarcòfags i en altres ocasions en taules de fusta.

Durant el període romà van seguir usant-se les màscares de cartonatge als sudaris. Estan realment aconseguides, tenint en compte les dificultats tècniques de lèpoca.

Horaris exposició Mòmies a CaixaForum de Sevilla

CaixaForum de Sevilla es troba en el Centre Comercial Torre Sevilla, carrer López Pintat s/n, I els horaris de visita són, cada dia de la setmana, de 10 a 20 hores.

El preu de l'entrada general és 6 euros, i la visita és gratuïta per a clients de CaixaBank, carnet Jove i menors de 16 anys.