Jardí de les Delícies a Matadero (Madrid): horaris, entrades

Com hauria realitzat el Bosco al segle XXI la seva famosa obra El Jardí de les Delícies? Seria en format digital, sonor o en moviment?

La resposta la trobaràs a la exposició El Jardí de les Delícies: una mirada a l'obra mestra del Bosco des de la creació contemporània que es presenta a la Nau 16 de escorxador Madrid fins al 27 de febrer.

En el nostre temps, és possible reeditar el famós tríptic en una nova aventura immersiva que ofereix múltiples perspectives, idees i visions actuals daquesta pintura renaixentista.

L'exposició recorre obres de la Col·lecció NOMÉS que reuneix una quinzena d'artistes internacionals; cadascun ha donat el seu toc personal a noves obres basades en el tríptic renaixentista a través de la tecnologia actual, és a dir, amb intel·ligència artificial, art sonor, videojocs, animació digital en 3D, pintura o escultura.

Una nova mirada per a aquesta obra renaixentista del segle XVI porta ara els noms de SMACK, Mario Klingemann, Miao Xiaochun, Cassie McQuater, Filip Custic, Lusesita, La Fura dels Baus-Carlos Padrissa, Mu Pan, Dan Hernández, Cool 3D World, Sholim, Dustin Yellin, Enric del Castell, Dave Cooper y Davor Gromilovic.

Són els reinterpretats de el Bosco que fan diverses aproximacions a l'obra original a través de gairebé 20 obres, la majoria creades específicament per a aquesta mostra.

El Jardí de les Delícies del Bosco

Cinc segles ens separen de El Jardí de les Delícies que va pintar l'artista flamenc, però el poder de fascinació de la seva obra continua atraient tots els públics.

De fet, és una de les obres més visitades del museu del Prado al costat de les Menines de Velázquez.

El quadre original de el Bosco va ser pintat al .515, i es tracta d'una obra complexa plena de petites històries i detalls, que plasma un enrevessat món de fantasia.

Una obra emblemàtica i enigmàtica presentada en tres parts: el paradís, a l'esquerra, la vida terrenal (el jardí de les delícies) al mig, ia la dreta, el infern.

Un inframón també conegut com el infern musical per la nombrosa representació d'instruments, utilitzats per torturar els pecadors.

Es tracta d´un oli sobre fusta de roure amb format d´un tríptic, el qual s´utilitza sobretot en el context religiós.

Si el mires tancat, la imatge que es forma és la del món rodó el tercer dia de la Creació, en què està la Terra sense habitants, encara sense color, ni llum del sol; és una escena grisenca, amb Déu des de dalt contemplant el globus.

Un quadre que va agradar molt als surrealistes i que va servir d'inspiració a artistes de la talla de Dalí, Miró o Max Ernst.

El Jardí de les Delícies des de nous angles

Res millor que un laberint per entrar a l'exposició, una instal·lació immersiva que es recorre com un laberint serpentejant, sense parets, a través de plafons de cartró, d'embalatge il·luminat.

Un muntatge amb llums tènues, que sembla endinsar-nos en un món oníric, mig a les fosques, en què es perd la noció del temps, espai dissenyat pel estudi d'arquitectura Herreros amb el propòsit de sorprendre'ns els visitants.

Tot just entrar, la música és l'encarregada d'introduir-nos en aquesta mostra, i ho fa a través d'un ombràfon, que significa ombra i so; un aparell creat per Enric del Castell que desordena els compassos d'una partitura sobre tres lectors òptics i pel·lícules de cel·luloide.

El resultat són cinc composicions per recrear l'atmosfera renaixentista flamenca d'aquell moment, que recuperen extractes sonors de Joaquín Despriez y Adrián Willaert, compositors coetanis a el Bosco.

Aquests fragments originals els pots escoltar a través de QR.

L'escultura també es dóna cita en aquest recorregut, i la trobem a “Deliciosa Temptació”, un tríptic de ceràmica de Laura Lasheras, Més coneguda com “Luseseta”.

Tres escenes que narren una particular història del gènesi, en un món habitat per ratolins que es barregen amb dits allargats, pics i llengües.

A través de les vidrieres de la ceràmica anticipem l'univers digital del serbi Sholim conegut pels seus delirants GIF i animacions en bucle. Davant de l'espectador, quatre escenes en aquest format de bogeria que desmunten caps.

el xinès Miao Xiachun presenta el seu particular “microcosmos” en una instal·lació formada per nou panells que ens permet observar el cel i l'infern des de diverses perspectives.

Per completar aquest espai, ens mostren un vídeo digital i narratiu.

Per la seva banda, Filip Custic, conegut per dissenyar la imatge del disc de Rosalia, El malquerer, ens presenta la seva obra “Homo-?” en una seqüència de panells, on imagina l'evolució de l'ésser humà en una mena de línia del temps en què dues figures humanes representarien Alfa y Omega.

La interrogació del títol pretén deixar en l'aire quin és el nostre destí.

Entre les composicions que més criden l'atenció es troba “El jardí de les delícies de Carlos Padrissa”, un dels sis directors creatius de la Fura dels Baus.

Tres imatges en moviment en un mateix panell, amb cadenes humanes d'ADN, que podem contemplar des d'una plataforma vibratòria acompanyada d'una música palpitant que sembla accentuar la bogeria que tanquen els nostres caps en aquests temps agitats.

Molt a prop descobrim una figura creada amb trossos de paper col·locats entre làmines de vidre.

Es tracta d' “Psychogeography Study 79”, un cos a base de collage, Obra de Dustin Yellin, que el mateix descriu com a cinema congelat.

Per obrir boca abans d'arribar a l'espectacular “SPECULUM “, el tríptic gegant emblema de l'exposició, ens trobem amb el detall ampliat de sis personatges de la sèrie del col·lectiu neerlandès Cop.

L´objectiu és enfrontar-nos a l´infern actual i als problemes d´aquest segle, molt diferents als del Bosco.

El centre datenció són les imatges dun home lligat a un hashtag, esclavitzat per les xarxes socials, una figura obesa de menjar escombraries, o un cos amb dos caps besant-se, expressant la individualitat i l'amor propi.

Les pintures del canadenc David Cooper són un autèntic carnaval, una orgia de plantes-penis i flors-mugró.

Destaquen també les animacions digitals del col·lectiu Un món 3D genial d'animals extravagants i humans deformes, juntament amb l'obra de Mario Klingemann, “The Garden of Ephemeral Details”, que juga amb la memòria de l'espectador.

El colofó ​​final és una enorme pantalla de 21 metres de longitud, que recrea a gran escala, la versió actualitzada del Jardí de les Delícies original.

“SPECULUM” està format per tres pantalles LED de 4×7 metres cadascuna, on sorgeix un paisatge ple de personatges estranys, molts en moviment, carregat de símbols i referències actuals, que intenten posar-nos davant d'un mirall i convidar-nos a reflexionar sobre les nombroses. addiccions que ens envolten.

A la dreta hi ha l'infern d'avui dia.

Un escenari horrible de tortura mental, que ja no s'interpreta només amb foc, com antigament; ara estem lligats a les xarxes socials, a la ludopatia, als antidepressius, contaminem més del compte, i tot sota la mirada incrèdula dels animals que intenten entendre'ns.

Són algunes de les idees que veiem reflectides, per exemple, en arbres dels quals brollen aliments processats, nombroses càmeres, drones voladors i ulls que ens vigilen, juntament amb abrics dissenyats amb pastilles de colors i personatges turmentats per xeringues.

A l'esquerra, el Edèn de gespa artificial, amb animals, un bust de Einstein i molts ulls al costat d'un Adam i Eva que es fan l'esquena.

Al centre, el Paradís, un lloc habitat per personatges obsessionats amb la seva imatge, pollastres sense cap o arbres en què no floreix fruita.

Són representacions del malestar contemporani ple d´aïllament, tecnologia i autodestrucció.

Horaris El Jardí de les Delícies a L'Escorxador

Les exposició la pots visitar al Centre Cultural d'Escorxador, plaça de Legazpi 8, fins al 27 de febrer.

Els horaris d'El Jardí de les Delícies a Escorxador Madrid són de dimarts a dijous, de 17 a 21 hores, i divendres, dissabtes, diumenges i festius, de 12 a 21 hores.

La entrada és gratuïta, però has de reservar amb anticipació perquè hi ha restriccions d'aforament.

Surten cada dimarts a la web, però estigues atent perquè volen i s'acaben en poques hores.