Com visitar i què veure a Exposició HERGÉ (Madrid): horaris

Els aficionats als icònics i mundialment famosos còmics de les aventures de Tintín estan de sort.

És el moment de retrobar-se amb els personatges més estimats i inoblidables. Un recorregut únic amb el periodista més intrèpid, el seu fox terrier Milú o els entranyables Hernández i Fernández, més vius que mai.

Aterra a Madrid l'exposició "Hergé.The Exhibition” per adonar de la cara més desconeguda del mestre del còmic y pare de Tintín.

Dates exposició d'Hergé a Cercle Belles Arts de Madrid

Després de l'èxit aconseguit a ciutats com Lisboa, Xangai o París, la exposició que va començar a girar pel món el 2016 al Grand Paláis de Paris, arriba ara al Cercle de Belles Arts de Madrid, i la pots visitar fins al 19 de febrer de 2023.

Una mostra organitzada pel propi Museu Hergé de Bèlgica. Un espai únic on l'univers d'aquest il·lustrador internacional cobra vida a través d'alguns dels seus tresors més preuats, com els seus històrics còmics, esbossos originals, planxes i clips de pel·lícules.

La mostra explora tots els processos creatius darrere dels seus llibres més emblemàtics, el treball de camp, i les seves influències a través de més de 350 peces originals. 

Els visitants podran conèixer com l'artista belga va treballar per crear les històries il·lustrades del petit aventurer, des del modelatge fins a la coloració.

Però no només això, a més i per primera vegada al nostre país podrem descobrir la seva faceta de col·leccionista.

Su col·lecció privada d'art contemporani, on trobem moltes de les seves obres inspirades en Modigliani, Kleen o Miro.

Et sorprendran a més les serigrafies dels artistes del pop com Roy Lichtenstein o Andy Warhol, que li va fer un espectacular retrat, juntament amb altres obres de Serge Poliakoff o Jean Dubuffet i un telegrama de Salvador Dalí.

Es tracta d'una exposició ideal per a tota la família, perquè els més petits aprenguin i es diverteixin alhora, i perquè els grans recordin les seves lectures d'abans.

El temps mitjà de visita de l'exposició d'Hergé és d'una hora i mitja.

Activitats de l'exposició d'Hergé a Madrid

Per promocionar l'exposició, la mostra tindrà diferents activitats a l'aire lliure per tota la ciutat durant els propers mesos.

el mític coet de “Les aventures de Tintín”, per exemple, s'ha arribat a instal·lar a la Gran Via per donar-li publicitat.

Entre aquestes activitats, destaca una trobada al Teatre Real, taules rodones o un congrés amb la Universitat Complutense sobre literatura a través dels viatges de Tintín.

Què veure a l'exposició d'Hergé a Madrid

A l'entrada del Cercle de Belles Arts ens rep Tintín en mida real trucant a una porta. És l'escenari perfecte per a una fotografia de record. 

L'exposició consta de dues sales; la primera és la Sala Picasso que està a la primera planta i on podrem veure tot el procés creatiu i nombrosos llibres i documents originals.

La segona és la Sala Goya que és a la planta baixa; és el Racó oriental centrat en els viatges asiàtics de l'intrèpid reporter.

L'exposició comença amb la mort d'Hergé el 1983 i continua de forma inversa, primer ens mostra la seva faceta de col·leccionista d'art i pintor i després la evolució dels seus còmics, fins arribar a la creació del primer Tintín el 1929.

Durant el recorregut podem submergir-nos en els detalls i trucs propis del cinema que feia servir per confeccionar les seves obres.

Una retrospectiva que explora tot el procés creatiu dels dibuixos, el making off dels àlbums.

Des dels primers esbossos, en papers que gairebé foradava, el pas a la tinta, l'acoloriment i com es documentava.

Per aquesta part s'ha utilitzat una escenografia divertida en què sembla que entres a l'emblemàtic coet de “Objectiu: la Lluna”.

És un dels símbols més repetits del univers Tintín, els seus quadres vermells i blancs ens fan sonar viatjant a altres mons, una mostra de l'esperit aventurer d'aquests llibres.

Vídeo documental de la vida d'Hergé

Si vols aprofundir una mica més sobre la vida d'Hergé, pots seure i veure un vídeo documental amb una entrevista amb l'artista en què ens mostra el seu estudi, els seus col·laboradors i més detalls dels seus treballs.

En aquest punt de l'exposició crida poderosament l'atenció un mural ple de àlbums de Tintín en diferents idiomes, i al centre, una gran creu feta amb altres dels seus capítols al Tibet, o el drac xinès de El lotus blau, en referència al conflicte tibetà i al govern xinès, una cosa així com el Tibet crucificat per la Xina.

La paret es fa interminable si mires al mirall que hi ha a terra, que aconsegueix ampliar tota la imatge en conjunt.

Com a colofó ​​final d'aquesta primera part de l'exposició, podreu veure amb detall una reproducció de la casa de Tintín, el castell de Cheverny en el Vall de el Loira, que Herge utilitzo per recrear la història.

Moltes de les peces d'aquesta col·lecció pertanyen al Museu Hergé, entre elles il·lustracions, planxes, esbossos originals, croquis preparatoris, maquetes, o cartelleria.

També es podrà entendre la relació de l'artista amb el cinema, la publicitat i tot allò que l'envoltava, elements que se'n van reflectir els còmics.

A la planta segona ens endinsem de ple a “Tintín i el Loto Blau”.

Herge va conèixer un noi xinès a Brussel·les, Tchan Tchong-jen, que li va servir d'inspiració per a aquest còmic fonamental en què es fa un anàlisi minuciosa de la societat xinesa. 

En aquest punt podràs veure nombroses fotos, estudis, esbossos i fins i tot una caixa de pinzells que li va regalar el seu amic.

Hergé col·leccionista

L'exposició ens dóna compte de l'home darrere de l'artista, les aficions, els amics i tots els interessos.

També s'hi inclouen els seus treballs de publicitat als anys 30, i als anys 60 es va convertir en un gran col·leccionista envoltant-se d'obres diverses que col·locava a les parets del seu domicili i el seu estudi.

Entre elles podem veure algunes peces del Museu Etnogràfic de Brussel·les, Com la màscara Bapende que van inspirar a Herge per crear el fetitxe Arumbaia.

Herge va intentar ser pintor; de fet, el primer que veiem a l'exposició són alguns dels seus quadres inspirats per grans artistes com Modigliani o Kleen.

La seva obra va tenir influència en els moviments avantguardistes i sobretot al art Pop, però mai no va voler abandonar els seus personatges, amb els quals podia expressar els problemes de la societat del seu temps.

Un altre lloc destacat ho ocupa el retrat que li va fer el seu amic Andy Warhol, és un dels tresors d'aquesta mostra, una serigrafia realitzada en acrílic sobre tela realitzada el 1977.

La mostra reuneix també creacions publicitàries, escultures i valuosíssims documents amb què va treballar o el van inspirar.

A les vitrines sorprèn el diari Alliberament, original del 3 de març de 1983, que va servir com a homenatge després de la seva mort.

Una de les peces destacades de l'exposició és el simpàtic telegrama de Salvador Dalí enviat a Hergé pels 50 aniversari del seu personatge Tintín.

La nota resulta molt divertida, encadenant insults i improperis tan típics del capità Haddock.

Qui és Hergé

Georges Remi, Hergé, És considerat el pare del còmic europeu. Ell mateix va reconèixer que aquest gènere era el seu únic mitjà d'expressió. 

Però el belga, no és només el creador de Tintín, destaca també com a dissenyador gràfic, publicista i guionista. La seva obra ha estat traduïda a tots els idiomes i la seva petjada resulta inesborrable i més viva que mai.

Herge va crear el 1929 al reporter Tintín i el seu inseparable fox terrier Milú.

va ser en Le Petit Vingieme, el suplement juvenil del diari belga Le Vingtième Siècle.

Després van arribar els també arxiconeguts Capital Haddok, i els seus juraments, Hernández i Fernández i l'entranyable Castafiore.

L'incansable periodista ja té més de 90 anys, però no ha perdut actualitat.

“L'illa Negra” és la setena Aventura de Tintín realitzada el 1938, hi apareixen per primera vegada referències cinematogràfiques a les pel·lícules dels anys 30.

Els arguments i l'elaboració de les històries ja són més elaborats i enigmàtics.

El mateix Herge reconeix que al principi les seves històries eren una simple successió de gags, sense fil conductor, però després aconsegueix desenvolupar històries il·lustrades, novel·lesques i compromeses.

Les aventures mantenen la seva vigència i continuen atraient avui joves de totes les edats; suposen a més una font d'inspiració constant per a escriptors i directors de cinema.

Tintín a Espanya

Tintín va arribar a Espanya amb molt de retard, el 1958, durant el franquisme, encara que anys abans ja s'havia publicat a Portugal oa la revista mexicana Paquin.

El 1930 es van publicar les primeres il·lustracions en una revista basca, el Pioner.

Aleshores no es valorava gaire el gènere del còmic, però les publicacions de Herge aviat van il·lusionar tothom des dels quioscos i, posteriorment, en llibreries i tapa dura.

La seva introducció va ser molt lenta perquè els àlbums eren molt cars. Va ser als anys 80 quan els seus llibres van assolir l'èxit total.

Herge viatjo en diverses ocasions al nostre país, ja que va visitar la Vall d'Aran, Saragossa i Madrid.

Quant a referències a Espanya a la seva obra, trobem la de Tenerife, l'únic lloc on viatgen els nostres herois, a “Tintí al Congo” publicat en 1930.

Horaris visita exposició Hergé a Cercle de Belles Arts

La exposició d'Hergé la pots visitar al Cercle de Belles Arts de Madrid (carrer Alcalá 42), fins al 19 de febrer de 2023.

Els horaris de visita de l'exposició d'Hergé són, de dimarts a diumenge, de 10 a 21 hores.

Preus entrades exposició Hergé a Madrid

Els preus de les entrades són, la general, 14,90 euros; nens entre 4 i 12 anys, 8 euros; menors de 4 anys, entrades gratuïtes.

Estudiants, més grans de 65 anys o persones amb discapacitat, podran acollir-se al descompte del 15% sobre l'entrada general.

Si compres les entrades en línia, tens unes despeses de gestió de 1,50 euros.