Com visitar Xanthos i Letoon, ciutat lícia a Turquia

Els recintes arqueològics de Xanthos i Letoon són els més interessants que trobaràs en un recorregut per la costa lícia i, sens dubte, es tracta d'una de les visites culturals destacades en un viatge per la costa mediterrània de Turquia.

En 1998 la Unesco els va inscriure a la llista del patrimoni Mundial perquè representen el millor exemple d'arquitectura representativa de la antiga cultura lícia, una de les més importants de la Edat de Ferro en Anatòlia.

A més, mostren una interessant barreja d'influències entre les cultures anatòlia, grega, romana i bizantina al llarg dels segles.

Xanthos va ser la capital de l'antiga Lícia y Letoon el seu principal santuari.

Tots dos recintes es troben apartats de qualsevol població actual, a uns cinc o sis quilòmetres de distància, i segurament estarien unides per una via cerimonial.

Aquest aïllament els ha permès mantenir la seva autenticitat, ia més a més proporcionen als visitants una sensació d'estar lluny del món actual.

Història de la ciutat lícia de Xanthos

Com diem, les ruïnes de Xanthos estan entre les més atractives de tota Turquia i mereixen una visita detallada.

Hem de recordar que en espanyol el nom de la ciutat s'escriu correctament com Janto, però és una grafia que probablement no trobem a les guies ni a les publicacions que consultem per preparar el viatge.

Per això optem per utilitzar aquí el nom que apareix a la majoria de les fonts que parlen de la zona.

Xanthos va ser la principal ciutat de Licia i la seva història és plena d'episodis importants.

Va lluitar per defensar la seva independència contra els perses i després, a la Guerra del Peloponès contra Atenes. Després de l'arribada de Alexandre el Gran, es va convertir en una ciutat hel·lenitzada.

Va ser destruïda diverses vegades a l'antiguitat, però sempre es va reconstruir al mateix lloc mantenint constantment la seva importància.

Va sobreviure fins a l'època bizantina i el seu bisbe depenia del de Mira, on es troba la església de Sant Nicolau.

Quan Charles Fellows va excavar les restes arqueològiques el 1838, el lloc portava segles abandonat.

Companys es va portar a Londres una gran quantitat de relleus i altres restes arquitectòniques, que ara es troben al Museu Britànic.

Què veure a la visita de Xanthos

Les excavacions dutes a terme al segle XX han tret a la llum estructures que representen tota la història de Xanthos, Des de la fortalesa lícia del s. VIII aC i la ciutat romana, Fins al bisbat bizantí del s. XII.

Com passa en tota Lícia, les restes més interessants són les monuments funeraris.

Lamentablement tota la decoració escultòrica va ser saquejada i portada a Londres. tot i que ara es poden veure algunes reproduccions.

Abans d'arribar a l'entrada es passa pel costat de les restes de la Porta de Vespasià i el monument de les Nereides, però el temps i els saquejos fan que no quedi gairebé res, i probablement el visitant passi al seu costat sense adonar-se'n.

Una carretera secundària travessa el recinte dividint-lo en dues parts.

Algunes de les estructures més vistoses, com el teatre i tot allò que l'envolta, estan just al costat de l'aparcament, i per protegir el lloc, la carretera principal ara passa a una certa distància.

El teatre, que data del s. II dC es recolza sobre un lateral de la acròpolis lícia.

La part més antiga d'aquesta acròpolis són els restes d'un palau reial destruït durant la conquesta persa a mitjans del s. VI aC; al seu lloc ara apareixen les ruïnes d'edificis bizantins.

Al costat del teatre destaquen clarament dos monuments funeraris.

Un d'ells és una tomba-pilar en la qual el sarcòfag, bellament treballat, que reprodueix una casa lícia on la tapa sembla una teulada a dues aigües.

Just al costat hi ha la famosa Tomba de les Arpies, on el sarcòfag està situat sobre un alt monòlit.

Aquest té la forma d'una urna decorada amb baix relleus, encara que el que es veu és una còpia, ja que l'original es troba al Museu Britànic.

Pren el nom de les figures que representa el relleu, però es creu que en realitat no són arpies sinó sirenes, éssers híbrids de cap de dona i cos d'au.

Cal recordar que la imatge de la sirena com una dona amb cua de peix és d'origen medieval, i en aquest relleu les sirenes condueixen les ànimes dels morts al més enllà.

A pocs metres destaca un altre monument molt important de Xanthos.

Es tracta de l'anomenada estela xantia que presenta un text de 250 línies en grec i llici, el qual ha estat una de les principals fonts per desxifrar aquest idioma, i també ofereix informació històrica important.

A l'altra banda de la carretera s'estén la resta de Xanthos, on s'accedeix per una gran avinguda empedrada.

En aquesta part la visita segueix un camí entre els matolls i de tant en tant apareixen sarcòfags mig amagats entre la vegetació.

Hi ha un moment en què s'arriba a la gran muralla, la qual puja cap al turó on es trobava la acròpolis usada en els períodes hel·lenístic, romà i bizantí.

Del costat exterior del mur, el vessant està cobert de monuments funeraris que van apareixent a mesura que s'avança. Un mostra un relleu d'un lleó.

Cal buscar un corriol que pot passar desapercebut entre la vegetació per anar a buscar una altra necròpolis.

Allí en destaca una altra tomba-pilar situada sobre la acròpolis romana. En aquesta zona es trobava el sarcòfag de Payava que ara també és al Museu Britànic.

Què veure a la visita de Letoon

A uns sis quilòmetres de distància per carretera, una mica menys si se segueix a peu el camí més recte, s'arriba al Letoon, el principal santuari i lloc de trobada de la antiga Lícia.

El nom procedeix de Leto, la mare dels bessons Apol · lo y Artemisa.

L'entrada és al costat del teatre romà, que està molt ben conservat, i les portes laterals del qual estan considerades les més belles de Àsia Menor.

Bona part del àgora està mig submergida per una llacuna, i se'n conserva la base d'una columnata que formaria la stoa, la zona porxada que servia de punt de reunió.

La presència daigua en aquesta zona pot resultar atractiva. però causa problemes de conservació de lestructura.

El cor del santuari està format per tres temples molt junts entre si i orientats cap al sud.

El més petit i antic és el situat al centre, i una inscripció de mitjans del segle IV aC permet suposar que estava dedicat a Artemisa.

A la seva esquerra hi ha el temple més gran, jònic com l'anterior, i una inscripció assegura que estava dedicat a Leto. El de la dreta, de estil dòric, era el de Apol · lo.

Al centre d'aquest darrer hi ha un mosaic perfectament conservat on apareixen una arpa i un arc amb un carcaix. Són els símbols de Apol · lo, déu de la música, i Artemisa, la deessa caçadora.

A prop d'aquest temple es va trobar la deixant amb una inscripció en grec, arameu i llici que es pot veure en museu de Fethiye.

Davant del conjunt dels tres temples hi ha el nimfeu, una estructura imponent de l'època del emperador Adrià que conserva una piscina semicircular de 27 metres.

Aquest nimfeu es troba sobre les restes d'un altre anterior.

La presència permanent de l'aigua al Letoon enllaça amb la història de recorda que uns pagesos van impedir Leto beure una font després de donar a llum; la mare, indignada, els va convertir en granotes.

Horaris visita Xanthos i Letoon

Els horaris de visita de Xanthos són cada dia de l'any, de l'1 d'abril al 30 de setembre, de 10 a 19 hores, i la resta de l'any, de 8,30 a 17,30 hores.

El preu de les entrades per visitar Xantos és 14 lires (1,60 euros).

Per la seva banda, els horaris de visita de Letoon són, també cada dia de l'any, i els mateixos de la visita de Xanthos.

El preu de l'entrada de Letoon és 12 lires (1,35 euros).