Com visitar i què veure a Priene, antiga ciutat grega a Turquia

Entre les moltes recintes arqueològics de la costa del mar Egeu en Turquia, Priene és la que gaudeix d'un emplaçament més bonic.

De fet, una de les primeres coses que crida l'atenció en arribar a aquesta ciutat antiga és la seva ubicació, sobre el vessant del muntanya Micala, del qual un dels seus becs rocosos destaca sobre el conjunt.

Les seves restes comencen al punt on la plana del riu Meandre s'uneix a aquest vessant.

El curiós és que aquesta plana no existiaa Antiguitat, i el que ara és una immensa plana dedicada a l'agricultura fa segles era un golf del Egeu.

de fet Priene ara es troba a 15 quilòmetres de la costa, una clara evidència que la geografia de la regió ha canviat força amb el temps.

Antiga ciutat grega de Priene

En qualsevol cas, Priene és el millor exemple que es conserva d'una ciutat grega construïda segons un pla quadriculat.

Una cosa totalment insòlita ja que, com s'ha dit, està aixecada sobre un pendent relativament costerut.

Tant per la seva importància en la història del desenvolupament urbà com per la seva bona conservació, Priene està inclosa a la llista temptativa del patrimoni Mundial de la Unesco.

El conjunt és un dels més evocadors i encantadors de les ciutats antigues que es poden visitar en un viatge per Turquia.

En estar situada sobre un pendent, hi ha uns carrers que estan anivellats, però els que es creuen perpendicularment són entrepans costeruts i alguns tenen esglaons.

Aquest traçat urbà en escaquer formava pomes de 47 metres de llarg per 35 d'amplada, a l'interior de les quals s'ordenaven les cases al voltant d'un pati, i els edificis públics podien ocupar una o diverses pomes.

Una petita població, Güllübançe, s'aixeca als peus de la ciutat antiga i ofereix alguns serveis.

Com visitar i què veure a Priene

Des de l'aparcament al costat de la carretera, on hi ha la taquilla, cal seguir un camí empedrat fins a l'entrada de la porta nord-est de la muralla.

En aquest punt estem al començament d'un dels carrers més alts de Priene; si la seguim, arribem a la part superior del teatre, l'auditori del qual està excavat al vessant.

Teatre grec a Priene

Tot i algunes modificacions realitzades durant la època romana, segueix sent en essència un teatre grec, encara que ja de època hel·lenística.

De fet, és el millor exemple conservat de orquestra (l'espai davant de l'escena on se situava el cor) en forma de ferradura que va reemplaçar l'orquestra circular del període clàssic.

Aquest teatre tenia una capacitat de 5.000 espectadors.

atès que Priene sempre va ser una ciutat relativament petita, se suposa que aquest teatre acollia espectadors d'altres ciutats, s'utilitzava per a representacions dramàtiques, però també per a assemblees del poble, el nucli de la democràcia jonia.

Àgora i centre cívic de Priene

Si des d'aquí prenem algun carrer que descendeixi el pendent, arribarem al centre cívic de Priene, on es trobaven el Àgora, el Temple de Zeus Olímpic, estoa sagrada, el bouleuterí i el pritani.

Aquests eren els edificis essencials per al desenvolupament de la vida social

El Àgora estava tancada en tres dels costats per estoes (pòrtics) i la cambra estava oberta al carrer principal.

Per la seva banda, el santuari de Zeus Olímpic era al seu costat i incloïa un petit temple.

A l'altra banda del carrer principal s'aixecava la estoa sagrada.

Els estoes eren una mena de porxades que afavorien la vida social i econòmica, i la estoa de Priene feia 160 metres de longitud i tenia 40 columnes dòriques al llarg de la seva façana oberta.

Al seu costat es troba el bouleuterí, la seu de l'assemblea de ciutadans que governava la ciutat i un dels més ben conservats de Àsia Menor, amb grades rectes en tres dels costats.

També allí s'aixecava el pritani, el punt de reunió i banquets del consell.

Igual que a Efes i altres ciutats gregues, el pritani tenia un sanctasanctòrum que guardava el foc sagrat de Hèstia.

Entre aquests espais i el teatre apareixen les restes del gimnàs superior, el qual es va construir al segle IV aC però va ser ampliat en època romana.

Hi ha un altre gimnàs més gran, l'inferior, que es troba vessant avall en un dels extrems de l'estadi.

Aquest estadi fa ni més ni menys que 190 metres de llarg, i per poder adaptar-se al terreny, és l'única estructura que trenca la regularitat del traçat en escaquer de la ciutat.

Temple d'Atenea Polias a Priene

Tot i això, després de recórrer tots els llocs esmentats, descobrim que no hem arribat encara al edifici més antic i famós de Priene, el Temple d'Atenea Polias, que es troba a dues illes del centre cívic seguint pel carrer principal.

Aquest conjunt forma la imatge més coneguda de Priene, ja que cinc de les seves columnes han estat reconstruïdes.

Els capitells jònics i als tambors acanalats d'aquestes columnes, més els que encara apareixen escampats als peus, formen un conjunt molt atractiu.

Trobar-se en aquest lloc a la caiguda de la tarda quan la llum daurada banya les restes del temple i la gran mola rocosa de la muntanya del fons, és una cosa que apreciaran enormement els aficionats a l'art i la història.

Aquest temple devia ser realment important.

El seu arquitecte va ser Pithios, un dels constructors del mausoleu de Halicarnàs, Una de les set meravelles del món antic i les escasses restes dels quals es poden veure a Bodrum.

Durant segles es va considerar que aquest Temple d'Atenea Polias era el temple jònic ideal, i de fet va servir com a cànon del seu estil.

Tenia 11 columnes als laterals i sis a les façanes anterior i posterior, i va ser el primer temple jònic que va tenir pòrtic del darrere.

El temple va ser consagrat pel propi Allunyà Magne i la inscripció que l'acredita es troba ara al Museu Britànic de Londres.

El passeig pels carrers de Priene es fa sota les copes dels pins que ara creixen per tot arreu i el conjunt és especialment agradable de recórrer.

Com sempre, resulta recomanable portar un bon calçat per recórrer qualsevol recinte arqueològic per les irregularitats del terreny.

Restes de cases antigues de Priene

A més dels grans edificis públics, un dels atractius de Priene és observar els restes de les cases que es troben a l'oest del centre cívic.

Estan entre les més belles i millor conservades del món antic.

En una s'ha descobert una estàtua de marbre de Alexandre el Gran i se suposa que és l'habitatge que va ocupar durant la seva estada a la ciutat mentre dirigia el setge de la propera Milet i que posteriorment va ser convertida en un santuari a la seva memòria.

A diferents llocs s'observen les canalitzacions d'aigua, de manera que podem dir que Priene va ser una de les primeres ciutats del món a tenir algun tipus d'aigua corrent.

Una curiositat és que al llarg del recorregut passem per temples dedicats a déus grecs, però també trobarem els restes d'una església, Una la sinagoga i un temple consagrat a déus egipcis.

Muralles de Priene

A diversos llocs es poden apreciar restes de les muralles que defensaven la ciutat.

La muralla puja pel pendent i arriba fins al pitó rocós que sobrevola sobre Priene.

Cal destacar que la muralla envolta un espai superior a l'ocupat per la zona habitada per permetre que els pagesos dels voltants disposessin d'espai per refugiar-se en cas de perill.

La porta oest s'obre a la muralla a prop de la trucada casa d'Alexandre.

Des d'aquest punt s'observa com el vessant cau de manera pronunciada fins a la plana ara formada pels dipòsits del riu Meandre, ocupada en aquesta zona per oliverars, i que han cobert el port de la ciutat antiga.

Podem recordar que aquest riu té un traçat tan sinuós al llarg del seu recorregut, que ha donat nom als revolts pronunciats que formen els rius al seu curs, sobretot en zones planes.

Com arribar a Priene

Priene es troba a uns 15 quilòmetres de soke (una petita ciutat tradicional amb alguns hotels), des d'on n'hi ha diversos omplert (minibusos) al llarg del dia fins a la població de Güllübançe.

També es pot visitar a transport públic des de Kusadasi, un centre turístic molt important, base de creuers i amb bones platges als voltants.

Horaris i preus entrades visita de Priene

El recinte arqueològic de Priene és obert tots els dies de l'any, la seva horari d'estiu, des de l'1 d'abril al 30 de setembre, és de 10 a 19 hores, i el de hivern de 08: 30 a 17: 30 hores.

El preu de l'entrada per visitar Priene és de 10 lires, poc més d?un euro.