Com visitar i què veure a Pèrgam (Turquia): horaris, preus

Les restes de la antiga ciutat grega de Pèrgam, que es troben al costat de la moderna ciutat de Pergamon, formen un dels conjunts arqueològics més importants que es poden visitar en un viatge per Turquia.

Per la seva situació geogràfica, a prop de la costa del mar Egeu, al cor del món clàssic mediterrani, Pèrgam es va convertir en un important centre polític, econòmic i cultural.

Les restes són tan importants i pertanyents a tantes cultures diferents que la Unesco la va incloure el 2014 a la llista del patrimoni Mundial.

És una de les etapes fonamentals en un viatge per la Costa Egea de Turquia, el recorregut del qual pot començar a Troia i, després de Pèrgam, seguir per Esmirna, Efes, Pamukkale, Priene i el temple d'Apol·lo a Dídima per acabar a Bodrum.

Aquestes són les parades més importants, però al camí, a més, es passa per pobles amb molt d'interès i algunes platges molt agradables.

El terreny on s'ubica Pèrgam va influir en el disseny i el desenvolupament del seu urbanisme.

Curiositats història de la ciutat grega de Pèrgam

Des del principi de la seva història la ciutat va ser un complex d'estructures que formava dues parts, cosa que s'aprecia molt bé actualment durant la visita.

D'una banda hi havia la ciutadella amb els seus muralles a dalt del turó, mentre que una ciutat baixa s'estenia, envoltada d'altres muralles, a la part inferior del vessant.

Encara que el lloc havia estat habitat des de molts segles abans, el període d'esplendor de Pèrgam va des de l'època immediatament posterior a Alexandre el Gran.

Aleshores es va convertir en la capital d'un dels regnes sorgits després del desmembrament del seu imperi, i després en la posterior època romana va ser considerada la capital de la província d'Àsia Menor.

Durant uns quants segles va ser una de les ciutats més opulentes del món mediterrani i un dels seus principals focus culturals.

La seva biblioteca va ser una de les més importants, i bona part dels seus fons van passar a formar part dels de la Biblioteca d'Alexandria.

Cal recordar que, encara que l'ús del pergamí no va sorgir aquí, el seu nom significa “de Pèrgam”, cosa que ens parla de la quantitat de peces d'aquest material que s'emmagatzemava a aquesta institució cultural.

Els edificis del Asclepió, lloc consagrat al déu de la medicina, van formar una escola dedicada a aquesta ciència que atreia erudits i pelegrins.

Què veure a la visita de Pèrgam a Turquia

Una visita a Pèrgam tindrà una durada de diverses hores i es divideix en, almenys, quatre parts una mica separades entre si.

D'una banda es troba la Acròpolis, a dalt del turó, que segurament és la part més espectacular.

De camí cap allà es passa pel costat de la Sala Roja, També anomenada la Basílica Vermella, i una tercera zona és el Asclepió, d'una grandíssima importància cultural, encara que amb restes menys imponents que les de l'Acròpolis.

La quarta visita és el Museu Arqueològic, que probablement hagi de ser el primer que calgui conèixer per poder fer-se una bona idea del conjunt.

Per a la visitar aquests quatre llocs cal adquirir-ne una entrada diferent per a cadascú, llevat que es disposi d'una passada vàlida per a museus nacionals i recintes arqueològics.

És possible organitzar-se per passar una nit a Pergamon i així poder prendre el pols a una ciutat d'uns 70.000 habitants i descobrir-ne els racons i altres records de la seva història no necessàriament tan antics.

Museu Arqueològic de Pèrgam a Turquia

El Museu Arqueològic és a l'avinguda principal, al costat d'un parc.

És relativament petit, però presenta una interessant col·lecció d'estàtues de l'anomenada Escola de Pèrgam. Aquests escultors van ser dels primers que van representar els déus amb trets netament humans.

Aquí tens tota la informació de horaris i preus per a la visita al Museu Arqueològic de Pèrgam.

Acròpolis de Pèrgam a Turquia

A la Acròpolis es pot pujar amb taxi, caminant o en telefèric.

Aquesta última és la forma més original, i permet apropar-se albirant des de l'aire algunes zones que es poden veure en sortir, en cas que es baixi caminant.

Cal tenir en compte que la Acròpolis era la zona de residència de la família reial i els notables del regne, per la qual cosa hi ha restes de diversos palaus i tot té un caràcter molt oficial.

S'aprecia encara en bona mesura la muralla que envoltava aquesta zona.

La porta principal dóna accés a la zona dels Palaus Reals, si bé al contrari del que passa a altres ciutats hel·lenístiques situades en zones planes, la peculiar ubicació de Pèrgam no va permetre la construcció de palaus monumentals.

En realitat aquests palaus eren com grans cases privades organitzades al voltant de patis.

La destrucció deguda al pas del temps no permet veure grans restes espectaculars, encara que els arqueòlegs han identificat la residència real d'Eumenes II, un dels grans monarques de Pèrgam.

A continuació s'arriba als anomenats Arsenals, on se situaven les instal·lacions militars i on vivien els oficials de la cort, un lloc curiós és un pou circular amb una columna al mig.

Probablement estaria cobert amb una cúpula, cosa que suposaria un dels intents més primerencs de cobrir un espai amb aquest mètode. El sistema estava tan poc perfeccionat que necessitava un suport central.

A un extrem d'aquesta zona es conserva un bon tram de muralla.

Després es passa per la Biblioteca i el Temple d'Atenea abans d'arribar al Trajaneum.

Aquest temple, dedicat a Trajà i al seu successor Adriano, té les restes més cridaneres de tot el conjunt, i és l'únic edifici que es conserva de l'època romana a la Acròpolis.

Teatre de Pèrgam a Turquia

Per un túnel s'arriba al teatre.

MOLTS teatres antics es construïen aprofitant les arracades de turons, però aquest és un cas extrem. Les files de seients s'adapten com poden al vessant costerut i el conjunt produeix una certa sensació de vertigen.

En un teatre que podia acollir fins a 10.000 espectadors, aquest efecte és espectacular.

Temple de Dionís i Altar de Zeus a Pèrgam

En un extrem del teatre es trobava el Temple de Dionís i, a l'altre, el Altar de Zeus.

Aquest darrer, un dels edificis més imponents de tota la antiguitat, es trobava cobert amb magnífics relleus que representen les batalles entre els déus i els gegants.

Els arqueòlegs alemanys que van excavar a Pèrgam se'ls van emportar a Alemanya i ara es troben al Museu de Pèrgam a Berlín.

Ara a Turquia només queda la base d'aquest altar gegantí i resultaria impossible imaginar-se com seria aquest lloc fa 2.000 anys si no coneguéssim el museu berlinès.

si es baixa a peu des de l'Acròpolis es passa per la trucada Ciutat Mitjana amb diferents restes com el Temple de Démeter, el Gimnàs (el més gran que es conegui del període hel·lenístic), l'anomenat Edifici Z i el palau d'Àtal I.

Abans d'abandonar la Acròpolis cal pensar en l'èxit que van tenir els arquitectes i urbanistes per aixecar una ciutat dalt d'un turó que s'enlaira uns 250 metres sobre els voltants.

El subministrament daigua es feia per una conducció de 45 quilòmetres de longitud que havia de superar un desnivell de 900 metres.

Aquí tens tota la informació de horaris i preus per visitar l'Acròpolis de Pèrgam. es troba a aquest enllaç.

Basílica Vermella a Pèrgam a Turquia

L'augment de població va fer que la ciutat s'expandís a la part baixa del turó, i la Basílica Vermella i el Santuari d'Asclepion són les estructures més importants d'aquesta expansió de la ciutat greco-romana de Pèrgam.

De camí al Asclepió es pot visitar la Basílica Vermella.

Encara que molt danyat actualment, es tracta del monument més gran que es conserva de la antiga Pèrgam.

És una estructura formada per dos edificis circulars i en realitat és un temple dedicat als déus egipcis Serapis i Isis el culte del qual estava molt estès a la Roma imperial als llocs on s'instal·laven mercaders egipcis.

Una part va ser utilitzada com a església en els primers temps del cristianisme.

Aquí tens la informació de horaris i preus de la visita a la Basílica Roja.

Santuari d'Asclepió a Pèrgam

El lloc més important de la ciutat Baixa és el Santuari d'Asclepion, al qual s'accedeix per una via columnada anomenada Via Tecta, que era un carrer comercial on els pelegrins podien trobar tot el que necessitaven.

Els santuaris dedicats a Asclepis, el déu de la medicina, s'erigien al costat de fonts sagrades d'aigües medicinals.

S'hi realitzaven ritus religiosos i tractaments mèdics que incloïen la interpretació dels somnis. Galè, el metge més famós del període romà, va néixer a Pèrgam i va iniciar la seva carrera al Asclepió.

Després de passar la Via Tecta s'arriba a l' Temple de Zeus-Asclepi ia una estructura molt peculiar amb túnels amb voltes que era l'hospital principal.

Els pacients i visitants assistien a representacions al teatre que es troba a l'altre extrem del pati principal.

Just davant del teatre es troba el font sagrat, centre original del santuari. els visitants actuals aprofiten per beure de la font de l'època romana que encara segueix manant.

Aquí tens la informació de horaris i preus de la visita a l'Asclepion.

Què fer a Bergama a Turquia

Finalment, si passareu la nit a Pergamon, pots aprofitar per conèixer la vida en una ciutat tradicional, recórrer els seus carrerons i, sobretot, anar al Feu Hekim Hamami, un bany del segle XVI que ofereix una de les millors experiències d'aquest tipus en un viatge per Turquia.

Després d'una jornada de visites i el bany, podeu sopar en un dels birahanesi (restaurants amb jardí on la cervesa és una de les seves ofertes principals) que hi ha a l'avinguda principal, la millor manera de completar un dia perfecte.