Com visitar i què veure a Gal·lípoli (Turquia) en 1 dia

Els camps de batalla de Gal·lípoli són el destí d'una interessant excursió des d'Istanbul durant la teva viatge a Turquia.

Es troben a uns 280 quilòmetres de distància, a la península que forma la riba europea de els Dardanels, l'estret que separa el mar Egeu del de Màrmara.

Com a la riba asiàtica es troba el lloc arqueològic de Troia, un dels més famosos del món, tots dos llocs es poden visitar d'una vegada.

La ciutat de Canakkale, amb nombrosos hotels, restaurants i agències de viatges, es converteix en la base ideal per passar una o dues nits mentre es realitzen les visites.

Causes i conseqüències de la batalla de Gal·lípoli

La història de la campanya de Gal·lípoli durant la I Guerra Mundial és coneguda per molts a partir de la pel · lícula Gallipoli protagonitzada el 1981 per Mel Gibson.

El 2014 es va estrenar El mestre de l'aigua, Amb Russell Crowe, que també pren com a base aquests esdeveniments.

La batalla de Gal·lípoli es va desenvolupar al llarg de 259 dies entre 1915 i principis de 1916, i va ser una de les més sagnants de tot el conflicte ja que va causar mig milió de víctimes entre morts i ferits.

L'origen d'aquesta campanya va ser degut a la idea britànica i francesa de dominar els estrets que separen els mars Mediterrani y Negre.

Amb això s'aconseguiria facilitar el contacte amb l'aliada Rússia i accedir-hi fàcilment al front oriental, i tot això al final suposaria la caiguda de Constantinoble i per extensió del imperi Otomà a les mans dels aliats.

La campanya va ser un absolut fracàs per als atacants i va suposar un gran recolzament a la carrera militar de Mustafà Kemal, que anys després fundaria la República Turca i és conegut des de llavors com Ataturk.

Els camps de batalla de la península de Gal·lípoli permeten recordar fets de gran importància militar, política i cultural i ofereixen loportunitat de reflexionar sobre la comprensió, el respecte i la tolerància.

Per tot això estan inclosos a la llista temptativa del patrimoni Mundial de la Unesco.

Els llocs a visitar —museus, cementiris, trinxeres, monuments, etc.— es troben escampats en una zona de diversos quilòmetres quadrats i són de lliure accés.

Es pot recórrer de manera individual si es disposa de cotxe, i en cas contrari, el millor és contractar-ne una visita guiada des d'Istanbul o en Canakkale.

En principi desaconsellem una excursió d'un dia des de Istanbul, ja que fer els trasllats d'anada i tornada a més de la visita el mateix dia pot ser molt cansat.

Com hem dit pot combinar-se amb una visita al recinte arqueològic de Troia, que es troba força a prop, abans de tornar a Istanbul.

Millor encara, si es disposa de diversos dies, la visita a Gal·lípoli i Troia pot ser el començament d'un fantàstic viatge per la costa turca del mar Egeu, visitant llocs com Ayvalik, Pèrgam, Esmirna, Pamukkale, Afrodisies, Priene y Milet abans d'arribar a Bodrum.

Què veure a la visita de Galípoli

Una visita a Galípoli seria interminable si es recorressin tots els punts relacionats amb la campanya militar, però uns quants llocs ben seleccionats poden donar una idea suficient del lloc.

Cal no oblidar que en aquesta batalla van morir més de 130.000 soldats i va causar un gran impacte a la societat del seu temps, fins i tot dins d'un conflicte tan espantós com la I Guerra Mundial.

Al costat aliat van participar soldats britànics i francesos, però també australians i neozelandesos. Això explica la presència d'aquest tema al cinema australià, com a les pel·lícules abans esmentades.

La zona és molt visitada pels turcs i s'organitzen contínuament excursions des de totes les ciutats del país.

En un estat tan nacionalista com el turc, la campanya de Gal·lípoli (O la Guerra de Canakkale, com és anomenada en Turquia) ocupa un paper molt important en la consciència nacional.

Els turistes solen recórrer la zona aprofitant els caps de setmana.

Hi ha dues dates que es commemoren especialment: el 18 de març i el 25 d'abril, per tant, tret que es vulgui viure especialment aquests moments, recomanem visitar la zona en qualsevol altre moment de l'any, especialment entre setmana.

La majoria dels llocs a visitar es concentren en tres zones: el cap Helles que forma l'extrem de la península, Anzac Cove i, una mica més al nord, la badia Suvla.

Anzac Cove a Gal·lípoli

El més convenient és centrar-se en Anzac Cove i els turons propers. De fet, la majoria de les excursions es concentren en aquesta part.

Si es viatja amb cotxe i, per tant, sense guia, seria recomanable fer una parada al museu que es troba als afores de Kabatepe.

Un recorregut normal, de mig dia, comença adreçant-se a Anzac Cove.

Recordem que ANZAC és l'acrònim de Australià i New Zealand Army Corps, És a dir, Cossos de l'Exèrcit Australià i Neozelandès.

Anzac Cove és una badia amb una estreta platja al peu d'uns farallons, i el lloc on va començar el desembarcament aliat el 25 d'abril del 1915.

El cementiri de la Platja d'Anzac Cove, pràcticament a la vora del mar, és el primer dels que trobarem.

En llegir les làpides esglaia l'edat dels soldats morts, extremadament baixa, com passa a tots els cementiris de soldats del món.

Al final de la badia hi ha el cementiri d'Ariburnu, On hi havia un memorial amb unes paraules gravades de Ataturk sobre pau i reconciliació.

Tot i això, aquest monument havia estat desmantellat l'última vegada que visitem la zona i esperem que torni a aixecar-se per la importància del seu missatge.

De camí a Lone Pine Cemetery, trobem un dels monuments més suggestius de tot Galípoli, en què es representa un soldat turc, el Petit Mehmet, que porta als braços a un soldat neozelandès per salvar-ho.

Lone Pine Cemetery a Gal·lípoli

El Lone Pine Cemetery, el Cementiri del Pi Solitari, és un dels més impressionants.

Aquí reposen les 4.000 víctimes australianes i neozelandeses de la batalla que es va desenvolupar en aquest lloc el 6 d'agost del 1915.

Entre elles hi ha la tomba d?un soldat de 14 anys, el més jove que va morir en aquesta campanya.

Resulta emotiu el monument als soldats que van morir en combat aquí i en altres llocs de la península de Gal·lípoli, però que no tenen tomba coneguda, més els que van ser ferits mortalment i van acabar morint als vaixells i van ser llançats al mar.

A diferents parts del recorregut es troben les trinxeres i rases excavades per als combats. Sorprèn com estaven a prop les dels dos bàndols.

Cementiri 57 Alay a Gal·lípoli

El cementiri del 57 Alay, és a dir del Regiment 57 de l'exèrcit otomà, és un dels més grans i imponents.

És també un dels més freqüentats pels visitants turcs, que lògicament se centren a recórrer els memorials dedicats als seus soldats.

Aquí destaca l'estàtua que representa un avi amb la seva néta, que mostra el camp de batalla.

L'home és Hüseyin Kaçmaz, qui va lluitar en diferents guerres al llarg de la seva vida i va ser el últim supervivent dels veterans de Galípoli.

Per la seva banda, el monument al Sergent Mehmet recorda un sergent turc que va lluitar tirant pedres quan se li van acabar les municions.

El cementiri Nek honra els morts a la batalla del 7 d'agost de 1915, un episodi que es reflecteix a la pel·lícula Gallipoli de Peter Weir amb Mel Gibson.

Chunik Bair a Gal·lípoli

Chunuk Bair és un bon lloc per acabar el recorregut, ja que l'escenari d'una de les batalles més sagnants de tota la contesa.

Aquí l'exèrcit otomà al comandament de Mustafà Kemal va aconseguir aturar l'avenç dels exèrcits aliats i impedir-ne definitivament l'avenç.

En aquest lloc hi ha un cementiri i un monument als soldats morts a la batalla, així com una estàtua que honra a Kemal.