Com fer un Creuer pel Bòsfor (Istanbul): la nostra experiència

Istanbul és l'única ciutat del món que es troba sobre dos continents.

El Bòsfor és el estret que separa Àsia d'Europa i és, lògicament, una dels atractius més grans en qualsevol visita.

El Bòsfor és la raó de l'existència i la prosperitat de la que fos capital dels imperis bizantí i otomà, i avui és la ciutat més poblada de Turquia.

Sorprèn descobrir que un lloc que ha jugat un paper tan important al llarg dels segles, que apareix amb tanta freqüència als relats mitològics ia la literatura antiga i moderna, sigui de dimensions relativament modestes: poc més de 30 quilòmetres separen el mar Negre del de Màrmara.

No obstant això, quantes històries han solcat les seves aigües, quants emperadors, quants navegants han arribat al seu destí.

No és estrany que un recorregut amb vaixell pel Bòsfor estigui inclòs als programes de gairebé tots els visitants a Istanbul.

Com recórrer l'Estret del Bòsfor amb vaixell

Hi ha diferents maneres de recórrer-lo, i la manera més senzilla i econòmica és prendre el ferri públic que surt de la terminal d'Eminönü (prop de l'extrem sud del pont de Gálata) i emprèn el viatge fins Anadolu Kavagi, el final de la ruta.

Aquest transbordador és una espècie de autobús marítim que realitza diferents parades al camí mentre zigzageja entre diversos ports distribuïts entre Àsia i Europa, i per al recorregut complet, anada i tornada, necessitaràs disposar de sis hores.

Durant el cap de setmana, el vaixell s'omple de famílies que gaudeixen d'un dia fora de casa, de grups d'amics que viuen l'aventura de navegar en companyia, i de parelles d'enamorats que volen estar lluny de la família i els amics.

Entre tots ells pul·lulen els venedors, ja sigui de dolços, de llibres pràctics (manuals de primers auxilis o de nyaps a casa), de te, d'espremedors de llimones o de gorres i barrets.

Si Istanbul és un mercat que adopta la forma de ciutat, el transbordador és exactament el mateix, una fira l'aspecte i les dimensions de les quals són les d'un vaixell.

Això sí, per gaudir del viatge cal que faci un bon dia; l'experiència és molt diferent si es fa en una jornada assolellada o plujosa.

Com sempre, cal tenir una mica de flexibilitat a l'hora d'organitzar les visites a Istanbul i recomanem que, si es passen diversos dies a la ciutat, s'aprofiti el primer dia assolellat per recórrer el Bòsfor.

Els dies plujosos es poden deixar per visitar el Gran Basar, el palau Topkapi, mesquites, museus i botigues.

Vist sobre el mapa, el Estret de Bòsfor pot semblar curt, petit, però així que s'enfila cap al nord, un se sent petit.

Se sent el pes de la història i sobretot la bellesa de lloc.

Per aquí, ens expliquen, va navegar Jasó amb els argonautes a la recerca del velló d'or., i també van passar Marco Polo y Clavijo de camí a Xanadu y Samarcanda.

Per aquí ara passen els petroliers que fan del Bòsfor una autopista aquàtica de trànsit permanent, i en què velers, transbordadors i pots de pesca esquiven aquests gegants.

Cal recordar que Bòsfor significa “el lloc per on va creuar la vaca”, en referència a un esdeveniment mitològic en què van participar Zeus, Io y Hera.

Sortir d'Istanbul al vaixell que es pren al embarcador d'Eminönü, en el Banya d'Or, és seguir el camí dels sultans otomans que, a mitjan el segle XIX, van abandonar el Topkapi per construir els seus palaus i residències al Bòsfor.

El sultà Abdül Mecit volia donar un aire nou al seu imperi, del que es deia que estava en decadència, i canviar el centenari i antiquat Topkapi per un palau que impressionés a tots i demostrés el seu poder.

Palaus i mesquites a veure al Bòsfor a Istanbul

Al cap de poc de partir es distingeix al costat europeu de l'estret el fabulós palau de Dolmabahçe, una altra de les destinacions que se sol incloure en els recorreguts turístics per Istanbul.

Des de la coberta del vaixell, la façana marina del palau, de més de 500 metres de longitud, és només l'inici de la sèrie palatina.

Poc més enllà apareix el palau Çiragan, construït pel sultà Abdul Aziz, que devia considerar que la magnificència de Dolmabahçe no havia estat suficient.

Ara forma part d'un complex hoteler luxós.

A continuació, i sempre al costat europeu, es distingeix la mesquita d'Ortaköy. Just a la vora de l'aigua, la seva imatge és una de les més característiques de Istanbul.

Després, i ja al costat asiàtic, els sultans van fer edificar un altre palau, el de gran senyor, amb l'objectiu de sempre: el d'impressionar qualsevol que el veiés.

Yalis. residències d'estiu al Bòsfor

A més els palaus i les mesquites, a les ribes del Bòsfor destaquen altres edificis, més petits però potser més atractius: les yalis, Les antigues residències d'estiu que la noblesa otomana, els diplomàtics estrangers i els comerciants enriquits van aixecar entre els segles XVII i XIX.

Totes són de fusta i moltes estan pintades de blanc o de colors brillants, cosa que les fa fàcilment identificables a la distància.

Aquestes mansions van ser l'objecte de desig de les classes acabalades d'aquella època.

Tots volien una residència on fugir de les calors estiuenques de Istanbul, i posseir una d'elles es va acabar convertint en una necessitat per a qualsevol que volgués medrar a l'escala social imperial.

En temps tenien els seus embarcadors propis, cosa que ens recorda que la paraula Yali significa “riba” en grec.

Tot i que els incendis, la humitat i l'especulació han fet desaparèixer moltes yalis, encara se'n conserven diversos centenars i ara, protegides com a part del patrimoni històric, són un dels elements més destacables del Bòsfor.

Algunes d'aquestes yalis són els edificis més cars de Turquia i, segons alguns, de tot Europa.

Ponts a l'Estret de Bòsfor

El vaixell passa per sota de dos ponts que creuen el Bòsfor.

El segon, acabat el 1988, travessa l'estret al punt més angost, en què el corrent és més fort però també el que militarment té més importància estratègica.

En aquest punt, a finals del segle XIV, el sultà Bejacit I va construir una fortalesa al costat asiàtic, Anadolu Hisari, com a pas previ en l'atac a Constantinoble.

Si el triomf de Bizanci vi del seu control sobre el Bòsfor, caiguda de Constantinoble vindria per la pèrdua.

Seixanta anys després, el 1452, Mehmet el Conqueridor va fer el salt i va construir al costat europeu una altra fortalesa, Rumeli Hisari, i el destí de la capital bizantina va estar marcat.

L'any següent els otomans van prendre la ciutat.

Ara tota aquesta zona ofereix una gran concentració de cafès, restaurants i yalis, des dels quals es gaudeix de les vistes que s'estenen pel lloc on es va guanyar i es va perdre fa més de cinc segles i mig la capital de l'imperi bizantí.

A mesura que el vaixell continua el viatge cap al nord, els pobles es fan més petits i apareixen retalls de verdor, reflex dels boscos que fa segles devien cobrir aquests vessants que s'enfonsen a l'estret.

Algunes zones estan molt urbanitzades, però encara hi ha llogarets que conserven la seva aparença abans, quan els seus habitants es dedicaven a la pesca en aquestes aigües.

De vegades s'endevina alguna platja que es converteix en un lloc atractiu els dies de sol i calor dels llargs estius.

Anadolu Kavagi al Bòsfor

Anadolu Kavagi és el destinació final del vaixell.

Els viatgers baixen i s'escampen pels carrers per triar un restaurant on gaudir d'un dinar sota un tendal o un emparrat al costat de les aigües del Bòsfor.

Una opció interessant és emprendre la pujada fins a dalt d'un turó on hi ha un castell que ha estat en mans de bizantins, genovesos i otomans, des d'on es veu el mar Negre.

A la baixada es pot triar qualsevol restaurant per degustar una bona graellada de peix fresc, verdures i musclos.

Hi ha temps de sobres per menjar abans de saltar de nou al vaixell que viatja de tornada a Istanbul al llarg d'aquest camí d'aigua, vida i història.

Com és el creuer pel Bòsfor en ferri públic des d'Istanbul

La forma més barata de recórrer el Bòsfor amb vaixell és prendre el transbordador de servei públic, els horaris són, cada dia, sortir a les 10:35 de l'embarcador de Eminonu i arribar fins Anadolu Kavagi (al costat asiàtic), ja a les portes del mar Negre a les 12: 25.

El L'horari del servei de tornada és, sortir a les 15:00 i arribar a Istanbul a les 16:40, per la qual cosa aquesta excursió té una durada de sis hores.

Això si, a l'estiu en disposes de més freqüències, per la qual cosa disposeu d'alguna altra combinació d'horaris.

Tant a l'anada com a la tornada, el transbordador fa un itinerari en ziga-zaga, tocant a cinc ports d'Àsia i Europa, i tingues en compte que no és possible baixar en una parada i agafar el vaixell amb el mateix bitllet.

El que fan gairebé tots els passatgers a Anadolu Kavagi és dedicar el temps a dinar abans d'agafar el mateix vaixell de tornada.

A més d'aquest servei públic hi ha vaixells privats que fan recorreguts més curts des d'Istanbul, normalment fins Rumeli Hisari, els quals surten també del moll d'Eminönü, i dels que tens informació al principi de larticle.