Venècia, 10 llocs interessants i poc coneguts que hauries de veure

Sempre que viatgem per primera vegada a una destinació solem centrar-nos en allò més important.

Però si has viatjat diverses vegades, com és el nostre cas amb Venècia, ens ha permès conèixer diversos llocs molt interessants però poc coneguts

Venècia és una ciutat amb llocs al·lucinants.

La ciutat en si, per la seva ubicació, ja és espectacular, amb tots els canals que l'envolten, i encara que no tingués cap monument, simplement per la xarxa de canals ja seria un lloc que cal visitar.

Però si a això li uneixes que Venècia ha estat bressol de cultures durant centenars d'anys, fa que la ciutat sigui encara més interessant.

En diversos viatges hem pogut conèixer els punts de més interès, com la plaça de Sant Marc i gran Canal, que és on es troben els principals monuments de la ciutat, dels quals tens informació en aquests dos articles.

• Consells per viatjar a Venècia
• 10 imprescindibles: què veure i fer a Venècia en 2 o 3 dies

Però en aquests viatges també hem pogut conèixer altres llocs que no se solen veure en un primer viatge, però que molts són realment al·lucinants.

Prepareu-vos perquè algun d'aquests racons potser ho acabes afegint a la vostra llista de prioritats, com ens va passar a nosaltres.

Camp San Polo, la plaça dels carnavals

El sestiere de Sant Polo ve a ocupar el centre geogràfic de la ciutat de Venècia i la plaça principal que veuràs és la de Camp San Polo, la de majors dimensions després de la de Sant Marc, i la qual manté la tradició d'albergar les grans celebracions del carnaval venecià.

Precisament per la seva gran amplitud i per ubicació en un punt molt central de Venècia, Camp San Polo ha estat una plaça amb una funció important a la història de la ciutat.

Hem de saber que aquesta gran plaça es va pavimentar el 1493 i s'hi va instal·lar una de les primeres font de la Venècia, i per les seves dimensions, Camp San Polo ha estat utilitzada per a nombrosos esdeveniments i celebracions, incloses corregudes de bous.

Però el veritable protagonisme de Camp San Polo a Venècia ve marcat per les grans celebracions de carnaval, amb mascarades i mercats ambulants, les quals es mantenen fins a l'actualitat.

Així mateix, durant el Festival de Cinema de la Mostra de Venècia, a Campo San Polo es projecten pel·lícules a l'aire lliure.

Si no anem a Venècia en època de carnaval, com va ser el meu cas, arribarem a una plaça de gran amplitud, amb dos o tres arbres i una font gens ampul·losa.

Sant Giacomo de Rialto, església més antiga de Venècia

Quan visitem el Pont de Rialto, en el Gran Canal de Venècia, tindrem ocasió de descobrir la que diuen és l'església més antiga de la ciutat dels canals.

Es tracta de la església de Sant Giacomo de Rialto.

Estant sobre el Pont de Rialto, en creuar a la riba del sestiere de Sant Polo, dirigint-nos cap al Mercat de Rialto, la podem veure a l'esplanada on es troba aquest mercat, al costat del Palau de Camerlenghi.

L'edifici, força original, pot no semblar-nos una església si no fos pel campanar que es troba al capdamunt del mateix.

Però, sobretot, sabrem que estem davant la església de Sant Giacomo de Rialto per la seva enorme rellotge de la façana principal, encara que també en destaca la seva pòrtic gòtic.

És una església molt petita, per això la seva altra denominació de Sant Giacometto, els orígens dels quals es remunten a l'any 421.

Va ser reformada amb posterioritat en diverses ocasions, de manera que l'actual edifici es remunta al segles XI, si bé l'última reforma data del segle XV.

l'enorme rellotge de la façana és precisament del segle XV.

Torre inclinada de l'església Sant Giorgi de Greci

En el nostre passeig per Venècia també podem trobar un exemple important d'església ortodoxa. Es tracta de la catedral ortodoxa de Sant Giorgi de Greci, la qual podem veure al districte de Castello, al costat del canal de Sant Llorenç.

Ens resultarà fàcil identificar aquesta església al nostre passeig per castell gràcies a la seva torre de l'campanar, la qual es troba clarament inclinada sobre el canal.

La església de Sant Giorgi de Greci va ser construïda al segle XVI, una vegada que en aquesta zona de Venècia es va establir una gran comunitat de grecs, que van anar a la ciutat dels canals després de l'ocupació de Constantinoble el 1453 per l'Imperi Otomà.

En la església ortodoxa Sant Giorgi de Greci de Venècia, a més de la torre inclinada, destaca la seva gran cúpula central. L'estil arquitectònic d'aquesta església ortodoxa és del renaixement venecià característic.

Antic Gueto Jueu de Venècia

Si bé Venècia és una de les ciutats més turístiques del món, i és fàcil d'entendre-ho quan tenim l'ocasió de viatjar a aquesta bellíssima ciutat italiana, on també podem perdre'ns per carrers populars on amb prou feines trobarem turistes.

El millor pretext per passejar per aquests carrerons, on els canals ens recorden que som a Venècia, és apropar-nos a visitar el antic Gueto Judio del segle XVI, al sestiere de Cannaregio, situat al nord de la ciutat.

Una bona manera de arribar al Gueto Jueu de Venècia és sortint des de la Estació de trens de Santa Lucia, i endinsar-nos al districte de Cannaregio per la Fonamenta de Santa Llúcia, carreró ple de botigues i petits hotels que discorre paral·lela al Gran Canal.

Aquest es prolonga pel carreró anomenat Rio Tera Llista de Spagna que ens porta fins a un ample canal que deurem creuar.

D'aquesta manera ja som al barri de l'antic Gueto Jueu, que té dues zones, el Gueto Vell i el Gueto Nou, que es caracteritzen pel seu estrets carrerons, amb molts passadissos i petits canals i, específicament, per les seves cases de diversos pisos, que són anomenades els gratacels de Venècia.

Aquesta darrera característica l'entendrem millor coneixent la història del Gueto Jueu de Venècia.

Va ser en el l'any 1561 quan les autoritats eclesiàstiques cristianes van decretar que els jueus de Venècia s'havien de concentrar en un illot del sestiere de Cannaregio, el qual estava envoltat per canals i els seus dos únics accessos, vigilats per guardians, i que només podien abandonar durant el dia.

A la zona del gueto es van anar acumulant diverses comunitats jueves, coneguts com els espanyols (sefardís), valencians, italians i Ashkenazim, amb les seves pròpies sinagogues diferenciades.

Davant l'increment de la població, el gueto original es va anar estenent, però també es van començar a construir cases amb altures més altes, les ara conegudes com els gratacels de Venècia.

Hem de tenir en compte que al segle XVII el Gueto Jueu de Venècia va arribar a tenir més de 4.000 habitants.

No va ser fins al l'any 1797, amb la conquesta de Venècia per Napoleó, quan es van obrir les portes del gueto i la població jueva de Venècia ja va poder sortir de la zona del gueto, si bé fins a 1866 els jueus no van quedar completament lliures.

Actualment a Venècia hi viuen molt pocs jueus i gairebé cap al gueto, però aquest barri continua mantenint un característic ambient jueu, fins i tot amb dues sinagogues que fan oficis religiosos.

En la nostra visita al Gueto Jueu de Venècia, a més de ficar-nos per carrerons i passadissos, haurem d'anar al Camp del Ghetto Nuovo, que és la plaça central del barri, i on per l'estil de les cases, no tindrem la sensació de ser a Venècia.

Escala de cargol Contarini

Un dels racons que et poden cridar latenció durant el teu viatge a Venècia és el de l'escala de cargol del Palau Contarini del Bovolo.

aquest petit palau venecià del segle XV que està situat a Camp Manin, Prop de l' Pont de Rialto, en el Gran Canal de Venècia, deu la seva rellevància a la curiosa escala de cargol que se situa a la façana externa.

Aquesta escala de cargol presenta una successió d'arcs que es combinen amb els arcs de les galeries de les diferents plantes.

El resultat és un original i bell disseny, tot i que el Palazzo Contarini està envoltat d'un entorn d'edificis poc atractius.

El nom d'aquest palau de Venècia és perquè va ser la família Contarini la que va encarregar la seva construcció, i la denominació de Bovolo ve pel seu significat de cargol.

Galeria de l'Acadèmia

La Galeria de l'Acadèmia és el més important museu que pots visitar al teu viatge a Venècia, a Itàlia. És una pinacoteca que recull més de 800 pintures d'artistes venecians, des del 1200 fins al segle XVIII.

L'origen de la Galeria de l'Acadèmia es troba a la Escola de Belles Arts de Venècia, coneguda com L'Acadèmia, la qual es va crear en 1750 per la República de Venècia amb la finalitat de ser una escola de pintors i escultors.

Durant aquesta època ja es van començar a recollir obres d'artistes venecians dels segles anteriors.

Posteriorment, el 1807, durant l'ocupació napoleònica, es va decidir establir una seu adequada per exposar les obres.

Aquesta seu va ser el resultat de la integració de tres edificis d'origen religiós, la Scola Gran de Santa Maria de la Caritat, l'església adjunta del mateix nom i el Monestir dels Canonici Lateranensi.

D'aquesta manera, la Galeria de l'Accadèmia la trobareu al sestiere de Dorsoduro, al costat del gran Canal, davant del Pont de l'Acadèmia.

Ja amb aquesta nova seu, la Galeria de l'Acadèmia va anar ampliant els seus fons en incorporar les col·leccions de diverses esglésies i convents que van desaparèixer, com les de Molin, Contarini i Renier, així com amb obres procedents d'Àustria.

Si estàs interessat en visitar la Galeria de l'Acadèmia, podràs veure, per exemple, obres de les èpoques bizantina o gòtica, així com del Renaixement venecià.

I quant a artistes, pots veure obres de Bellini, Tiziano, Tintoretto i Tiépolo.

Estació de trens Santa Lucia a Venècia

Un punt clau a Venècia és la Estació ferroviària de Santa Lucia, la qual es converteix en l'accés a la ciutat a través del gran Canal.

Els que hagin decidit allotjar-se en un hotel fora de Venècia, per exemple, a la molt propera localitat de Mestre, la Estació de Santa Llúcia és la porta d'entrada a Venècia.

Des de Mestre a Santa Llúcia hi ha trens amb una freqüència de més o menys deu minuts.

El tren pot trigar un quart d'hora a travessar el llarg Pont de la Llibertat que permet anar per sobre de la llacuna per arribar a lilla de Venècia.

Si vas a arribar a Venècia per Santa Lucia, et trobaràs una gran estació ferroviària, de disseny força modern, tot i que va ser construïda poc després de la Segona Guerra Mundial.

En sortir de l'estació de Santa Llúcia ens trobem directament al Gran Canal, on hi ha la parada de vaporettos Ferròvia, denominació amb què també coneix l'estació ferroviària.

Des d'aquest punt ja podem iniciar la nostra visita a Venècia, bé prenent un vaporetto que ens porti pel gran Canal, o després de creuar el Pont Scalzi, endinsar-nos pels carrerons del districte de Santa Creu.

Si des de l'estació anem cap a la dreta, a poc més de cent metres trobarem la Piazzale de Roma, lloc d'entrada per carretera, i on hi ha les parades dels autobusos, inclòs el que ens pot portar directament a l'aeroport.

Per arribar a aquesta gran plaça, haurem de creuar pel Pont de la Constitució, dissenyat pel arquitecte espanyol Calatrava.

I si des de la sortida de la Estació de Santa Llúcia de Venècia ens dirigim cap a l'esquerra, ens endinsarem al districte de Cannaregio per la molt populosa carrer Rio Tera Llista de Spagna, la qual és plena de botigues i de petits hotels.

Església barroca dels Scalzi

Quan viatges a Venècia, si arribes amb cotxe o amb autobús per la Piazzale de Roma, o amb tren per la Estació de Santa Llúcia, immediatament a l'esquerra d'aquesta estació ferroviària et trobaràs una de les grans esglésies barroques de la ciutat, la coneguda com Santa Maria de Nazareth o Església dels Scalzi.

Situada al sestiere de Cannaregio, davant d'un dels ponts més bells que creuen el Gran Canal de Venècia, el Pont dels Scalzi, aquesta església es va construir entre 1656 i 1672 a petició dels monjos carmelites.

Si bé la seva denominació inicial va ser la de Santa Maria de Natzaret, amb el temps aquesta monumental església va passar a ser més coneguda com la Església dels Scalzi (Descalços) per pertànyer a la congregació de carmelites descalços.

El que més us cridarà l'atenció d'aquesta església és la seva impressionant façana barroca de marbre, la qual es va acabar de construir el 1680. El seu interior consta d'una única nau i té dues capelles laterals.

A destacar també que aquesta església era coneguda per un fresc de Tiépolo que hi havia al seu interior, el qual va ser danyat per uns bombardejos. Les seves restes es conserven a la galeria pictòrica de l'Accadèmia de Venècia.

Basílica Sant Giovanni i Paolo, Panteó dels Dux de Venècia

Al teu passeig pels carrerons i canals de Venècia, una de les esglésies més destacades que podràs visitar la trobes al sestriere de castell.

Es tracta de la Basílica de Sant Giovanni i Paolo, Coneguda popularment com Sant Zanipol.

Quan arribis a aquesta església, que està considerada com una basílica menor, et recordarà força a la església de Santa Maria de Frari, del sestriere de San Polo, tant per les característiques exteriors com per la disposició del seu interior.

La Basílica de Sant Giovanni i Paolo de Venècia va ser construïda entre els segles XIII i XIV pels dominics.

La seva austera façana de maó vist, té un estil gòtic italià amb influències renaixentistes, i hi destaca la seva gran rosassa central.

Com a curiositat, les columnes de marbre que se situen a banda i banda de la porta principal van ser portades des de la església de Santa Maria de l'Asunción de Torcello.

Però la major importància de la església de Sant Giovanni i Paolo és que a partir del segle XV es va convertir en el panteó dels Dux de Venècia.

D'aquesta manera, 25 dux de la República de Venècia van ser enterrats al llarg dels segles en aquesta basílica veneciana.

A la teva visita ho constataràs per les grans i, en alguns casos, ampul·loses tombes que es disposen a les diferents capelles de Sant Giovanni i Paolo, amb una combinació d'estil medieval i renaixentista.

En aquest sentit, destaca la Tomba de Pietro Mocenigo, que és una obra mestra de l'any 1481 de l'arquitecte italià Pietro Lombardo.

Al frontal de la nau interior, podeu veure l'altar major d'estil barroc, i dues capelles a cada costat, amb una disposició similar a la de la citada Basílica del Frari.

En una d'aquestes capelles trobes la Tomba d'Andrea Vendramin, també de Lombardo.

El horari de visita de la Basílica de Sant Giovanni i Paolo és des de les 7,30 hores fins a les 18,30 hores, i per accedir a l'interior et cobren 2,5 euros.

Església Madonna dell Orto, pintures de Tinroretto

En el sestiere de Cannaregio, al nord de la ciutat, gairebé a la vora de la llacuna, en pots visitar una església d'estil gòtic venecià, l' Madonna dell Orto, on podeu veure pintures de l'artista venecià Tintoret, així com la seva tomba.

L'origen de la església de la Madonna dell Orto de Venècia es remunta al segle XIV, quan es va construir una església dedicada Sant Cristòfol, per protegir els navegants que anaven pel nord de la llacuna.

Però un segle després, en un hort se'n va trobar una imatge de la Verge, i des de llavors l'església passo a dedicar-se a la Verge de l'Hort (orto, en italià).

Aquesta església veneciana al llarg dels segles ha tingut diverses reformes, a causa de la gran inestabilitat del sòl. La primera ja es va dur a terme només construir-se.

Després, el 1841, els austríacs que ocupaven Venècia van dur a terme una altra gran reconstrucció. I la darrera es remunta al 1966, després d'unes inundacions.

La façana actual de la església de la Madonna dell Orto és del segle XV. Construïda en maó vist, quan ets davant d'ella sobretot et crida l'atenció el pòrtic i la gran rosassa.

A la part superior dels laterals de la façana veuràs les estàtues dels dotze apòstols.

Externament destaca també la torre del campanar, que si bé té una forma quadrada, està coronada amb una cúpula arrodonida de forma oriental, de manera que l'estètica general d'aquesta església veneciana resulta força peculiar.

El interior de l'església de la Madonna dell Orto de Venècia és ampli i lluminós, i també està realitzat en maó vist.

El més destacat del mateix són les diverses obres de Tintoretto, pintor del segle XVI que va ser parroquià d'aquesta església.

La tomba està senyalitzada per una placa, dins una capella a la dreta del presbiteri.

En una de les capelles també podeu veure la imatge de la Mare de Déu que va fer que l'església fos dedicada a la Madonna dell Orto.