Com visitar i què veure a Basílica Santa Maria Major (Roma): horaris

Per descomptat que el gran temple religiós que centrarà el teu visita de Roma és, sens dubte, la Basílica de Sant Pere al Vaticà.

Però has de saber que a Roma trobaràs altres grans esglésies, en concret, les denominades basíliques majors, quatre enormes esglésies que tenen com a tret distintiu que només el Papa pot donar missa a la seva altar major.

Els basíliques majors de Roma, o sigui, les denominades basíliques papals, són, a més de la citada de Sant Pere, Sant Joan del Laterà, Santa Maria la Major y Sant Pau d'Extramurs.

En concret ara em referiré a la Basílica de Santa Maria la Major, la qual trobes molt a prop de la estació de Termini de ferrocarrils, la principal de Roma.

Exteriorment et veuràs davant d'un enorme edifici que des d'alguna perspectiva potser no et sembli que es tracta d'una església, sinó que podria ser, per exemple, una seu ministerial o una universitat.

Curiositats història Santa Maria la Major a Roma

Però has de saber que et trobaràs davant una de les esglésies més antigues de la cristiandat.

Efectivament, el origen de Santa Maria la Major es remunta a un santuari manat construir pel papa Liberi l'any 360, per la qual cosa també és coneguda com la Basílica Liberiana.

I si bé actualment l'edifici és completament diferent per les nombroses reformes i ampliacions que ha tingut, és l'única de les basíliques majors que manté la planta original, característica de les basíliques cristianes, així com l'estructura paleocristiana primitiva.

L'any 440 es va acabar una primera ampliació de l'església, de la qual encara en podràs veure alguns racons.

En concret, són d'aquella època els mosaics de la nau central, que s'han conservat des de llavors, així com el arc triomfal.

De l'època medieval, durant la qual diversos papes van encarregar noves ampliacions, destaca la pavimentació de marbre a terra, la qual és de 1288 i està realitzada en l'anomenat estil cosmates.

Els mosaics de l'absis es van acabar el 1292, i de la mateixa època són els mosaics de la façana.

També destaca el campanar medieval, el qual té 75 metres d'alçada i és el més alt de la ciutat de Roma.

Pel que fa a l'enteixinat de fusta al sostre, ja és d'època posterior; en estil renaixentista, es va finalitzar el 1450.

El disseny exterior de l'actual edifici de la Basílica de Santa Maria la Major veuràs que és d'estil barroc inequívoc, tant les façanes com les cúpules.

Què veure a la visita de Santa Maria la Major

Però és a l'interior on trobes la gran riquesa artística d'aquesta basílica papal.

Els esmentats mosaics, sostre enteixinat i les sumptuoses capelles, configuren un conjunt que no et deixarà insensible.

En concret, has de centrar la teva atenció a la impressionant Capella Borghese, manada construir pel papa Pau V el 1605 com Capella de la Mare de Déu, si bé també se la coneix com Capella Paolina.

Situada davant de la capella Sixtina, té la seva pròpia planta de creu grega i compartiments corintis.

Hi podràs veure decoració amb marbres, or i pedres precioses, així com les seves parets cobertes de frescos.

A la capella trobes les tombes dels papes Pau V y Clement VIII.

Per la seva banda, la citada capella Sixtina va ser encarregada pel papa Sixt V i es va acabar de construir el 1589.

S'hi troba el seu propi sepulcre i el del papa Pio V que el va consagrar cardenal.

Finalment, cal destacar la Cripta de Betlem situada sota el baldaquí del altar Major, que va ser creada a la primitiva església, l'any 432.

Aquí es guarden unes fustes que se suposa que són relíquies d'un bressol de l'època del Naixement de Jesús.

I també destaca el Betlem de Arnolf de Canvi, realitzat el 1288 amb diverses figures escultòriques de la Mare de Déu, Sant Josep, el nen Jesús, els Reis Mags, el bou i el ase.

Horaris Santa Maria Major a Roma

Els horaris de visita de la Basílica Papal de Santa Maria la Major de Roma són molt amplis, ja que van des de les 7 fins a les 19 hores, tant en dies feiners com festius.

Els horaris de Missa a Santa Maria la Major són, en feiners, a les 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 18 hores, i en festius, 7, 8, 9, 10, 12 i 18 hores.