Com es va formar Islàndia: curiositats de la seva història geològica

És extremadament difícil veure en un únic viatge volcans, glaceres, platges, guèisers, fumaroles, icebergs, deserts de lava i, per si fos poc, aurores boreals.

Per això, visitar Islàndia no és un viatge més, sens dubte és una de les destinacions més impressionants del món.

Situat a prop del Cercle Polar Àrtic, Islàndia és considerat el país del gel i el foc, És la illa volcànica més gran del món, un paradís per als amants de la fotografia i la geologia.

És curiós, però tothom que viatja a Islàndia torna amb la sensació d'haver estat a un altre planeta, un lloc on la natura marca el ritme de la vida.

Aquí us deixem el vídeo del nostre recent viatge a Islàndia amb Terres Polars, on podeu veure la increïble varietat de paisatges d'aquest país tan únic.

Glaceres més grans d'Europa a Islàndia

Com el seu propi nom indica, Islàndia té grans extensions de gel, ja que aquí es troben alguns dels glaceres més grans d'Europa.

Però, a més, té la peculiaritat que també té una activitat volcànica molt important.

Aquest petit país es va donar a conèixer al món el 2010 precisament per l'explosió d'un dels volcans de nom difícilment pronunciable, Eyjafjallajökull, erupció que va bloquejar l'espai aeri europeu durant diverses setmanes.

A partir d'aquí va començar un boom turístic que l'ha portat a rebre més de 2 milions de turistes el 2018.

Cal tenir en compte que la població total d'Islàndia és de només 360.000 habitants, en una extensió semblant a Portugal, dels quals 212.000 viuen a la capital, Reykjavík.

Això fa que la major part de la illa tingui una densitat de població baixíssima; de fet a l'interior de l'illa no hi viu ningú, tots els islandesos resideixen a prop, o relativament a prop de la costa.

Geologia: com es va formar Islàndia

Per entendre bé què és Islàndia a dia d'avui, i què és el que ofereix com a atractius turístics, és important saber com es va formar.

Com a dada curiosa Islàndia és la massa de terra més jove del planeta; quan van desaparèixer els dinosaures s'estava començant a formar l'illa i no tenia l'aspecte que avui dia té.

Primer de tot, cal recordar que el planeta està en continu moviment, i d'aquests desplaçaments ha sorgit Islàndia, massa de terra que no va pertànyer al súper-continent de Pangea, que es va anar fragmentant i separant fins a formar els actuals continents.

Islàndia es troba just on se separen les plaques tectòniques d'Euràsia i Amèrica.

D'aquesta col·lisió de masses es forma una xarxa de muntanyes submarines de 15.000 quilòmetres separades per una esquerda anomenada dorsal mesoatlàntica, la qual passa just pel centre d'Islàndia.

De fet, la meitat oest de l'illa pertany geològicament a Amèrica i l'extrem oriental a Europa, i és que es triga la mateixa a arribar a Islàndia des de Madrid que des de Nova York.

D'aquesta ferida oberta que es produeix de la separació d'aquestes dues masses de terra immenses, sorgeixen terratrèmols i erupcions volcàniques contínues, que són les que han acabat formant Islàndia.

Qui van ser els primers colonitzadors d'Islàndia

A causa de l' origen geològic d'Islàndia, és molt fàcil entendre que és un país que no ha tingut prehistòria com a Àfrica o Europa.

Tots els pobladors d´aquesta illa van anar arribant posteriorment, i no va ser fa tants anys.

Els primers colonitzadors van ser uns monjos irlandesos que van arribar fins a aquestes terres deshabitades al voltant del 600 dC. després de ser desviats pel mar de la seva ruta original cap a les illes Fèroe.

No es tenen restes físiques de la seva presència, però se sap que això va passar gràcies a les famoses Sagues Islandeses de les que us en parlarem més endavant.

Se sabia de Islàndia des dels temps dels romans, ja que hi havia narracions d'unes terres gelades a uns sis dies de navegació des d'Anglaterra, però la seva colonització no va arribar fins molt després.

Cap a l'any 860 se sap que ja un suec la va explorar, però va ser uns anys després, el 865, quan Hrafna-Flóki Vilgerðarson reporta la notícia a Noruega que hi havia una terra interessant per colonitzar.

A molts us sonarà el navegant i constructor de vaixells Floki de la sèrie víkings.

Això va fer que uns anys després, el 874, Ingolfur Arnarson, un altre víking que per diferents problemes estava desitjant sortir de Noruega, reunirà vaixells, bestiar, servents i es llancés a la colonització.

Va triar Reykjavík per començar el seu nou assentament, i no va ser per casualitat, ja que va llançar uns troncs al mar, i on el corrent els deixés, aquest seria el seu punt de partida.

Ho va fer així amb la idea que es pogués arribar més fàcil, només deixant-se endur pel corrent.

Per tant es va fer el propietari de tota la zona, i és que era molt comú que en colonitzar prenguessis possessió de tot el territori al que puguis arribar en un dia a cavall.

Això va fer que prengués possessió de totes les terres des de Reykjavík fins thingvellir, al famós Cercle d'Or.

Cap al 930 es comencen a adonar que necessiten una forma de govern més estable, per la qual cosa van establir un conjunt de lleis, alhora que decideixen crear el primer parlament democràtic modern.

L'any 1000, com una forma de cohesió, es decideix adoptar el cristianisme per evitar massacres entre tots els pobladors de Islàndia.

A meitat del segle XIII, Noruega inclou Islàndia dins del seu territori; posteriorment passaria a mans de la corona danesa, fins que al segle XIX la seva història va canviar.

Aleshores va aconseguir ser territori autònom, com és Groenlàndia actualment, però a la Segona Guerra Mundial, quan els nazis envaeixen Dinamarca, els islandesos decideixen en 1944 declarar la seva independència.

A partir d'aquest moment, Islàndia es va convertir en un estat completament independent.

El millor lloc per veure tota aquesta història és a thingvellir, En el Cercle d'Or, on es troba la que va ser la residència del primer ministre.

Que són les Sagues Islandeses

Quan parlem de la història d'Islàndia, és important entendre que són Les Sagues.

Els sagues nòrdiques, que és com se les coneix comunament, són diferents visions de la història dels víkings noruecs, des del punt de vista dels diferents grups socials.

Hi sagues de tota mena, i són les que donen forma a la història que coneixem avui dia de totes aquestes regions àrtiques.

Així existeixen sagues dels primers bisbes cristians, sagues dels reis, sagues dels islandesos, sagues cavalleresques, dels temps antics, dels déus, dels poetes, dels proscrits i dels paladins.

Estan ambientades principalment a Islàndia, Noruega y Groenlàndia.

Són narracions en prosa principalment d'origen anònim, que es van produir a la edat Mitjana entre els segle XII i XV.

Això sorgeix de l'època en què es narraven contes i relats, que era un passatemps típic a les llargues nits d'Islàndia; només cal imaginar-se les nits amb una foguera i explicant històries.

Història recent d'Islàndia

Fins fa uns pocs anys, Islàndia era un país força aïllat al qual ningú volia anar, sobretot pel clima tan desagradable que té gran part de l'any.

Era un país al qual ningú no parava atenció.

Però va anar progressant silenciosament, fins que el 2008 va arribar a ser als països més desenvolupats del món.

Però l'alegria els va durar poc, i és que aquell mateix any la crisi mundial els va colpejar molt fort i el país va fer fallida.

La moneda es va desplomar, l'atur va augmentar, i el 97% del sistema financer es va col·lapsar, cosa que porto a la dimissió del president del país.

D'aquesta crisi financera tan complicada va sorgir una primera decisió que començaria a ubicar Islàndia al mapa mundial, i és que en aquest país es va prendre una mesura sense precedents al món: va deixar caure els bancs.

A partir d'aquell moment, el país va viure una ràpida recuperació econòmica ajudat per la caiguda de la moneda i la citada gran erupció del volcà Eyjafjallajökull, el que va canviar la destinació turística del país.

Aquests dos esdeveniments van donar una visibilitat a Islàndia de què no havia gaudit fins aleshores, a partir de llavors s'ha convertit en una destacada destinació turística per als amants dels paisatges i la natura.