Com és Groenlàndia? Curiositats i història

A mesura que les tecnologies avancen i tothom és capaç de compartir els seus viatges, sorgeix una tendència per descobrir racons poc visitats del planeta.

Aquesta tendència està portant a quines destinacions com Noruega, Finlàndia, Alaska o Islàndia cada cop siguin més demandats a la recerca d'aquestes fotos de paisatges poc explorats.

Però hi ha una zona molt poc visitada, que pertany políticament a Europa, però geogràficament a Amèrica, que encara s'aconsegueix mantenir en estat gairebé verge, el que no sabem és quant de temps.

Estem parlant de Groenlàndia, illa àrtica que hem visitat recentment en un viatge amb Terres Polars.

Es tracta de la terra dels esquimals o inuit, que és com se'ls coneix realment, ja que esquimal és una paraula despectiva que significa devorador de carn crua.

El nom original de Groenlàndia en llengua inuit es kalaallit nunaat, que significa terra de persones.

On és Groenlàndia? És un país?

A l'buscar Groenlàndia al mapa, el trobem a les regions àrtiques de Canadà, a la part més al nord del continent americà, però en realitat és una regió autònoma que administrativament pertany a Dinamarca.

Tot i formar part d'un altre país, Groenlàndia té cert grau d'autogovern, però és absolutament depenent de Dinamarca ja que aquest estat nòrdic ajuda econòmicament els groenlandesos.

Sense aquesta ajuda, molts dels només 57.000 habitants d'aquesta illa no podrien sobreviure als durs hiverns.

Groenlàndia és un país que durant gran part de l'any viu congelat i gairebé sense hores de llum solar.

Però a l'estiu tot canvia, hi ha llum tot el dia i es descongelen les costes, deixant veure els impressionants fiords plens d'icebergs que es desprenen de la glacera.

És una illa que no és tan a prop del Pol Nord com pot semblar, almenys la zona més visitada pels turistes, que és la zona sud.

ciutats com Narsaq o fins i tot Nuuk es troben lleugerament per sobre de Escòcia ia l'alçada de Noruega, Suècia i Finlàndia.

Com és Groenlàndia, dades i curiositats

Aquí tens algunes dades que són al·lucinants de Groenlàndia.

Després d'Austràlia, és la segona illa més gran del món, en què gairebé un 80 per cent de les seves superfícies és un enorme glacera de milers de quilòmetres d'extensió.

Si creues el país amb avió, és la millor manera de veure com és d'impressionantment gran.

La glacera és tan gran que té la segona reserva daigua a nivell mundial.

El gel té una profunditat en alguns punts de quasi 3.000 metres. cosa que provoca que hi hagi zones de la glacera que pesen tant que enfonsen el terra fins a estar uns 300 metres per sota del nivell del mar.

Els poblacions a Groenlàndia es concentren a les zones de costa, les quals, com hem comentat, a l'estiu es desgelen.

Durant la Segona Guerra Mundial els nord-americans van utilitzar Groenlàndia com a base aèria, per això la majoria de les pistes d'aterratge actuals i edificis que són a prop dels aeroports van ser construïts per ells.

De fet al costat del aeroport de Qasiurssaq hi ha un dels famosos cementiris de residus que van deixar els americans després d'abandonar Groenlàndia.

Quina fauna hi ha a Groenlàndia?

Pel que fa als animals, la majoria dels mamífers han estat introduïts, com les ovelles i vaques, i en llibertat de manera natural només hi ha óssos polars, caribús i guineus àrtiques.

!No hi ha amfibis!, ni molts dels insectes que sol haver-hi a moltes parts del món, com les formigues.

Això si, hi ha força mosquits de grans dimensions, sobretot quan surt el sol i no fa vent.

A les costes es poden veure sobretot foques, però hi ha moltes espècies de balenes i dofins que passen prop de l'illa, per la qual cosa hi ha zones de Groenlàndia en què la clàssica activitat dels turistes és albirar balenes.

Quant a aus, es poden albirar força àguiles i gavines, a més de moltes espècies d'ocells més petits.

I per als que vulgueu saber si hi ha pingüins, (molts m'ho heu preguntat) la resposta és no; pingüins només hi ha a l'Antàrtic, a l'hemisferi sud del planeta.

Història de Groenlàndia

Groenlàndia és una regió tan poc explorada, que en realitat no se'n tenen gaires registres històrics.

L'única informació que ha pogut ser verificada pels historiadors sobre Groenlàndia, es trobava en dues sagues de relats transmesos via oral, a l'estil de Els Cantars del Mio Cid.

Totes dues, tant la Saga d'Eric el Rojo, Com la Saga dels Holandesos, expliquen les mateixes gestes, víkings que van arribar a Islàndia i van seguir cap a l'oest a conquerir noves terres.

De mica en mica van anar travessant i colonitzant Groenlàndia, fins a arribar a Vinlàndia, a l'actual Terranova, prop de la frontera de Canadà amb Estats Units.

Moltes d'aquestes dades han pogut ser constatades per estudis històrics i antropològics, per això aquestes fonts es prenen com a vàlides.

El problema és que una altra part de les dades no han pogut ser verificades, cosa que no vol dir que no siguin certes; simplement no s'han pogut contrastar per manca de vestigis o iniciatives i mitjans per estudiar-los.

A dia d'avui, després de molts estudis de restes arqueològiques, se sap que per aquí van passar de forma esporàdica durant molts segles diferents tribus esquimals inuit  abans de desaparèixer i deixar l'illa deshabitada.

Però si són certes aquestes fonts, uns quants segles abans d'arribar-hi Cristòfor Colom a Amèrica. ja haurien arribat els víkings a Groenlàndia.

Qui va descobrir Groenlàndia?

El descobriment de Groenlàndia i origen de les primeres documentacions, va ser fruit d'una de les moltes històries de víkings en què es barregen grans navegants, amb desterraments i assassinats.

El relat oficial del descobriment de Groenlàndia compte que va ser Erick el Vermell el primer a arribar a l'illa, després de ser bandejat d'Islàndia, el seu país natal, després d'una baralla en què va matar dues persones de la seva comunitat.

S'explica que tant el pare com el tenien molt mal caràcter.

Aquest exili se li va concedir especialment ja que ell i el seu pare eren considerats uns grans guerrers i persones importants dins de la comunitat, i com a deferència a ells, se li va perdonar la vida a canvi de l'exili de tres anys.

Erick el Vermell a Groenlàndia

Però s'explica que Erick el Vermell va navegar en aquesta direcció perquè ja havia sentit any enrere relats d'altres navegants víkings que havien albirat terres fèrtils i pròsperes per aquestes aigües.

En qualsevol cas, Erick arriba el 982 al lloc de l'actual població de Narsaq en una sola longship construïda amb fusta.

Després d'estudiar les costes, en principi no el convencen gaire, però s'endinsa més a l'interior dels fiords fins a arribar a la localitat de Qassiarsuk.

Aquí és on s'acabaria creant el primer assentament estable al territori americà del qual es té constància.

Just en aquesta zona on més història víking es va desenvolupar és on es troba establert el campament central de Terres Polars, l'agència amb què vam fer el viatge, a 5 minuts amb llanxa de l'aeroport de Narsasuaq.

Passats els tres anys d'exili, Erick decideix tornar a Islàndia per explicar les seves gestes, ia manera de reclam perquè els seus compatriotes s'unissin a ell, va trucar a aquesta nova terra Greenland (denominació de Groenlàndia en anglès).

Era una manera de donar a entendre que eren terres molt verdes i fèrtils i on es podia prosperar, en contraposició a Islàndia (denominació d'Islàndia en anglès), que vol dir terra de gel, quan en realitat Islàndia és molt més verd que Groenlàndia.

Cal tenir en compte que els víkings eren principalment grangers, que acabarien introduint l'ovella i les pastures per alimentar-les.

Per viatjar cap Groenlàndia va arribar a reunir 24 drakkas, amb unes 750 persones, de les quals només n'hi van arribar 14.

Erick s'apropia del fiord fins al punt que li dóna el nom (Eriksfjord, el fiord de Erick) sent la primera colònia víking en Groenlàndia amb intenció destablir-se permanentment.

Quant de temps van estar els víkings a Groenlàndia?

Encara que sembli mentida, els víkings no van aconseguir sobreviure en aquestes terres més de 400 anys i de fet a finals del segle XV es perden les referències que va poder passar amb ells. Simplement desapareixen.

Algunes fonts expliquen que podria haver mort amb la pesta negra portada des d'Europa, o per conflictes amb els inuit, que per aquells anys ja compartien terres amb els víkings o per una petita glaciació que va haver-hi per aquesta època.

I és que cal dir que és una regió on les condicions per aconseguir sobreviure a l'hivern són realment dures.

I si hi va haver un descens de les temperatures, podria ser gairebé impossible sobreviure en aquells anys.

Gran part de la dificultat de sobreviure a Groenlàndia, també avui dia, és la manca de recursos més enllà d'aigua i peixos.

Una cosa molt curiosa de Groenlàndia és que no hi ha arbres i de fet els costa moltíssim créixer.

De fet visitem un petit bosc sencer de la localitat de Igaliku, plantat el 2004, amb arbres que amb prou feines han crescut que es diu el Bosc dels Nens.

Va ser plantat perquè els joves poguessin veure què eren els arbres.

Per tant, l'única manera d'aconseguir fusta era comerciant o esperar que els corrents del mar portessin troncs des de terres llunyanes.

Primera Església Cristiana d'Amèrica a Groenlàndia

Leif Ericksson, el fill de Erick el Vermell que creia en la mitologia nòrdica, per aconseguir recursos va navegar fins a Islàndia, on el van obligar a reconvertir-se al cristianisme i expandir-ho si volia comerciar.

En el temps que havien passat a Groenlàndia hi havia un corrent de cristianització que ja havia arribat a les cultures nòrdiques

Després de moltes discussions familiars amb Erick i la seva dona, va acabar acceptant propagar el cristianisme, el que el va portar a construir a Qassiarsuk la primera església cristiana en territori americà.

Els víkings seguirien la seva expansió desenvolupant dos assentaments principals més al sud, Igalicu, y Nuuk, al sud-oest (actual capital).

Actualment si vols conèixer quines són totes les ciutats on hi va haver pobles víkings, només cal veure un mapa i les ciutats que tenen dos noms són les que van tenir cultura víking.

A la segona meitat del segle XIII, Noruega reivindica el control sobre Groenlàndia i comença el declivi de la població amb la manca de recursos.

Això porta a un descens entre la població víking durant el segle XIV, fins a la seva extinció al segle XV, cosa que curiosament coincideix en temps amb els viatges de Cristòfor Colom.

Els inuit a Groenlàndia

La població inuit ve originalment des de la zona de Sibèria, van creuar l'estret de Bering i es van anar expandint des d'Alaska fins a terres àrtiques de Canadà.

Es pensa que hi podria haver algunes tribus paleig-esquimals inuit a la zona oest de l'illa, molts segles abans de l'arribada dels víkings, Ja que els inuit eren nòmades.

En qualsevol cas, se sap que aquestes poblacions van desaparèixer i que l'illa es va mantenir deshabitada diversos segles.

Els primers registres fiables sobre les més recents arribades es remunten a principis del segle XIV, quan es van assentar de forma definitiva a Groenlàndia.

Es tracta d'una comunitat caçadora nòmada que movia els assentaments en funció dels desplaçaments dels animals salvatges, sobretot els caribús, balenes, foques i óssos polars.