Què veure a Monemvasía (Grècia), poble amb encant a Peloponès

En preparar el darrer viatge a Grècia hi havia diversos llocs que despertaven molt la nostra curiositat, un no d'ells era Monemvasia, i ara podem dir que val la pena desviar-se per conèixer-ho.

L'interès de la llogaret medieval fortificat de Monemvasia comença per la seva pròpia ubicació, a una estranya illa que està gairebé enganxada al continent, però també atrau per la seva arquitectura i la seva història.

El conjunt ara està molt ben restaurat, per la qual cosa és una delícia recórrer-ho lentament.

Diverses de les cases han esdevingut hotels amb encant, restaurants, cafès i botigues.

Monemvasia, poble amb encant a Peloponès

Per tot això no dubtem a recomanar la visita a Monemvasia a l'hora de preparar un viatge de turisme pel Peloponès, a Grècia.

Segur que es converteix en una de les etapes inoblidables del recorregut.

Monemvasia treu el cap a la costa oriental del Peloponès, i una certa llunyania l'aparta dels itineraris més coneguts d'aquesta part meridional de Grècia.

Per això no ha esdevingut una de les destinacions estrella d'aquesta península fins fa relativament pocs anys, si bé ara és un dels llocs més encantadors de tota Grècia.

On és i com arribar a Monemvasia a Peloponès

Monemvasia es troba en un illot que és una immensa penya d´uns 150 metres d´alçada i parets molt verticals, que està connectat amb el continent per una carretera.

El més curiós és que la petita llogaret medieval fortificat de Monemvasia no és visible des de la costa ja que s'amaga darrere de l'immens promontori que ocupa l'illa, a la part més allunyada del continent.

El seu nom explica la ubicació ja que prové de moné embassament, “una entrada” en grec.

Una altra curiositat sobre el nom és que va donar origen al de malvasia ja que aquesta mena de vi s'exportava principalment des d'aquest port.

davant Monemvasia, a la part continental, es troba Gefira, una petita població moderna on hi ha força allotjaments i restaurants, una opció més econòmica per als visitants encara que probablement amb menys encant.

Curiositats història de Monemvasia

Gran part de l'interès de Monemvasia es deu, a més a més de la seva peculiar situació geogràfica, a la seva llarga història.

La població va ser fundada l'any 583 per l'emperador bizantí Maurici com a lloc de refugi per a la població de la zona que patia els atacs de diferents pobles bàrbars.

Els primers habitants de Monemvasia es van instal·lar a la part superior del promontori, que és relativament pla i una veritable fortalesa natural.

El lloc va viure el seu moment d'esplendor a partir de la segona meitat del segle XIII, quan els privilegis comercials atorgats pel emperador Miquel VIII Paleòleg el van convertir en un important port pel qual passava tot el comerç entre Constantinoble i el Mediterrani occidental.

En aquesta època Monemvasia es va convertir en el principal port de Mestre, La capital de anguila morena, com era conegut el Peloponès en aquesta època.

Un lloc tan important va ser assetjat nombroses vegades i per aquí van passar mercenaris catalans, enviats papals, l'armada veneciana i, per descomptat, els exèrcits otomans.

El 1821 va ser la primera ciutadella alliberada pels insurgents grecs.

No obstant això, als anys 70 del segle XX aquesta petita població estava pràcticament abandonada i en ruïnes.

Però un intens procés de reconstrucció i renovació, molt ben realitzat amb materials i estils tradicionals, ha permès preservar la unitat del conjunt i convertir-lo en un dels pobles més atractius de Grècia.

Què veure a la visita de Monemvasia a Peloponès

Les condicions peculiars del seu emplaçament fan que puguem dividir Monemvasia en una ciutat alta i una altra baixa, al capdamunt de la roca ia la vora del mar, respectivament.

La via d'accés natural és des Gefira i continuant per la carretera fins a l'entrada occidental de la muralla.

Després veurem que la ciutat està envoltada per tres costats per una muralla. Pel costat nord, no és necessària ja que la mola rocosa serveix com a protecció.

En temporada alta el millor és venir caminant des de Gefira ja que probablement no trobem lloc per aparcar el cotxe.

Ocasionalment hi ha un servei d'autobús, encara que realment no és indispensable.

L'entrada per la porta fortificada de la muralla permet accedir directament al carrer principal.

Aquesta via està envoltada de cases de dos pisos i la majoria estan dedicades a negocis turístics.

Església de Christos Helkomenos a Monemvasia

S'arriba llavors a la plaça principal, on es troba la església de Christos Helkomenos, el temple principal de Monemvasia.

El campanar, d'estil italià, va ser aixecat al segon període de dominació veneciana.

A la mateixa plaça es troba el museu arqueològic local, ubicat en una antiga mesquita, i l'antiga residència del Bisbe de Monemvasia.

Des d'aquí el millor és vagar sense rumb pels carrerons del voltant que pugen i baixen i moltes vegades es converteixen en passadissos, deixant-se sorprendre cada volta per diferents indrets molt atractius.

Probablement acabarem tornant a la plaça diverses vegades en aquest recorregut.

En algun moment trobarem la porta sud de la muralla, la qual s'obre directament al mar. És un racó molt suggestiu, i es pot pujar dalt d'aquesta part de la muralla i recórrer-la en part.

Ermita bizantina de Panagia Chysaphitissa a Monemvasia

Més endavant arriba a un gran espai obert al costat de la muralla.

En aquest lloc destaca la església blanca de Panagia Chysaphitissa, que és com una ermita bizantina completament emblanquinada.

Des d'aquesta zona es pot sortir del recinte emmurallat per la porta oriental. A l'exterior només hi ha roca i mar i un corriol permet arribar de seguida al far.

De tornada a l'interior comencem a pujar lentament, i al camí trobarem diferents esglésies, com la de Agios nikolaos, i diverses més que no se sap a qui estaven dedicades.

La pujada cap a la part superior del promontori, on es trobava la Ciutat Alta, cal prendre-la amb tranquil·litat ja que la costa és molt pronunciada i el terra molt irregular.

És el moment de recordar el consell habitual de portar un calçat còmode i resistent i, sobretot a l'estiu, anar ben protegit contra el sol.

Sempre cal portar una mica d'aigua, encara que segur que abans d'emprendre la pujada ens aturarem en algun cafè.

Hi ha diversos amb terrasses molt atractives des d'on es tenen excel·lents vistes de la part baixa de la ciutat i el mar que s'estén fins a l'horitzó.

La pujada, com ja s'ha dit, cal prendre-la amb tranquil·litat. Cal evitar esforços innecessaris i, sobretot, gaudir del panorama que es va obrint a cada pas.

En un moment es distingeix una sendera que condueix cap a la dreta a una minúscula capella que s'obre a la paret vertical.

El camí cap a la part superior ha de travessar dues portes des d'on es defensava la ciutat en cas d'atac.

Millors vistes panoràmiques de Monemvasia

En arribar a dalt hi ha una mena de terrassa des d'on un treu el cap a l'infinit i la vista vola sobre les teulades de Monemvasia.

Aquesta part superior està esquitxada de restes d'edificis, moltes en ruïnes.

Tot i que la tendència natural seria dirigir-se directament cap a Santa Sofia, el millor és girar a la dreta per després gaudir d'una vista sorprenent d'aquesta església que treu el cap al precipici.

Església de Santa Sofia a Monemvasia

Santa Sofia és la principal església de Monemvasia i està relativament ben conservada perquè esdevingué mesquita després de l'ocupació otomana.

L'església és bizantina, del segle XII, encara que amb afegits venecians.

Al seu interior destaca la cúpula, els capitells de les columnes i, sobretot, els frescos que apareixen a diferents parets.

Si es disposa de temps, encara és possible pujar fins a dalt de la roca, on hi havia el castell, i en baixar hi ha dues possibilitats.

D'una banda podem entrar de nou a la ciutat Baixa, però també prendre un corriol cap a la dreta i tornar cap a Gefira caminant tranquil·lament pel vessant evitant així el trànsit de la carretera.