Així és la visita del Castell d'Edimburg (Escòcia): què veure, horaris, preus

Sense cap dubte, el gran monument que tindrà gran protagonisme al teu visita d'Edimburg, etapa principal en un viatge a Escòcia, És el gran castell amb el seu impressionant emplaçament a la part alta de la ciutat medieval.

El Castell d'Edimburg es troba al cim rocós d'un antic volcà ja apagat, i des dels miradors se'n tenen les millors vistes panoràmiques de la ciutat i del golf on està situada la capital escocesa.

Per contra, des d'importants zones turístiques d'Edimburg, com és el parc de Princes Street, o des de la turó Calton Hill, el castell es converteix en el gran referent de les millors vistes de la ciutat medieval.

Per a visitar el castell d'Edimburg, has de pujar al turó de la ciutat medieval, on arribaràs a la Royal Mile.

Aquest és el llarg carrer que puja des del Palau de Holyroodhouse, actual residència oficial de la reina d'Escòcia, fins a dalt del turó on s'assenta el castell.

Curiositats de la història del Castell d'Edimburg

En realitat, el Castell d'Edimburg és un gran complex d'edificis i fortificacions que es van començar a construir al segle XII, i que s'ha completat i remodelat fins al mateix segle XX.

Ja l'any 1140 era la seu del Parlament d'Escòcia.

A més, aquesta gran fortificació va ser la residència dels reis d'Escòcia fins que el 1603 es van unir els regnes d'Anglaterra i Escòcia, moment en què la residència reial va ser traslladada a Londres.

Pujant per Royal Mile, un cop has passat la gran torre punxeguda de l'edifici de El Hub, arribes a la gran esplanada que hi ha davant de la porta d'accés al castell.

Per a la visita teniu l'opció d'apuntar-vos a un tour pel Castell d'Edimburg, amb un guia en espanyol i una hora i mitja de durada, amb la entrada sense cues inclosa.

Però si prefereixes visitar el monument pel teu compte, a continuació et destacaré els principals racons que has de conèixer durant el recorregut.

És així l'experiència de la visita del Castell d'Edimburg

Si vas a visitar Edimburg al mes d'agost, com vaig fer jo durant el meu últim viatge a Escòcia, el que trobaràs en aquesta esplanada són les impressionants grades que es munten per poder veure el gran espectacle del Military Tattoo.

Aquest és un gran esdeveniment que es té lloc durant totes les nits coincidint amb la celebració del Festival Internacional d'Edimburg.

Porta del Rastrillo a Castell d'Edimburg

Per entrar al recinte creuaràs per la Porta del Rastrillo (la seva denominació en anglès és Portcullis Gate), la qual sempre ha estat l'accés principal d'aquesta gran fortificació, ja que l'emplaçament sobre una cinglera només ofereix una entrada fàcil pel costat est.

La Porta del Rastrillo té una enorme estructura construïda el 1573 després del llarg setge que va destruir la torre que des del segle XIV servia d'accés a la gran fortificació.

Comprovaràs que, en realitat, es tracta de dues portes, i entre mitges de totes dues trobaràs les taquilles.

Només superar la segona porta, quan ja has entrat realment al Castell d'Edimburg, a la dreta hi ha l'oficina amb el servei de guies del castell i d'audioguies.

La Gran Escala del Castell d'Edimburg

A l'esquerra veureu la Gran Escala, la qual, amb els seus 70 costeruts costeruts, era històricament era l'accés principal al castell.

La seva incomoditat per al transport d'objectes voluminosos, o la impossibilitat que els carros poguessin pujar, va fer que s'habilitarà un accés més còmode, pujant per costes que envolten la fortificació.

Mirador de la Bateria d'Argyle a Castell d'Edimburg

Ja durant el teu recorregut pel Castell d'Edimburg, tindràs ocasió de gaudir de les belles vistes de la ciutat des dels seus nombrosos miradors passejant per les diferents fortificacions, amb les bateries de canons.

El primer mirador és el de la Bateria d'Argyle, un tram de la muralla en què se situen sis canons fabricats el 1810, durant les guerres napoleòniques.

Evidentment no són els canons originals, ja que la Bateria d'Argyle es va construir a la dècada de 1730.

Des de la Bateria d'Argyle tens, en primer pla, vistes panoràmiques del parc de Carrer dels Prínceps, amb l' Monument de Scott, i al fons veuràs el turó de Calton Hill.

També cal destacar l'impressionant edifici del Hotel Balmoral, a la citada Carrer dels Prínceps.

Canó de la Una a Punt al Castell d'Edimburg

Segons avances per la muralla del castell trobaràs el Canó de la Una a Punt, l'única peça que hi ha a la denominada Bateria de Mills Mount.

Aquest nom del canó descriu clarament la principal funció d'aquest canó: ser disparat gairebé cada dia de l'any a les 13 hores (llevat dels diumenges, divendres Sant y Nadal).

La idea va sorgir el 1861 a imatge i semblança d'un canó que a París complia les mateixes funcions.

En l'actualitat, el Canó de la Una a Punt és una peça moderna de 105 mm que es va muntar el 2001.

Al costat d'aquest canó hi ha l'antic Coberta per a Carros, edifici construït al segle XVIII amb capacitat per albergar fins a 40 carros.

Ara el trobem ocupat pel cafè restaurant del castell.

Passeig per la fortificació interior, les muralles i els canons

Per accedir a aquesta zona més protegida del castell, haurem de passar per la Porta de Foog, la qual va ser construïda al segle XVII, precisament per enfortir les defenses interiors.

Els seus murs de gran amplada estan habilitats per col·locar canons.

En aquesta zona interior trobarem els edificis més destacats del Castell d'Edimburg, els que circumden la denominada Plaça de la Corona.

Dins d'aquesta zona fortificada del Castell d'Edimburg, podrem passejar per les muralles i passarem per la Torre d'Argyle.

Construïda el 1887, passant a ocupar la part superior de la Porta del Rastrillo, l'objectiu inicial era que allotgés les joies de la Corona, cosa que mai no ha passat.

En aquesta zona de les muralles interiors, també veurem el curiós cementiri caní, una petita zona enjardinada, on des del 1840 s'han anat enterrant les mascotes del regiment i els oficials del castell.

Per finalitzar el nostre passeig per aquestes muralles, també en trobarem unes bateries de canons que apunten cap al centre de la ciutat moderna d´Edimburg.

Des d'aquests canons tenim la sensació de poder “destruir” el Monument de Scott o el Hotel Balmoral.

Capella de Santa Margarita, edifici més antic d'Edimburg

Un cop hagis pujat pel pendent cap a la fortificació interior, després de creuar la Porta de Foog, a dalt veuràs un petit edifici de pedra: és la Capella de Santa Margarida.

Estaràs davant l'edifici més antic d'Edimburg, doncs aquesta capella va ser construïda l'any 1130 per complir les funcions de capella reial.

la petita Capella de Santa Margarida al seu exterior ens mostra una imatge extremadament austera, però és al seu interior on descobriràs una decoració molt senzilla però de gran encant.

Els visitants ens amunteguem al petit interior de la capella per contemplar les belles vidrieres dels petits finestrals inserits al mur de pedra de gran amplada.

Davant de l'altar podreu veure un petit arc amb belles motllures.

La Capella de Santa Margarida del Castell d'Edimburg va ser utilitzada durant el segle XVI com a magatzem de pólvora, per a la qual cosa es va construir el sostre voltat de pedra.

Actualment aquesta petita i històrica capella se segueix utilitzant com a lloc exclusiu per a la celebració de casaments i batejos.

Canó Mons Meg a Castell d'Edimburg

A destacar també el gran canó Mons Meg.

Si bé la Bateria d'Argyle, just a l'entrada del recinte del castell, i el Canó de la Una a Punt, es troben entre els més destacats, sens dubte la gran “estrella” entre els canons de la fortificació és el conegut com Mons Meg.

El gran canó Mons Meg va ser fabricat a la ciutat belga de Mons el 1449, i amb els seus sis tones de pes, amb l'última tecnologia armamentística de l'època, disparava projectils de 150 quilos de pes.

En 1457 Jacobo II d'Escòcia ho va rebre com a regal, i en els anys posteriors va ser utilitzat per al setge de diversos castells a Escòcia.

Però a causa del seu excessiu pes i les dificultats per transportar-lo (podia recórrer només cinc quilòmetres al dia arrossegat per cent homes), va deixar de ser utilitzat com a arma de setge el 1550.

A partir de llavors, el canó Mons Meg es va utilitzar com canó de salves.

Potser el seu moment clau va ser quan el 1558 es va disparar per celebrar el casament de Maria Estuardo, i la bala va aconseguir més de tres quilòmetres, arribant fins on ara es troba el Jardí Botànic d'Edimburg.

L'última vegada que es va disparar va ser el 1681, però com que el tub va esclatar, el canó va quedar abandonat durant anys al Coberta per a Carros.

Després d'un viatge a Londres, el 1754, finalment va tornar el 1829 fins al seu actual emplaçament a la fortificació interior del castell.

Quan tinguis ocasió de veure el canó de Mons Meg, Davant de la Capella de Santa Margarida, recorda que es tracta del canó més important en la història militar d'Escòcia.

Museu Nacional de la Guerra

Altres racó que també podràs veure al teu passeig el castell és el Museu Nacional de la Guerra.

Va ser obert al públic el 1933 com a complement del Monument Nacional als Caiguts d'Escòcia, que havia estat inaugurat sis anys abans a la Plaça de la Corona, dins de la fortificació superior del castell.

Al mateix recinte on està el Museu de la Guerra es troba el mirador oest del Castell d'Edimburg, on tindrem noves vistes panoràmiques de la ciutat.

Per arribar a aquesta zona del castell, un cop hem creuat la Porta del Rastrillo i hem deixat a la dreta la Bateria d'Argyle, al mirador nord, i l'antic Coberta per a Carros, passarem al costat de la Residència del Governador.

Des d'aquí hem de baixar per un curt pendent que ens portarà fins a la muralla on es troba mirador oest.

Aquesta zona, on ara hi ha diversos edificis, inicialment va ser utilitzada per construir un polvorí, l'any 1748.

Amb posterioritat es van construir magatzems d'artilleria, que a finals del segle XIX van passar a ser utilitzats com a hospital militar. I és en aquests edificis on actualment se situa el Museu Nacional de la Guerra.

En aquest museu podrem veure la història militar d'Escòcia, des del segle XVII, amb exposició d'uniformes, armes, proveïments i pintures amb retrats de militars.

També hi ha exhibicions temporals, com la que vaig poder visitar al meu viatge a Edimburg, una exposició de fotografies amb retrats de soldats britànics durant la seva missió a l'Afganistan, realment impressionant.

A la muralla contigua als edificis del Museu Nacional de la Guerra hi ha el mirador oest del castell. A la bonica vista panoràmica que tenim d'Edimburg, destaquen les torres de la Catedral de St. Mary.

Monument Nacional als Caiguts d'Escòcia

Un dels edificis de la Plaça de la Corona del Castell d'Edimburg l'origen del qual no és de l'època medieval és el Monument Nacional als Caiguts d'Escòcia.

Quan arribem al punt central i més elevat, del Castell d'Edimburg, que és la citada Plaça de la Corona, a la part nord veiem un gran edifici que, a primera vista, ens sembla una església, però fa molt de temps que no ho és.

Realment, quan es va construir el Castell d'Edimburg a la edat Mitjana aquest espai estava ocupat per una església, la de Sant Maria, però quan es va ampliar el castell a la dècada de 1530, l'església va passar a convertir-se en un magatzem de municions, fins que el 1754 va ser demolida per ser ocupat el seu espai per uns barracons .

Ja el 1923 es va decidir substituir els barracons, que ja no s'utilitzarien, pel Monument Nacional als Caiguts d'Escòcia durant la Primera Guerra Mundial.

Inaugurat el 1927, posteriorment es va ampliar el memorial als caiguts a la Segona Guerra Mundial i en conflictes posteriors.

Quan entrem en aquest gran edifici monument, realment tenim la sensació de trobar-nos a la nau principal d'una església, encara que tota la decoració, tant d'escultures com a les vidrieres, fan referència a escenes de guerra o elements conceptuals com el Valor o la Pau .

Gran Saló del Castell d'Edimburg

Un dels dos edificis originals que queden a la Plaça de la Corona és el Gran Saló, i la visita d'aquesta zona noble del castell adquireix una rellevància especial.

Es tracta d'un edifici construït l'any 1511 amb l'objectiu de ser utilitzat com a saló de cerimònies, però per diverses circumstàncies, la seva veritable història està més lligada a albergar una caserna de tropes que a fer celebracions.

D'una banda, els hereus del rei Jacobo IV, que va ser qui va encarregar construir el Gran Saló del Castell d'Edimburg, va preferir fer les celebracions al Palau de Holyrood.

I posteriorment, el 1680, després de l'ocupació del castell per les tropes de Cronwell, va ser quan el Gran Saló es va convertir en caserna de tropes.

El Gran Saló que veiem ara, la visita del qual ens trasllada totalment a les grans festes medievals, és el resultat d'un gran restauració realitzada el 1886. Per això, la majoria dels objectes i racons que podem veure foren incorporats amb la remodelació.

Tot i això, si aixequem la vista, l'original sostre de fustes entramades, el qual és dels més importants que es conserven a Gran Bretanya.

Ens hem de fixar també en els suports de pedra amb figures renaixentistes que subjecten les principals bigues del sostre de fusta.

Finalment, en el Gran Saló del Castell d'Edimburg també ens cridarà molt l'atenció la seva gran xemeneia, els panells de fusta d'estil gòtic i les vidrieres, tot i que tots aquests elements formen part de la restauració de l'edifici medieval.

Antic Palau Reial al Castell d'Edimburg

Finalment, el teu recorregut el completaràs amb la visita d'un dels llocs més importants del castell, el qual també es troba a la citada Plaça de la Corona.

Em refereixo a l' antic Palau Reial, el qual es va començar a construir l'any 1430 per convertir-se en la residència del Rei d'Escòcia.

Però aviat va ser substituït per a tal fi després de la construcció, el 1529, del Palau de Holyroodhouse, situat a l'extrem est de la ciutat medieval d'Edimburg.

De l'edifici original del Palau Reial, al seu interior pràcticament no se n'ha conservat res, encara que encara en podràs veure una ampul·losa xemeneia a la planta baixa.

Amb posterioritat, Jacobo VI d'Escòcia i I d'Anglaterra, Fill de Maria Estuardo, a principis del segle XVII va encarregar una completa remodelació del Palau Reial, tant exterior com interior.

Bona part de l'edifici resultant és el que podem veure actualment quan arribem a la Plaça de la Corona.

Del mateix, exteriorment, en destaca l'alt torrassa central amb un rellotge al seu frontal.

Com i on veure les Joies de la Corona d'Escòcia

I és precisament a l'edifici del antic Palau Reial d'Escòcia on durant la teva visita del castell de Edimburg podràs veure les Joies de la Corona escocesa.

A l'hora de visitar l'interior del Palau Reial del Castell d'Edimburg no esperis veure grans salons o estades.

En realitat és un breu recorregut per la part baixa del mateix, on a més de veure la històrica xemeneia, visitareu una petita exposició on se'ns mostra la història del regne d'Escòcia.

El punt culminant de la visita és la Cambra de la Corona, sala cuirassada on es guarden i exposen els Honors d'Escòcia (no es poden fer fotos).

Aquesta exposició no té res a veure amb la de les Joies de la Corona d'Anglaterra que pots veure a la Torre de Londres.

És molt més senzilla, tant per la petita sala on es guarden, com per les joies que veiem.

els anomenats Honors d'Escòcia ho conformen la Corona, el ceptre i l'espasa cerimonial que es van usar per primera vegada a la Coronació de Maria EstuardEn 1543.

Forjats a Escòcia ia Itàlia, des de 1651, les Joies de la Corona d'Escòcia es van ocultar perquè no caiguessin en mans de Cromwell.

El 1707, després de la signatura del Tractat de la Unió entre Anglaterra i Escòcia, van ser guardades a la Cambra de la Corona que ara visitem.

Finalment, Walter Scott les va treure de nou a la llum el 1818, per ser finalment exposades al públic.

Horaris visita del castell d'Edimburg

Els horaris de visita del Castell d'Edimburg són, d'abril a setembre, des de les 9,30 hores fins a les 18 hores, amb darrera entrada a les 17 hores.

D'octubre a març podeu visitar el castell de 9,30 a 17 hores, també amb últim accés una hora abans.

Preus entrades del castell Edimburg

Els preus de les entrades per visitar el castell d'Edimburg són, adults, 19,50 lliures; nens de 7 a 15 anys, 11,40 lliures; i sèniors +65, 15,50 lliures.

La entrada és gratis per als nens menors de 7 anys.

Com visitar el castell Edimburg sense cues

Ara bé, has de tenir en compte que el Castell d'Edimburg és un del cada vegada major nombre de monuments a Europa per a les visites dels quals es produeixen llargues cues.

Això va passar quan vaig anar a visitar el castell un dia del mes d'agost a última hora del matí, de manera que vaig poder estimar una demora molt llarga a la cua de més d'una hora.

Finalment prenem la decisió de fer la visita a darrera hora de la tarda, quan la cua ja era d'un quart d'hora.

Per tant, si penses visitar-ho en temporada alta de turisme, el millor és fer la compra en línia de les entrades amb antelació al teu viatge.

Visita guiada del castell d'Edimburg

O també tens una opció més completa i interessant que és apuntar-te a aquesta visita guiada pel castell d'Edimburg que ja inclou la entrada sense cues.

Amb la companyia d'un guia en espanyol, durant dues hores coneixeràs curiositats històriques d'aquest monument i descobriràs els seus principals racons (aquí tens una altra alternativa de la visita guiada en anglès i altres idiomes).

Finalment tens una opció més completa que et serveix per a la teva visita de la ciutat, que és comprar el passi turístic Ticket Royal Edimburg, el qual inclou les entrades sense cues per visitar el castell d'Edimburg i el palau Holyroodhouse.

I així mateix, pots utilitzar tots tres autobusos turístics que recorren la capital escocesa i visitar el HMY Britannia, vaixell que va ser residència naval de la família Reial durant 44 anys.