Com visitar i què veure a Museu Àfrica Central (Brussel·les): horaris, preus

Una de les històries que potser menys coneixem de l'època de la colonització dels europeus a Àfrica és la de l' Congo Belga.

Almenys fins al nostre recent viatge a Brussel·les tot just sabíem més enllà que un petit país com Bèlgica també va tenir presència colonitzadora en aquest continent durant la primera meitat del segle XX.

I la veritat és que es tracta d'una de les etapes més negres de la coneguda com colonització d'Àfrica, en la qual pots aprofundir en un viatge cultural a la capital belga amb dos punts de referència, el barri africà Matonge i el museu d'Àfrica, recentment reobert al públic.

En aquest viatge vam participar en una molt interessant visita guiada pel barri de Matonge i altres llocs que a Brussel·les tenen relació amb la història del Congo Belga.

Curiositats història del Congo Belga

La colònia del Congo Belga té els seus orígens en el denominat Estat Lliure del Congo, resultat de l'especial interès del que va ser segon rei de Bèlgica, Leopold II, perquè aquest país tingués una colònia.

Com a conseqüència de la seva ambició personal, davant del gairebé nul poder de la Monarquia a Bèlgica, el rei Leopold II a títol particular va encarregar a l'explorador britànic Henry Morton Stanley que fes un viatge d'exploració per aquest territori del centre d'Àfrica.

En aquest viatge va recórrer a peu més de 4.000 quilòmetres per un territori on no existia un país, i en canvi hi havia fins a 200 llengües diferents.

El 1885, durant la Conferència de Berlín en què els països europeus implicats en la colonització es van repartir els territoris africans, va ser quan es va establir el citat Estat Lliure del Congo com a propietat privada de Leopold II.

Leopold II i l'Estat Lliure del Congo

A partir de llavors, i davant la gran demanda de cautxú per a pneumàtics que començava a haver-hi al món, es va establir una rígida política de colonització i repartiment dels territoris “nacionalitzats” en concessions per a empreses privades.

Per la seva banda, Leopold II es va enriquir en aquesta aventura colonitzadora privada.

I això que aleshores no se sabia de la gran riquesa mineral de coure i urani de gran qualitat que tenia aquest territori de selva que suposava 80 vegades el territori de Bèlgica.

Per a aquesta colonització es va utilitzar un exèrcit de mercenaris nadius amb oficials europeus, la Força Pública, els quals van arrasar pobles sencers assassinant als seus pobladors.

Les atrocitats que es van realitzar durant la colonització, entre les quals va destacar que es tallessin les mans de les víctimes del dit exèrcit, va portar que aquesta època fos coneguda com el genocidi congolès.

Si bé en aquesta etapa van morir milions de congolesos, i la seva població va quedar a la meitat, la raó principal d'aquestes morts van ser les malalties portades al continent africà pels europeus.

Fundació i indendència del Congo Belga

Finalment, el novembre de 1908, per les pressions internacionals que van portar a la renúncia per part de Leopold II com a propietari d'aquests territoris, aquests van ser annexionats pel Estat de Bèlgica sota l'abans esmentada denominació de Congo Belga.

A partir de llavors la situació econòmica i social va millorar sensiblement, si bé en el marc d'una política de colonització considerada com paternalista.

En un context en què mai es va voler incorporar el Congo Belga al Regne de Bèlgica, a la dècada dels 50 va haver-hi diverses rebel·lions nacionalistes amb el propòsit de forçar Bèlgica a convertir aquest territori en un estat autònom.

Va ser finalment al juny de 1960 quan es va acordar la independència de la República Democràtica del Congo.

Actualment, aquest país africà és un dels més rics del món en matèries primeres, i amb una població de les més pobres del món.

Què veure al barri africà Matonge a Brussel·les

Actualment al centre de Brussel·les pots veure diversos racons que recorden aquesta època, com la Casa Africana a prop de l' Palau Reial, lloc de formació per a congolesos.

A la zona exterior de l'esmentat Palau Reial destaca la gran escultura eqüestre de Leopold II, la qual va ser realitzada amb coure i estany portats del Congo.

I molt a prop hi ha el citat Matonge, barri multicultural on es van instal·lar els congolesos després de la independència, el nom dels quals es correspon amb el d'un popular barri de Kinshasa.

En l'actualitat a Matonge es concentren no només congolesos, sinó també població originària d'altres països centreafricans.

en aquest barri comercial africà de Brussel·les trobes tota mena d'establiments amb productes d'origen africà, des de botigues d'alimentació amb fruites i verdures, fins a roba, productes cosmètics o perruqueries.

Un eix del barri és la galeria comercial d'Ixelles, plena de botigues africanes, i durant la visita de la qual et demanaran cert respecte evitant fer fotos.

A destacar també els restaurants africans on pots degustar especialitats gastronòmiques del dit continent, com el Moambé, plat típic de l'Àfrica Central elaborat amb pollastre, crema de nou de palmell, arròs blanc i fins a nou ingredients.

Museu d'Àfrica Central a prop de Brussel·les

Per completar la ruta cultural per la memòria del Congo Belga en Brussel·les, a la propera localitat de Tervuren, a 20 quilòmetres de la capital belga, has de visitar el museu d'Àfrica Central.

Els seus orígens es remunten a l' Exposició Internacional de Brussel·les de 1897, quan una vegada clausurada, el rei Leopold II va encarregar traslladar a un palau la secció colonial de la mateixa amb la intenció de fer propaganda de la seva aventura colonial a Àfrica.

aquest primer museu permanent del Congo on es mostraven des d'objectes etnogràfics i artístics fins a animals, aviat es va quedar petit, i aleshores el rei va encarregar a Charles Giraut, arquitecte del Petit Palais de París, la construcció d´un nou i gran edifici d´estil neoclàssic.

l'anomenat museu del Congo Belga va ser inaugurat el 1910, i després de la independència d'aquest país va passar a denominar-se Reial Museu d'Àfrica Central.

Ja en l'actualitat, aquest museu ha estat reinaugurat el desembre del 2018 després d'una profunda renovació aprovada el 2006, i acabada amb el museu tancat al públic durant els darrers cinc anys.

L'objectiu ha estat canviar completament el seu enfocament ja que la seva col·lecció colonial havia quedat completament desfasada amb els temps actuals.

Què veure a la visita del museu Àfrica Central de Brussel·les

Alhora s'han ampliat les instal·lacions per tenir una superfície d'11.000 metres quadrats, alhora que s'han modernitzat i s'ha construït, fora de l'edifici neoclàssic un Centre de Visitants, pel qual ara s'accedeix al museu.

en aquest Centre de Visitants es troba una sala tipus magatzem per la qual, abans de visitar la col·lecció actual, podeu passar i veure peces d'estil colonial i paternalista que se n'han retirat, com és l'estàtua del home-lleopard, que mostra la imatge d'un africà salvatge i primitiu.

Amb moltes pantalles multimèdia i interactives, les sales del museu tenen diferents temàtica, des de la història d'Àfrica Central i l'època colonial, A la vida i art al Congo en l'actualitat.

En una sala de biodiversitat es conserven alguns animals dissecats, entre els quals destaquen un elefant, una girafa i un rinoceront.

Horaris museu Àfrica Central

Els horaris de visita del museu d'Àfrica Central són, de dimarts a divendres, de 10 a 17 hores, i dissabtes i diumenges, de 10 a 18 hores, amb darrer accés mitja hora abans del tancament.

El museu està tancat a les visites els dilluns i els festius 1 de gener, 1 de maig i 25 de desembre.

Preus entrades museu Àfrica Central

Els preus de les entrades per visitar el museu són, adults, 12 euros; sèniors+65, 8 euros; estudiants de 18 a 26 anys i persones amb discapacitat, 4 euros; i nens menors de 18 anys, gratuït.