Avui hem sortit molt aviat de l'hotel, cap a les 7 del matí, ja que teníem gairebé 1.100 quilòmetres per endavant fins arribar a Nashville, En el nostre viatge costa a costa pels Estats Units i Canadà.
Al matí, amb tot el sol sobre nosaltres, hem hagut de parar diverses vegades a passejar, fer algun cafè i/o Coca Cola, i fins i tot dormir una estona, ja que tenia somnolència.
La veritat és que se'm tancaven els ulls, i atès que Aurora no portava l'original del seu carnet de conduir, imprescindible perquè el permís internacional de conduir tingui validesa, preferim no arriscar-nos que ella conduís, i hem decidit parar de tant en tant.
Les carreteres són fantàstiques, ben indicades, on és molt difícil perdre's, i Maggie (el GPS) i jo ja ens coneixem i estem en una bona sintonia després d'una setmana de compartir itinerari.
Els cartells d'informació a les autovies (interestats) són molt complet, A cada sortida t'informen de les benzineres disponibles, allotjaments i restaurants existents, de llocs turístics propers…
Important: el preu de la gasolina és, aproximadament, la meitat que a Espanya.
En general, els cotxes de policia s'amaguen sota els ponts, a l'espai entre els dos sentits de marxa a l'autovia.
Ja comencem a adonar-nos que les llargues carreteres fan imprescindible un fixador de velocitat al cotxe.
D'aquesta manera els peus poden descansar gran part del trajecte.
En ruta parem a menjar en un establiment anomenat Quaker Barrel, que ja havíem visitat en alguna altra ocasió.
Es tracta d'una cadena que trobes al costat de les autovies, amb molta preponderància a l'est i sud dels Estats Units, als locals de les quals es combina la botiga de souvenirs de qualitat, amb un servei de restauració que ofereix una cuina tradicional, saborosa i casolana .
Les cambreres són senyores de certa edat, molt afables i servicials.
Vam menjar molt bé aquestes menges casolanes, això sí, sense cervesa. Realment els Quaker Barrel ens van agradar molt, i sempre hem parat allà on els hem vist, encara que només sigui per visitar la botiga.
Fins Tennessee la velocitat màxima era de 65 milles per hora., però en aquest estat pujava a 70 milles.
Sembla que cada estat té la seva autonomia respecte dels límits de velocitat.
Després d'un llarguíssim dia de carretera, arribem a l'hotel proper Nashville cap a les 21 hores, però com que en aquesta ciutat s'aplica l'horari central, hem guanyat una hora, per la qual cosa en realitat són les 20 hores.
Sopem a l'hotel el que hem comprat al súper, acompanyat de la Brot (O millor, les Bud,s), que saben a glòria després del llarg dia de transició.
Ha estat un dia dur, molt dur, i hem decidit que recórrer més de 700 quilòmetres al dia és una exageració.
DESCARREGA'T el LLIBRE EBOOK del ROAD TRIP COSTA a COSTA
A més de poder seguir a través del bloc les diferents etapes del road trip viatge costa a costa pels Estats Units i el Canadà, tens la possibilitat de tenir tota la informació compilada en un únic document.
Per això, descarrega't el llibre ebook “18118 quilòmetres pels Estats Units i Canadà”.
Llegeixo aquestes coses dels Estats Units i em poso nerviosa. EN molt poquet temps me'n vaig amb un programa de pràctiques http://www.puromundo.com/practicas-remuneradas-estados-unidos i estic recopilant tota la informació que pugui per aprofitar el meu teimp al màxim.
Algun consell amics?