Per fi arriba el moment de visitar el Monument Valley en el nostre viatge costa a costa pels Estats Units i Canadà.
El Monument Valley és una gran depressió situada a la frontera dels estats d'Utah i Arizona, la qual es troba al territori de la reserva de la Nació Navajo.
El seu nom naval és Tsé Bii' Ndzisgaii, Que significa Vall de les Roques, el que es justifica, entre altres raons, per les seves curioses formacions anomenades taules.
Amb massives formacions de gres ressorgint enmig dels paisatges oberts d'Utah, el Monument Valley ens mostra paisatges únics que per a molts de nosaltres són els familiars escenaris de les pel·lícules de l'oest, ja que moltes de les millors s'han rodat aquí.
El lloc és realment increïble pels paisatges, les vistes, els colors, pel que transmet i pel que et fa sentir. Per tot això. És molt difícil de descriure i de transmetre a un tercer.
Nosaltres vam fer una primera visita a la tarda, en què durant quatre hores vam estar admirant aquestes belleses naturals sense cansar-nos. És com un paradís per a la vista i, sobretot, per a l'esperit.
Després d'admirar des del mirador de l'Hotel View aquella natura immensa i esglaiadora, baixem amb el cotxe a fer un recorregut d'una hora per aquells paratges, veient i constatant la grandesa d'aquella meravella.
El cotxe no s'ho va passar tan bé, ja que algunes de les rampes d'accés a la part baixa de la vall eren realment dificultoses per a un cotxe com el nostre Potomac. Realment ens hauria calgut un 4×4 més alt.
Visitem també el museu, la botiga de souvenirs, prenem algun refresc a la cafeteria, i admirem embadalits la posta de sol i el seu reflex en aquests dòlmens meravellosos.
En aquesta visita vam tenir ocasió de tornar a contactar amb els indis navajo, poble nadiu que compta amb 300.000 habitants distribuïts pels estats d'Utah, Arizona, Nou Mèxic i Colorado.
En una de les guies que portava la Dolors s'indica que els navalles no miren mai el seu interlocutor als ulls, cosa que vam poder comprovar que és cert.
Quan vam estar parlant amb ells, ja sigui al restaurant on vam menjar, com a la taquilla d'entrada al Monument Valley, o quan negociàvem els preus per a un recorregut en jeep per al dia següent, no em van mirar mai als ulls, cosa que et produeix una sensació molt, molt estranya.
El que no deia la guia era si aquesta característica l'aplicaven a tots els seus interlocutors, inclosos ells mateixos, o només era una actitud davant l'home blanc (a qui han d'odiar cordialment) que els havia desposseït de les seves terres on viuen gairebé com a estrangers .
En fi, res a afegir a aquesta meravella de la natura. Moltes fotos, sí, totes iguals, sí, però totes diferents, brillantors i colors diferenciats, tonalitats canviants, reflexos del sol únics.
Amb el Taj Mahal, Varanasi, Tortuguero i el Everest, el més impressionant que he vist. Cal veure-ho, sentir-ho, tocar-ho!!! És la immensitat, la pau.
Demà tornem al Monument Valley, abans de continuar el viatge cap al Gran Canó del Colorado.
Avui ja completat 4,000 milles de viatge i seguim vius i bé. Bravo! El dia ha estat fantàstic. Els déus s'han entestat a no fer malbé les vista i els paisatges.
Calor, sí, però abans de res el que hem vist, no hem notat els 36º de temperatura.
Fotos Monument Valley
Aquí tens més fotos de la nostra visita al Monument Valley.
comentar