Passeig per Times Square a Nova York

A primera hora, i després d'esmorzar al motel on ens allotgem durant la nostra visita de Boston, sortim cap a Nova York, on arribem cap al migdia en aquesta nova jornada del nostre viatge costa a costa pels Estats Units.

El primer va ser fer el registrar a l'hotel, molt cèntric, a la 7a Avinguda, davant del Madison Square Garden.

El porter en cap (supercap, diria jo) de l'hotel, Jesús, de parla espanyola, ens facilita l'operació d'aparcar el cotxe, fa que ens ajudin amb l'equipatge, a més de vigilar-lo mentre ens registrem.

Finalment, amb l'habitació ja adjudicada, després de donar la pertinent propina a Jesús, ens dirigim a tornar el cotxe al lloc prèviament seleccionat per al deixar anar.

Un cop el lliurem sense cap mena de problema, passegem per la zona i dinem en un pub irlandès, on el menjar va resultar ser regular i cara. Per això vam tornar a l'hotel.

Ja de tornada, constatem que, en comparació amb les fabuloses habitacions dels motels que havíem estat gaudint durant gairebé un parell mesos, lhabitació de lhotel era molt decebedor.

A part que a Nova York són molt cars els allotjaments, la nostra habitació era petita, amb dos llits individuals i sense cap taula on col·locar lordinador. o on poder deixar les coses.

El moble de la televisió era alt, però el pitjor de tot és que no n'hi havia wifi a les habitacions, de manera que les nostres rutines diàries de connectar-nos amb el món, de carregar fotos, etc. se'n van anar d'un bufa.

Bé és veritat que en el procés de selecció i reserva de l'hotel de Nova York ens trobem amb preus realment molt elevats, i en el nostre afany de seleccionar un hotel cèntric i barat, imagino que vaig acabar seleccionant l'habitació més senzilla possible.

I això que el preu per nit era de 175 dòlars!!

A més, com a referència, aquest hotel és un 3/4 estrelles que utilitzen gran quantitat d'agències de viatges espanyoles per allotjar els clients.

Vam tornar a preguntar si això del wifi era realment així, tot i tractar-se d'un hotel de Nova York al segle XXI, i sí, així era.

L'únic lloc on hi havia wifi era al vestíbul de recepció, així que per connectar-nos, ho vam haver de fer asseguts en un sofà, sense ni tan sols taula, ia més pagant!! una connexió força lenta.

Va ser un gran xoc!!

Però no ens desmoralitzem, ni de bon tros; durant més de 50 anys havíem viatjat sense internet, i havíem de ser capaços de seguir així. Ho aconseguirem!!

A poc a poc vam anar assumint la dura realitat, i vam decidir alternar el pagament del wifi a l'hotel i la connexió al vestíbul, amb l'accés gratuït a internet en un McDonald molt proper.

Ja pel que fa a la nostra visita de Nova York, segur que saps que es tracta de la ciutat més poblada dels Estats Units dAmèrica.

Distribuïda en cinc grans àrees (Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Staten Island), la nostra intenció era centrar-nos a Manhattan, amb una breu visita a Brooklyn.

A la "ciutat que mai dorm“, conviuen més de 8,4 milions de novaiorquesos i se'n parlen gairebé 170 idiomes, amb més d'una tercera part de la seva població nascuda fora dels Estats Units.

Després de descansar a l'hotel, vam decidir anar caminant fins Times Square.

Es tracta d'una molt important intersecció de Manhattan, situada a la cantonada de la Avinguda Broadway i la Setena Avinguda.

Igual que la Plaça Roja de Moscou, Trafalgar Square a Londres o la Plaça de Tiananmen a Pequín, Times Square ha esdevingut una icona mundial i símbol de la ciutat de Nova York. amb la seva característica animació i publicitat lluminosa.

És, juntament amb el Central Park de Nova York, la zona metropolitana dels Estats Units que més ha aparegut en pel·lícules i programes de televisió.

I els teatres de Broadway i l'enorme quantitat de rètols lluminosos de neó, han convertit Plaça del temps en un punt emblemàtic de Nova York, i un símbol de l'urbanisme de Manhattan.

Actualment Times Square ha estat transformada en una plaça de vianants, on els vianants poden seure a les cadires situades a la calçada.

Es tracta d'un experiment de l'ajuntament per descongestionar la zona i donar un toc més humà a la plaça.

La mesura estava en període de proves coincidint amb la nostra visita, i depenent de l'experiència, estava previst que la zona de vianants fos permanent.

Vam estar passejant una bona estona per la zona, per acabar asseguts en una escalinata de color vermell.

Des d'aquí vam poder apreciar el gran merder que en general és Nova York, i aquesta plaça en particular.

Gran quantitat de gent, d'ètnies molt diferents, molta animació, molt de neó, molts teatres, molta policia tant a peu, com amb cotxe oa cavall.

Teniu la sensació de trobar-vos enmig d'un món molt urbà, enmig de la vida humana.

D'allà vam anar a l'hotel, on vam sopar a l'habitació ia dormir, que ens esperava un llarg dia de turisme.