Passeig per 5a Avinguda i South Street Seaport (Nova York)

Ja es va acostant la fi del nostre viatge costa a costa pels Estats Units i Canadà, i avui tenim una nova jornada a Nova York.

Després d'esmorzar al nostre ja apreciat Bread Factory, vam agafar el metro fins a la parada més propera al edifici Dakota. Repetim, encara que aquesta vegada amb més calma i menys emocions que l'altre dia, el recorregut de John Lennon.

Així, vam estar una bona estona asseguts en aquest lloc trist de Central Park on hi ha el famós mosaic que posa Imaginar, i que és conegut com Strawberry Fields.

Travessem Central Park a l'amplada, recorrent racons que no havíem visitat a la nostra primera visita del parc.

Passem pel costat de l'estany on hi ha nens amb vaixells de motor o vela amb comandaments a distància.

Hi havia força gent descansant a la gespa, voregem el Zoo que també és al Central Park i vam tornar a sortir a la 5a Avinguda.

Allí vam passejar per la zona i vam poder veure carruatges tirats per cavalls per a recorreguts turístics; el Sightseeing, la fantàstica botiga Apple on entrem a veure les darreres novetats; la Trump Tower on entrem a veure l'edifici per dins i mirar els aparadors de les botigues que hi ha a l'interior, totes de luxe, totes caríssimes.

Seguint per la 5a Avinguda ens parem davant de Tiffanys, i més endavant vam veure catedral catòlica de Sant Patrici. Tot envoltat d'un horitzó d'enormes gratacels.

Des d'allà vam agafar el metro fins al Port marítim.

South Street Seaport és una zona històrica i turística de la ciutat de Nova York, situada al sud-est de Manhattan, molt a prop del pont de Brooklyn, i adjacent al districte financer de Wall Street, encara que és un barri molt diferenciat.

Hi ha edificis comercials de començaments del segle XIX, un mercat de peix i galeries comercials amb botigues, restaurants i bars.

Al llarg d'aquesta zona portuària amarren grans velers, així com algun vaixell-museu.

Des del moll es tenen unes excel·lents vistes sobre el pont de Brooklyn.

Vam menjar en un pub anglès del Port marítim, on n'hi havia un altre cansalada amb gracioses palmeres de plàstic i una zona de sorra que emulava una platja caribenya.

Després d'un passeig per la zona admirant els vaixells, les botigues i els diversos espectacles de carrer, caminem cap a Wall Street durant una mitja hora per agafar el metro i dirigir-nos de tornada a l'hotel.

A l'hotel descansem una estona i decidim anar a sopar al nostre restaurant hindú, però abans ens apropem a veure el edifici Fuller o edifici Flatiron, com és més conegut.

Es tracta d'un gratacel centenari situat a Manhattan que va arribar a ser un dels edificis més alts de Nova York quan va finalitzar la seva construcció l'any 1902. Va rebre el seu nom oficial de George A. Fuller, fundador de l'empresa constructora que va finançar l'obra i que havia mort el 1900.

El Planxa es troba en una poma triangular, limitada al sud per la carrer 22, a l'oest per la cinquena Avinguda ia l'est per Broadway.

Aquests dos darrers carrers conflueixen davant de l'edifici amb la carrer 23, A l'altura de Madison Square.

El veïnat que l'envolta rep el nom de districte Flatiron en el seu honor.

La característica més destacable, a banda de les seves virtuts arquitectòniques, és que, per adaptar-se al terreny i al disseny dels carrers, l'edifici acaba formant un cant realment estret i acabat gairebé en punta.

Vam passejar per aquest barri que semblava molt complet i vam acabar sopant al restaurantye hindú “Curry in a Hurry”. Pren nom!

Això ja sigui acaba i estem una mica depres.

Aquesta sensació de turistes, després de seixanta i tants dies crea hàbit i ens entristeix una mica, però a mal temps bona cara i que ens treguin el ballat.