Passeig per Greenwich Village i Little Italy (Nova York)

Avui dediquem el nostre dia a Nova York a passejar per Greenwich Village, Petita Itàlia y Barri xinès, en aquesta última etapa del viatge costa a costa pels Estats Units.

Després d'esmorzar al nostre lloc favorit, vam agafar el metro fins a una estació a l'inici de Greenwich Village, una gran zona residencial del sud-oest de Manhattan.

Originalment el barri va ser un poble que es va fundar el 1712.

Però el 1822 una epidèmia de febre groga a Nova York va fer que els residents a la ciutat es mudessin a Greenwich Village, a la recerca del seu millor aire.

Greenwich Village ha estat conegut com un bastió de cultura artística i bohèmia. Aquí es troben el carrer Christopher i la posada Stonewall, on el 1969 van tenir lloc els disturbis de Stonewall el 1969, que van donar inici al moviment d'alliberament homosexual.

el nom The Village aviat es va tornar un terme genèric per denominar un barri de tendència gai, i també inclou el campus principal de la Universitat de Nova York (NYU).

També s'ubica al barri l'edifici on suposadament viuen els protagonistes de la famosa sèrie de televisió amics.

arribem a Washington Square on hi ha un arc de triomf força gran, i veiem diversos edificis, biblioteques i fundacions pertanyents a la citada Universitat de Nova York, i també trobem un important centre museu dedicat a la cultura del poble jueu.

En general, aquest barri de Nova York ens va agradar molt, i vam treure la conclusió que seria un d'aquells llocs tranquils, però a prop de l'enrenou, on seria agradable viure una temporada.

Arribem a la curiosa cantonada entre el carrer 1 i l'avinguda 1, i aprofitem per fer-nos una fotografia.

Després de recórrer diversos carrers d´aquest agradable barri residencial, entrem en una ja molt diluïda Petita Itàlia o Petita Itàlia.

Situat al baix Manhattan, s'anomena així per la seva gran població d'italians, però avui dia és sobretot una successió de botigues i restaurants italians.

El tram del carrer Mulberry, entre Broome y Canal, és tot el que en realitat queda del barri italià, el qual és ple de restaurants italians molt populars entre els turistes i vilatans.

A diferència de Barri xinès, que continua expandint-se en totes direccions amb els nous immigrants xinesos, ja queda poc de l'original Petita Itàlia.

Això sí, vam menjar força bé en un d'aquells restaurants italians anomenat Frankie Cee's, l'interior del qual estava decorat amb motius de l'època de l'Imperi Romà.

Vam seleccionar aquest establiment perquè havíem decidit menjar en un restaurant italià que tingués les típiques estovalles amb quadres vermells i blancs.

Vam veure altres restaurants atractius, però els quadres que volíem vermells eren blaus o verds. Buscàvem el tipisme ridícul, si es vol, però som així.

La veritat és que vam poder constatar que Petita Itàlia està sent absorbit per Barri xinès. Moltes botigues, paradetes i mercats ambulants al carrer, amb moltes samarretes de la selecció espanyola de futbol a la venda. També se'n veia alguna de Messi.

Recordo que passejant mentre l'Aurora em feia una foto, jo feia el gest amb els dits de les mans juntes imitant la gesticulació dels italians quan diuen: “Ma cue cosa fai?

El més graciós va ser que en veure posteriorment la foto, una senyora que passava al meu costat apareixia amb un gran somriure en veure les meves pallassades.