Passeig per Guggenheim a 5a Avinguda

Nova jornada a la nostra visita de Nova York, última etapa del viatge costa a costa pels Estats Units.

Després d'esmorzar a la nostra cafeteria, vam fer una passejada pels voltants.

Vam veure des dels carrers la imponent mola del Empire State, que encara no ens tocava visitar.

Abans de seguir la nostra ruta per Nova York, entrem en una farmàcia a comprar alguns productes per curar les meves ferides, encara que a la nit, amb les pólvores talc, els competir, unes cremes amb aloe i, sobretot, les cures i la paciència d'Aurora, ja estava molt millor i disposat a iniciar una nova jornada com a turista.

La professió de turista és realment dura, pensem de broma.

Des de l'hotel vam agafar un metro fins a la zona nord de Central Park, ja a Harlem, i iniciem un llarg i bonic passeig cap a la Cinquena Avinguda.

Aquest gran parc urbà del centre de Manhattan, amb la seva característica forma rectangular, és el més visitat dels Estats Units, i gràcies a les seves nombroses aparicions en pel·lícules i sèries de televisió, ha esdevingut un dels parcs urbans més famosos del món.

En un passeig per Central Park pots veure diversos llacs artificials, dues pistes de patinatge sobre gel i extenses praderies utilitzades per a diverses activitats esportives.

És també un popular oasi per a aus migratòries, cosa que el converteix en un lloc concorregut per observadors d'ocells.

Caminem per una gran part del parc, voregem el gran llac, i veiem molta gent fent esport.

Hi ha llocs a Central Park des d'on, increïblement, no s'albiren edificis. També passa a Hyde Park en Londres.

Cap al centre del parc sortim per la Cinquena Avinguda i camins per ella.

En aquesta zona es concentren els luxosos edificis, tots amb porter i amb l'envelat típic d'entrada a aquests habitatges de preus molt alts.

Els cotxes que estan aparcats als voltants tampoc desmereixen gens a la zona i podem veure, entre altres, un parell de Rolls Royce.

La cinquena Avinguda és una de les principals artèries del centre de Manhattan. Repleta d´apartaments de luxe i de mansions històriques, és un símbol de la puixança econòmica de Nova York.

La secció de l'avinguda entre la carrer 34 i la carrer 59 és també una de les zones de compres més exclusives del món.

Passem front Hospital Monte Sinaí, el qual va ser fundat en 1852 per a la comunitat jueva de Manhattan.

Actualment presta servei als residents del Upper East Side y Harlem, un dels barris més pròspers i un dels més deprimits, respectivament, de l'illa.

Aquest fet provoca la barreja social que caracteritza l'hospital, que passa per ser un dels més cars i avançats del món, però alhora disposa de nombrosos llits per a gent sense recursos.

Com a curiositat et diré que a la Muntanya Sinaí treballa, entre molts altres professionals de gran talla, Valentí Fuster, cardiòleg espanyol de renom internacional, com a director de l'àrea de cardiologia.

A prop de l'hospital hi ha el Museu Jueu de Nova York, el principal museu jueu als Estats Units. Amb més de 26.000 objectes, conté la col·lecció d'art i cultura jueva més gran i fora dels museus d'Israel.

Un altre dels museus que trobem seguint per la Cinquena Avinguda, a la vora del Central Park, és el Guggenheim de Nova York.

És el primer dels museus creats per la Fundació Solomon R. Guggenheim, dedicada a l'art modern.

Va ser fundat el 1937 i és el més conegut de tots els museus de l'esmentada fundació.

El 1959 es va traslladar al lloc on es troba ara, quan es va completar l'edifici dissenyat per l'arquitecte Frank Lloyd Wright.

El projecte va provocar gran controvèrsia, per la qual cosa el museu va trigar 15 anys a ser construït, culminant-se 10 anys després de la mort de Guggenheim i sis mesos després de la mort de l'arquitecte.

L'edifici en ell mateix es va convertir en una obra d'art.

Des del carrer, l'edifici del museu sembla una cinta blanca enrotllada en forma cilíndrica, lleument més ampla al cim que a baix. Internament, les galeries formen una espiral.

Així, el visitant veu les obres mentre camina per la rampa helicoïdal, com un passeig.

El 1992 l'edifici va ser complementat en adossar una torre rectangular, més alta que l'espiral original. Aquesta modificació del disseny original de Wright va generar també una forta controvèrsia.

L'edifici de Wright ha estat víctima d'algunes crítiques fetes per artistes que senten que l'edifici enfosqueix les obres que s'hi exposen i que és dificultós penjar apropiadament les pintures.

Realment el museu és espectacular des de l'exterior, i al seu interior, i sembla mentida que un disseny de fa tants anys sembli modern avui dia. Coses de genis.