Visita illes de la Llibertat i Ellis a Nova York

A la nostra primera jornada completa a Nova York, En el road trip pels Estats Units i Canadà, com l'esmorzar de l'hotel no estava inclòs en el preu i era car, vam sortir a buscar un lloc on esmorzar.

A la mateixa Setena Avinguda trobem un lloc, Fàbrica de Pa, que ens va semblar atractiu, amb tot el personal hispà i força amable, on finalment esmorzem cada dia de la nostra estada a Nova York.

És el típic local on pots demanar des d'un cafè per emportar, de diverses mides i tipus, fins a croissants, pizzes, plats de pasta amb diferents salses, carns, sandvitxos, refrescos etc…

I on pots triar, com en molts altres llocs als Estats Units, totes les varietats imaginables de salses, pans, acompanyaments, verdures… pagant un suplement en el preu per cada elecció.

Per això, davant de tanta varietat, abans de demanar alguna cosa, el que és aconsellable és pensar bé què és el que un vol.

En el nostre cas, per esmorzar no era gaire complicat: dos cafès amb llet mida petita (que ja és enorme), i un parell de croissants. Total, 11 dòlars.

Després d'esmorzar baixem al metro, i com que les taquilles estaven tancades, en unes màquines expenedors comprem dos passis setmanals amb què ja teníem solucionat els nostres desplaçaments per Nova York.

D'entrada, estrenem les nostres passades per adreçar-nos a Battery Park, a la part sud de Manhattan.

Un cop allà, ja caminant vam anar cap al moll de sortida dels vaixells que ens portarien a visitar l'Estàtua de la Llibertat i la illa d'Ellis.

Després de passar els controls policials de seguretat, com si fos un aeroport, vam poder finalment pujar el vaixell.

La primera etapa era la illa de la Llibertat, on descendiríem per visitar la famosa estàtua.

En acabar tornaríem a agafar un vaixell cap a l'illa d'Ellis; i després de visitar-la, prendrem un tercer vaixell fins al moll de partida a Battery Park.

Quan vam fer el nostre viatge, l'estàtua no es podia visitar per dins i, per tant, tampoc no es podia visitar pujar a la corona que envolta el cap de la figura. A més, per pujar calia demanar autorització amb molts mesos d'anticipació.

La Estàtua de la Llibertat, encara que mil vegades vista, mil vegades fotografiada, no deixa de fascinar i de sorprendre.

És realment majestuosa i el seu simbolisme arriba dins de l'essència de cadascú. Lògicament, a l'illa hi havia molta gent; vam fer la volta sencera a l'estàtua, vam fer desenes de fotografies, com tothom, totes iguals, però totes diferents.

Recorrem també els jardins que l'envolten, ens instruïm als murals explicatius, etc…

I al cap de 90 minuts d'haver baixat del vaixell, vam tornar a agafar-ne un altre de la mateixa companyia per dirigir-nos a l'illa d'Ellis, en un trajecte que dura uns 25 minuts.

Aquesta illa va ser la porta d'entrada per a milions d'immigrants als Estats Units, sent el lloc més concorregut d'inspecció a tot el país des de 1892 fins a 1954. Oficina d´Immigració.

Actualment, més de 100 milions de nord-americans, és a dir, un terç de la població actual, té la seva ascendència en els immigrants que van arribar per primera vegada als Estats Units a través de l'Illa Ellis, abans de dispersar-se per tot el país.

Totes les instal·lacions immigratòries existents a aquesta illa s'han reconvertit en un fantàstic i ampli museu de la Immigració que resumeix i explica perfectament tot el que hi va passar en aquells anys.

És realment esgarrifós constatar la gran quantitat d'europeus que van entrar als Estats Units en aquest període fugint d'Europa.

Un cop visitat durant un parell d'hores tot el museu, tornem amb vaixell a Battery Park, al sud de Manhattan, no sense seguir donant voltes a totes les vicissituds i problemàtica que la immigració dels éssers humans pot causar en les pròpies persones.