Ottawa (Canadà) en un dia, què és imprescindible veure i fer

En la nostra ruta per l'est del Canadà, En el viatge costa a costa, avui toca visitar Ottawa.

Després de sortir de l'hotel, ens dirigim a l'altra banda del riu pel Pont Alexandra.

Mentre intentem localitzar com arribar al pont, passem per una zona verda, clar, al costat de la qual es concentren en llocs privilegiats força ambaixades, molt especialment les dels països àrabs del Golf Pèrsic.

A través del pont arribem a la província de Quebec, ia zona francesa, i que en realitat és una illa: la illa de Hull.

Així és l'experiència d'un passeig per Ottawa

Ens dirigim a l' museu canadenc de la Civilització, que està situat en un parc molt ben cuidat al costat del riu Ottawa, amb vistes fantàstiques al centre de la ciutat i el gran edifici del Parlament del Canadà  just davant.

Pensàvem entrar al museu, sobre la temàtica i els continguts del qual ens fem una idea revisant l'exposició de l'entrada, però finalment vam decidir no visitar-lo ja que pensem que pel preu una mica elevat de l'entrada potser no val la pena.

A canvi, vam estar passejant una llarga estona per les diferents zones dels jardins que l'envolten, on en vam veure una exposició d'escultures força originals clavades a l'herba.

També vam poder visitar una plaça situada sobre un restaurant de certa qualitat que en aquell moment, per l'hora, estava tancat.

A destacar el grup de banderes de totes les províncies canadenca que estaven onejant, al costat de les que hi havia un display on s'explicaven les característiques principals de cada província.

En aquest sentit, et recordo que a Canadà hi ha 10 províncies i tres territoris.

La veritat és que el disseny exterior del museu canadenc és realment original.

També hi ha un bonic jardí zen, pel qual vam fer un llarg passeig gaudint de les vistes als ponts que creuen el riu, i veient a l'altra riba la panoràmica del centre centre de la ciutat de la ciutat d'Ottawa.

Al nostre passeig també hem pogut veure el monument a Maurice richard, qui havia estat un jugador llegenda de l'hoquei gel canadenc, qui va morir l'any 2000 als 79 anys.

Es tracta d'una enorme estàtua que mostra aquest jugador a una gran escala, jo diria que tres vegades la normal, sobre els seus patins i la seva pegar-se en una posició típica d'aquest esport.

Diversos parterres de flors de colors molt ben cuidats, amb un contrast de colors que cridava latenció adornen els jardins.

En un altre lloc del parc es repetia la història d'uns pals amb totes les banderes de totes les províncies i els territoris canadencs.

Molts ànecs caminaven en grup per la gespa a prop del riu. En resum, un ambient gairebé idíl·lic.

De tornada cap al cotxe, ens endinsem més per la part residencial de la zona, on hi havia diverses esglésies de diversos credos cristians, alguna escola religiosa, algun restaurant i, sobretot, precioses cases de fusta, cadascuna amb els seus colors i amb els seus diferents formes, que ens van semblar molt originals.

Vam tornar a creuar el pont de tornada a la província de Ontario, i vam poder veure alguns monuments dedicats als soldats canadencs caiguts a les diverses guerres. També vam veure des de l'exterior l'edifici del Museu de la Galeria Nacional.

D'aquesta manera vam donar per finalitzada aquesta ràpida visita d'Ottawa i vam decidir adreçar-nos a Mont-real per la carretera 148.

En ruta, tota per la província de Quebec, passem per pobles realment preciosos, com Thurso, Plaisance, Papineauville, Montebello, Grenville, Hawkesbury, tots a la vora de rius i petits llacs petits.

Com era dissabte, hi havia força animació als carrers d'aquests pobles. Hem vist esglésies petites, cementiris ben ordenats, grups de persones amb les seves canoes, altres amb les seves bicis, força gent caminant i fent senderisme.

Vam poder comprovar que els canadencs, en general, són força esportistes, que les infraestructures estan molt ben condicionades per a la seva pràctica, i la gent les utilitza.